Edificio Antiguo Almudín
- IGPCV
- 46.250-9999-000165
- Denominació
- Edificio Antiguo Almudín
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- Plaza de San Luis Bertrán
- Ús primitiu
- Comercial
- Ús actual
- Museístic
- Estil
- Arquitectura medieval - Renaixement
- Tipologia
- Edificis - Edificis de serveis - Edificis comercials
L'Almudín constitueix una sola poma limitada pel carrer del mateix nom al sud, el carrer del Salvador a l'oest, l'anomenada Estreta de l'Almudín al nord i a la plaça de Sant Lluís Bertrán a l'est. Situat en una de les zones més antigues de la ciutat el seu origen va ser com a magatzem de blat. Es tenen notícies que ja en època àrab va haver-hi un almudín situat al costat de la Mesquita Major, corresponent actualment a l'emplaçament del Palau Arquebisbal. D'aquest conjunt es desconeix la tipologia constructiva. També es coneix l'emplaçament d'un almudín d'època cristiana situat al costat de l'actual Plaza Redonda, que en aquells dies eren les carnisseries majors. El 23 d'agost de 1379 es va atorgar a València el privilegi d'instal·lar un almudín de mans de Pere II des de Barcelona, la qual cosa indueix a pensar que l'edifici seria insuficient o estaria molt deteriorat, per la qual cosa es va crear un nou edifici. La seua construcció es creu que va ser en 1417, encara que alguns autors ho daten un segle més tard, semblant per notícies documentals més correcta la primera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular semblant a una basílica romana. A l'interior es divideix en tres naus, sent la nau central de major altura i amplària. La separació de les naus es realitza mitjançant arcades de mig punt en els costats nord, sud i est, sent l'arcada del costat oest d'arcs apuntats. Inicialment les dimensions d'aquest edifici degueren ser menors. Sembla ser que l'ampliació es va realitzar en sentit longitudinal, afegint-se una crugia al carrer Salvador. Durant el segle XVI es realitzaria aquesta ampliació i el porxo de la plaça de Sant Lluís Bertrán. Tant les façanes com les arcades interiors denoten les successives obres i ampliacions. Així en l'arquejada sud en l'últim arc del qual són visibles senyals que indiquen la seua construcció posterior com és la seua irregularitat; així com també la diferència de dovelles respecte als arcs restants. També assenyalar que les arrencades d'aquest arc són de pedra, mentre que la resta tenen arrencades de rajola. En les naus laterals s'adverteixes canecillos a l'espera de dorments, això indueix a pensar sobre l'existència, en una primera fase, d'un forjat lígneo la utilització del qual es va deure com a camí de ronda o també de barbacana defensiva. Tot això explica les nombroses finestres, perquè aquestes són una remodelació o transformació dels merlets exteriors que encara actualment conserven la forma d'espitllera en la part interior encara que durant un llarg temps van estar tapiades. Estructural i compositivamente cal destacar a l'interior els quatre arcs de les diagonals de les cantonades. Es tracta d'arcs rebaixats amb especejament d'intradós revirado. Així els dos arcs que recauen cap a la plaça se sustenten sobre unes columnes arredonides els capitells de les quals estan decorats. Aquestes columnes són una reutilització de la casa dels Vilaragut, també podria ser que hagueren reutilitzat part del pati d'aquesta casa a causa de la coherència que tenen amb la resta de la fàbrica. Els altres dos arcs queden embeguts pel mur secundant-se sobre mènsules mostrant especejament en espina. De notable interés són les pintures murals al tremp, que daten de 1607, sobre les arcades en tres dels paraments quedant exempt el parament aquest. Té valor documental pel fet que en elles es representen diversos costums i indumentàries valencianes, així com també devocions religioses d'aquella època. Es representen sants patrons de gran advocació, també es troben els llocs des dels quals arribava el blat i els guàrdies d'aquell moment. En un primer moment la nau central va estar desproveïda de coberta a manera de pati claustral sent molt possible que es cobrira cap a 1571, amb una coberta a doble vessant elevant així l'altura d'aquesta nau. És molt probable que les naus laterals estigueren cobertes i compartimentades a causa de l'existència de murs de separació que dividien aquest espai. Els canvis més notables de la construcció es van executar en el segle XVI, un d'ells va ser la construcció de la coberta, un altre va ser l'enllosat del sòl realitzat en 1571 segons apareixia aquesta data gravada en una de les pedres sobre un anterior de cudols. A l'exterior l'edifici és massís i sòlid on la façana posterior i a les cantonades es van utilitzar carreus de pedra sent la resta dels murs de rajola, l'única decoració de la qual són uns escuts de la ciutat. En el segle XVI hi hauria una portada d'accés amb arc de mig punt i uns finestrals amb forma d'arc en la façana situada al carrer Almudín; al carrer Estret de l'Almudín uns finestrals amb proporcions menors, en la plaça altres tres portes que es correspondrien amb els tres arcs col·locats a manera de porxo baixant en uns pilars ortogonals, alternant el motiu arquege i serliana, i que la seua una decoració són tres escuts situats sobre cada arc respectivament. Destacable és també la part superior del mur just sota del ràfec on es disposen 47 finestres que corresponen als espais deixats pels merlets pel fet que aquest edifici es va construir en disposició de defensa apreciant-se d'una manera més clara a l'interior. Durant diversos segles l'aspecte d'aquesta construcció es va veure modificat per successives restauracions, en algunes de les quals es van eliminar gran part dels elements de decoració alguns d'ells molt interessants com una fornícula que va albergar un retaule de Sant Vicent que es va perdre i durant anys va romandre buida. Aquesta fornícula estava emmarcada per una composició d'azulejería policromada del segle XVIII la importància del qual era notable. Es van realitzar també modificacions en l'estructura sent molt probable que es realitzaren per problemes d'estabilitat com ho confirmarien els tirants lígneos de coherència col·locats tant en la nau central com en les laterals i que van ser eliminats en l'última restauració. Una reforma a mitjan segle XIX va modificar considerablement la seua configuració, s'observa una portada amb arcs de mig punt i finestrals amb reixes dels quals hi havia dues en la façana del carrer de l'Almudín, que degueren ser arcs i altres dos més xicotets en l'extrem esquerre de la mateixa portada. En la portada del carrer del Salvador un finestral més modern i dos finestrals de proporcions menors en la part nord on també es va obrir una porta de servei. Altres tres portes es van realitzar en la plaça encegant els arcs. En la part superior del mur se situaven finestres reixades que es corresponien amb els buits entre els merlets. A causa d'aquesta reforma va desaparéixer l'escala que donava accés a la zona emmerletada i l'entramada del pas de ronda. Posteriorment l'accés a la plaça de Sant Lluís Bertrán va ser encegat el resultat del qual va ser un gran finestral d'arc de mig punt i altres dos als costats, tots ells enreixats. En aquesta remodelació es va perdre el característic d'aquest edifici que era la seua gran volada, i es van encegar els espais entre els merlets. Al començament d'aquest segle, cap a 1906, es va condicionar l'Almudín per a albergar la col·lecció paleontològica donada per Rodrigo Botet a la ciutat. Per a això es van eliminar els murs interiors que van servir per a la separació del gra. Així l'edifici va romandre fins a 1991 com a Museu Paleontològic. Durant aqueix extens període van ser restaurades les pintures murals interiors en 1942. El 5 de maig de 1996 va ser inaugurada l'última restauració. Aquesta restauració va consistir a recuperar el porxo de la plaça de Sant Lluís Bertrán, actual accés, així com la coberta. Actualment és una sala d'exposicions.
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.