Iglesia Parroquial de San Pedro Mártir y San Nicolás Obispo
- IGPCV
- 46.250-9999-000164
- Denominació
- Iglesia Parroquial de San Pedro Mártir y San Nicolás Obispo
- Altra denominació
- Iglesia de San Nicolás
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- C/ Caballeros, 35B
- Època
- S:XIII; S.XV; S.XVII; S.XVIII; S.XIX
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Estil
- Gòtic - Barroc
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
En la zona antiga de la ciutat immersa en la trama urbana es troba aquesta església. Va ser una de les primeres esglésies a alçar-se després de la reconquesta sobre el solar d'una mesquita. En el segle XV es va tornar a refer, sent a mitjan aquest segle quan s'ampliaria pels peus cap a on se situava el cementeri que quede convertit en una plaça. Es tracta d'una església d'una sola nau amb capelles entre contraforts i capçalera poligonal. Està dividida en sis trams per arcs fajones lleugerament apuntats. La façana principal, als peus, va ser realitzada en el segle XV i presenta una portada apuntada abocinada amb arquivoltes. En els brancals sobre les mènsules que es conserven es disposaven escultures, en l'actualitat pèrdues. En el timpà de la portada es representa en altorrelieve barroc a la Verge amb el Xiquet. Sobre la portada hi ha una rosassa de traceria amb una estrela de sis puntes. Al costat de la portada hi ha una capella tancada amb reixat, anomenada "capella del vallejar" a causa del cementeri que hi havia en la plaça. La façana lateral va ser realitzada en el segle XIX, per Timoteo Calvo, amb motiu d'una reforma urbanística duta a terme per l'Ajuntament. És també neogòtica la portada del passadís que dona accés a l'església pel costat de l'evangeli des del carrer Cavallers. En el segle XVIII, com en moltes altres esglésies, es va realitzar una reforma barroca a l'església per Juan Pérez Castiel. En aquesta reforma els arcs formerers van perdre la seua aparença medieval i els estreps i columnes gòtiques es van utilitzar com a nucli per a les pilastres que van ser recobertes amb decoració vegetal, així com l'entaulament en el qual es disposen sobre les pilastres uns angelotes. La decoració al fresc va ser dissenyada per Antonio Palomino i executada pel seu deixeble Dionís Vidal. Aquestes pintures decoren la volta estenent-se per pilastres i murs. Els temes representats al·ludeixen als sants titulars. Així en el costat de l'evangeli es presenten els temes de Sant Pere Mártir. En el costat de l'epístola es representen els temes de Sant Nicolás. La torre campanar, a la dreta de la façana, és de planta quadrada i tres cossos. El primer cos aquesta realitzat en cadirat mentre que la resta de la torre aquesta construïda en rajola. El cos de campanes presenta una obertura per costat flanquejat per pilastres toscanes apariades i rematat amb una balustrada amb boles i pitxers. Remata la torre amb un cupulino de dos cossos, l'inferior de planta quadrada amb contraforts en diagonal i el superior octogonal, cobert amb teula blava. La capella de la Comunió realitzada en 1760, va ser remodelada i ampliada en el segle XIX, en 1853. Presenta dos trams separats per un arc toral. Tots dos trams estan coberts amb cúpules sobre petxines, sent aquesta tipologia poc freqüent. Està decorada en estil rococó mitjançant rocalla daurada que es disposa en murs, pilastres, cornisa, així com també en el marc de les pintures murals. Aquestes pintures murals van ser dutes a terme per Joaquín Pérez, deixeble d'Hipòlit Rovira. Amb posterioritat, cap a 1774, va ser realitzada la sagristia de planta rectangular i decoració neoclàssica. En aquesta església es conserva un ric patrimoni moble amb obres de Juan de Juanes i Yañez de l'Almedina entre altres.
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.