Colegio del Arte Mayor de la Seda y su Huerto

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC estatal

Data Signatura Acte

22/05/81

Data Publicació BOE

22/07/81 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Planeamiento informado

Data Signatura Acte

24/11/14

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Planeamiento informado

Data Signatura Acte

01/01/00

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

24/11/14

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0005030

L'en barri de Velluters es troba el Col·legi de l'Art Major de la Seda. En l'Edat mitjana es va instal·lar en aquest barri el Gremi de Velluters mitjançant l'adquisició d'una casa. En el segle XVII, en 1686, a través de privilegis i ordenances Carles II va concedir el títol de Col·legi. Amb el Decret de Nova Planta els gremis i col·legis van perdre la seua representació en el consell de la ciutat, renovant així les seues ordenances. La dissolució del col·legi va ser en 1813 amb el decret de llibertat d'indústria promulgat per les Corts de Cadis. L'edifici en el qual es va instal·lar el gremi va ser reformat en el segle XVI i posteriorment en el segle XVIII en la qual se li va conferir l'aspecte actual. El conjunt del Col·legi de l'Art Major de la Seda està constituït per un edifici principal de planta trapezoidal, amb façana principal que dona al carrer Hospital. La façana posterior recau a l'hort, també inclòs en el conjunt, i en el qual actualment existeixen naus amb diferents usos, d'implantació posterior a la de l'edifici "noble" i resta d'altres edificacions col·legials hui en desús. Per l'Oest constitueix mitgera amb l'edifici ocupat per l'Institut Valencià de la Joventut, situant-se en el mateix front del carrer, i reculat d'ell, l'únic edifici de l'Antic Hospital, el creuer de la infermeria, del segle XVI, que queda en peus i que està actualment ocupat per la Biblioteca municipal. Tot el conjunt ocupa una parcel·la trapezoidal, amb una superfície total aproximada de 2.500 m². La façana principal té una longitud de 29,06 metres. L'edifici noble ocupa el trapezi que dona a la façana principal, amb semisoterrani, entreplanta i planta principal. S'accedeix per portón lateral que dona accés al vestíbul. Queda a l'esquerra l'inici de l'escala principal de tres trams que ocupa l'escaira nord-est de la planta d'accés a la primera planta. A la dreta es troba l'escala d'un tram d'accés a l'entreplanta. En aquesta mateixa paret de tancament del vestíbul, s'obrin dues portes que donen accés a dos locals en planta semisoterrani que alberguen sengles habitatges. Al fons del vestíbul, longitudinalment oposada a a el porta d'accés una obertura amb arc de tres centres, tancat amb porta de serralleria pel qual s'ix al jardí o antic hort annex a l'edifici i que forma part del conjunt. El semisoterrani ocupa la part d'edifici situada a la dreta del vestíbul d'accés. L'entreplanta té accés per l'escala de la dreta en el vestíbul, està configurada per quatre estades de dimensions similars, en elles s'alberguen aules dedicades a la docència i part dels documents que constitueixen l'important arxive propietat del Col·legi. La quarta dependència, al fons, està compartimentada en dues estades, en una se situa un laboratori, també destinat a la docència i en l'altra una xicoteta sala de reunions. La planta primera constitueix la planta noble de l'edifici, i ocupa la totalitat de la planta, una vegada salvada l'escala d'accés o principal. En la part esquerra de l'edifici es manté el mateix esquema de dues grans estades separades pel mur de càrrega central i que alberguen la dotació museística del Col·legi. La primera sala a la qual s'accedeix i que dona pas a les restants, alberga diverses vitrines en les quals s'exposen elements tèxtils. El paviment està realitzat a base de peces de fang cuit en les quals s'intercala sanefa realitzada amb el taulell conegut com "de la pometa", encara que en realitat el fruit que representa és una magrana. Té un cel ras de cañizo amb motlura perimetral i dibuixos monocroms amb iconografia mariana sobre la porta d'accés a la capella, i pintura emmarcant l'accés a la Sala de la Fama, al fons. En l'estada coneguda com a Capella del Col·legi es desenvolupen els diversos actes litúrgics tradicionals en l'esdevenir col·legial. En les seues parets apareixen diverses peces museístiques tèxtils i dos interessants panells de taulells relatius al patró, un d'ells datat en 1700. Adossada a l'extrem esquerre d'una de les estades, la que recau a a l'hort, i al costat de la qual actualment és paret de mitgera, existeix una escala de caragol d'algeps endurit i traça gòtica, atribuïda a Pere Compte, si bé no s'ha pogut trobar cap documentació que avale aquesta hipòtesi. Per ella s'accedeix a través de xicotetes obertures, a la coberta i a la part interior de la mateixa sobre fals sostre de cañizo. El paviment aquesta realitzat amb el típic taulell conegut con del "mocador", amb una distribució estavellada, que caracteritza fortament aquesta sala. Al fons de la primera sala es troba la Sala de la Fama que, de planta aproximadament rectangular de 13 x 9 metres, ocupa tota la profunditat de l'edifici. Constitueix la peça clau de l'edifici, i això és degut a l'espectacular solat de taulell, amb iconografia de la Fama i dels quatre continents, coneguts en el moment de la seua execució. Els forjats de sostre recoberts amb cels rasos de cañizo, amb motlurats perimetrals i ornamentacions pictòriques. La coberta de l'edifici és a dues aigües sobre cairats de fusta inclinades, que recolzen en el mur de càrrega central. La façana principal té un esquerdejat de morter sobre els quals a penes s'albiren restes del recobriment pictòric existent, d'un color típic ataronjat amb recercados verds que al seu torn apareixen orlats amb línies roges. Ressalten, la portada barroca de pedra, situada en el costat esquerre, amb frontó partit en el centre del qual s'alça la fornícula amb imatge de Sant Jerònim, en el qual apareix la inscripció "ANY 1756", i el sòcol de pedra la incorporació de la qual data de 1904, emmarcant les finestres de la planta semisoterrani, pràcticament quadrades i que apareixen protegides amb reixa de ferro forjat. En la planta principal apareixen cinc balcons, amb vols reduïts, ampit de ferro forjat i barrots rectes taulells decorats. Els balcons estan distribuïts de manera irregular quant a la seua distribució horitzontal, apareixent un a l'esquerra de la portada, no accessible ja que se situa en el tram intermedi de la paret que conforma l'escala, i la resta a la dreta, amb separacions no uniformes, que es corresponen, encara que no perfectament alineats, amb els buits de la planta semisoterrani que estan emmarcats en orles de la mateixa pedra que el sòcol, que segons dades extretes de l'Arxiu del Col·legi de l'Art Major de la Seda, deuen la seua imposta a obres realitzades a aquest efecte en 1904. En l'entreplanta es repeteixen les tres línies de buits situades més a la dreta de la façana, apareixent en aquest cas protegits els buits, que també presenten reduïts vols i solat de taulell, amb reixes reticulades del mateix material que les anteriors, però que tanquen completament els buits. Al costat de l'edifici noble es troba un cos adossat que comparteix tractament de façana. L'edifici té accés directe des del carrer a través d'una xicoteta porta situada a la dreta de la façana, actualment encegada. A l'interior presenta un xicotet distribuïdor del qual part una escala de dos trams que porta a la planta alta. L'atzucac aquesta situat en l'extrem dret d'aquest edifici, mitger amb l'edifici confrontant. Actualment està constituït per un cos de pas, cobert amb una porta d'accés de reduïdes dimensions, en un drap d'una única altura. Per ell s'accedeix mitjançant corredor voltat a les naus situades en l'hort i que, perpendicularment a la façana principal, ocupen tot el fons d'aquest. Presenta sòcol de taulell amb dibuixos geomètrics. Les naus posteriors presenten planta baixa a la qual s'accedeix des del carrer, a través del "atzucac" o directament des de l'hort. La planta baixa està ocupada per una única estada en la qual es troba situada una interessant col·lecció de maquinària tèxtil antiga amb peces de mitjana grandària. A través d'aquest cos s'accedeix a les naus pròpiament dites. Aquestes estan constituïdes per un únic volum compartimentat en tres estades que al seu torn posseeixen cobertes independents. Únicament estan desenvolupades en planta baixa. La seua façana principal recau a l'hort i està configurada per una gran peça de fusteria de fusta pintada en color almagra, i de tipologia "fabril". Un cos longitudinal es desenvolupa després d'aquesta façana i fins fa poc temps se situava la Unitat de Restauració tèxtil del Centre Tècnic de Restauració, de manera temporal. Paral·lel a aquest local es desenvolupa un altre, de característiques semblants i en el qual a manera de magatzem, no condicionat, es troben diversos telers antics de grans dimensions. Posseeix interiorment un sòcol de taulell amb motiu geomètric tricolor. Una tercera estada, contigua i adossada a les anteriors, en sentit perpendicular a elles, defineix la totalitat del volum, i en ella es troben al seu torn grans telers antics desmuntats. L'interior de l'edifici aquesta decorat amb pintures. D'una banda les pintures murals monocromes, les primeres d'elles les trobem en el vestíbul d'accés a l'edifici. Està situada en el parament del gran arc que interromp el mur de càrrega central de l'edifici. Consisteix en la decoració pictòrica de l'arc en blau monocrom i blau realitzada sobre un rehundido de l'arrebossat que cobreix el mur. Apareix un dibuix al·legòric a la Mare de Déu en la clau de l'arc i figures de sols, al·legoria de Jesús, en l'intradós de l'arc. Es completa amb línia e la mateixa naturalesa que va configurant els limites de l'arc, de les motlures que el delimiten, del sòcol amb acabat de pintura blava sobre el blanc de la resta dels paraments, i dels entrebigats del vestíbul. Pintures d'aquesta mateixa tècnica i color es repeteixen a les sales museu i de la Fama, de la planta noble. Sobre la porta de pas de l'anomenada sala museu a la capella del col·legi apareix el símbol marià d'una manera més simplificada. Es repeteix la tècnica en les pintures que orlan les llindes de les grans portes balconeras de l'anomenada Sala de la Fama, aquesta vegada amb representacions geomètriques. En aquestes sales la línia del mateix tipus que apareixia en el vestíbul continua emmarcant els buits. Apareixen també en les pintures decoratives escuts figuratius, policroms, realitzats en els cels rasos de les estades nobles. Es tracta d'escuts pintats sobre l'arrebossat que cobreix els cels rasos de cañizo, un en el centre de la qual s'ha anomenat sala museu i cinc a la Sala de la Fama, quatre d'ells, de dimensions més reduïdes, qualitat inferior, representant tots ells a un lleó, que és, el símbol iconogràfic de Sant Jerònim, patró col·legial. Se situen aquests quatre en cadascuna de les cantonades de la sala. De característiques similars a aquests existeix un altre escut amb representació del lleó i incloent el capel cardenalici, tots dos símbols del patró del col·legi, existeix un altre en el cel ras del sostre de l'escala principal. A la Sala de la Fama, en el centre, es troba l'escut de major qualitat. La imatge de Sant Jerònim penitent, en un fons amb paisatge muntanyenc i boirós i envoltat de tots els símbols més significatius de la seua iconografia, manté en una mà subjecta la pedra amb què es colpejarà el pit en actitud penitent i en l'altra el crucifix. Al costat d'ell apareixen a més la calavera, emblema de la caducitat de l'existència i el lleó, símbol de la força de les temptacions que ha de patir l'ésser humà. Dos àngels joves subjecten el marc ornamentado amb elements que es repeteixen en l'azulejería del paviment de la sala i que conté la imatge del sant mentre un tercer toca la trompeta triomfal. Dos angelets, situats en la part superior del marc subjecten el capel cardenalici de Sant Jerònim. Completen el conjunt diverses filatèlies en les quals es pot llegir la inscripció "Ni per pobre, ni per ric, ni per propincuo, ni estrany, ni per conegut o no, declines el recte judici. Sant Jerònim, psalm. 32". Una altra pintura és la que ornamenta l'accés des de la sala museu a la Sala de la Fama, imitant un frontó corb, doblement partit i incloent de nou diversos símbols del patró, amb lleons, aquesta vegada rampants i bases amb imitació de marbres, tot això simulant ombres i volums que no existeixen. Una vegada posem en dubte la "qualitat artística" d'aquesta pintura que apareix a més amb tota mena de retocs. També hi ha nombroses decoracions en escaiola constituïdes bàsicament per motlures que recorren les tres sales de la planta noble. Es complementen amb una sèrie d'escuts en algeps que adornen les cantonades i uns altres de proporcions més reduïdes que, en diferent número, van distribuint-se al llarg dels diferents costats del marc perimetral de cada sala. A la sala museu simulen fullaraques de reduïda grandària. A la sala contigua, la capella, l'ornamentació que apareix en la trobada dels murs amb el fals sostre d'escaiola, de característiques similars a les de la sala museu, apareix amb acabats daurats, amb la finalitat de significar el contingut litúrgic que, pel que sembla, des de la reforma barroca de l'edifici duta a terme en la primera dècada del segle XVIII, ha tingut. En aquesta sala desapareix l'escut pictòric del cel ras i es transforma en un element ornamental d'escaiola, que una vegada més torna a recordar-nos al sant patró, apareixent el símbol del capel cardenalici. El capel sobreïx pintat en roig sobre fons daurat de l'element decoratiu que el conté. En l'actualitat l'edifici està sent objecte d'una intervenció de consolidació i conservació. (Col·legi de l'Art Major de la Seda, Estudi Previ)

Fotos