Tornar

Santa Iglesia Catedral Basílica Metropolitana de Santa María

IGPCV
46.250-9999-000167
Denominació
Santa Iglesia Catedral Basílica Metropolitana de Santa María
Municipi
VALÈNCIA
Comarca
VALÈNCIA
Província
València
Localització
Plaza de la Reina s/n
Època
S.XIII; S.XIV; S.XV;
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Arquitectura medieval - Barroc
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies - Catedrals
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC estatal
Data Signatura Acte
03/06/31
Data Publicació BOE
04/06/31 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno
Data Signatura Acte
24/05/93
Data Publicació DOGV
30/07/93 Vore DOGV
Data Publicació BOE
15/07/93
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
20/02/15
Data Publicació BOP
23/06/15
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
21/07/16
Data Publicació BOP
03/08/16
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
08/01/16
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
24/11/14
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0000967

La catedral de València és el resultat de diferents intervencions al llarg del temps. En l'actualitat trobem un temple de tres naus amb capelles entre contraforts amb creuer. Té tres portades, dues en els costats del creuer i una als peus. Té adossats la torre campanar, El Miquelet i la capella del Sant Calze, antiga aula Capitular. Iniciada després de la reconquesta sobre les restes de la mesquita major en el segle XIII. Va ser començada per la capçalera. Es tracta d'una capçalera poligonal amb capelles absidiales. En el costat de l'epístola del creuer es troba la portada romànica. És la més antiga de les tres i presenta arc de mig punt amb archivoltas que baixen en fines columnes amb capitells historiats. En la part superior té una teulada sostinguda amb mènsules sobre el qual s'obri un gran finestral apuntat. En l'altre braç del creuer s'obri una portada gòtica realitzada en el segle XIV. La portada sobreïx del mur en el qual s'obri sobre ella una rosassa recuperada. La portada amb arc apuntat abocinado presenta en els brancals les escultures dels apòstols. Presenta una escalinata en la qual se celebren els dijous el Tribunal de les Aigües. En origen la catedral era més curta de manera que tant el campanar com l'aula capitular estaven separats i eren independents. Aquesta ampliació es realitza a la fi del segle XV realitzant un tram més cap als peus. L'Aula Capitular, actualment Capella del Sant Calze, va ser realitzada en el segle XIV. És de planta quadrangular coberta amb volta estavellada. L'antiga porta d'entrada es troba després de l'altar on es custodia el calze. L'accés es realitza mitjançant un passadís des dels peus del temple. La torre campanar és de planta octogonal amb contraforts en els vèrtexs. Es troba dividit en quatre cossos separats per xicotetes impostes. S'accedeix al cos de campanes a través d'una escala de caragol en un dels costats. A través d'aquesta escala s'accedeix a tres cambres, ja que el pis inferior és massís. El cos de campanes està decorat exteriorment amb motius vegetals. Al costat de la capçalera i la portada dels Apòstols es va realitzar en la segona meitat del segle XVI l'Obra Nova realitzada per Gaspar Gregori. Es tracta d'un cos de planta que s'aproxima a un quart d'el·lipse. Presenta tres pisos en què es desenvolupen superposició d'ordenes i galeries d'arcs. Als peus del temple es va realitzar en 1701 la portada barroca per Conrad Rudolf. Es tracta d'una portada italianitzant, ja que combina una doble inflexió, convexa en el centre i còncava en els extrems. Dividida en tres cossos en ella es representen nombrosos papes i sants valencians. Cal destacar el cimborri que s'alça en la intersecció de la nau central i el creuer. De planta octogonal presenta dos cossos amb finestrals apuntats. El superior és de major altura que l'inferior. En el segle XVII Juan Bautista Pérez Castiel va renovar el presbiteri en estil barroc. A la fi del segle XVIII es va dur a terme la remodelació classicista de l'interior A la fi del segle XX es repristinó l'interior recuperant l'estructura gòtica, a excepció del presbiteri, capçalera i capelles laterals.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.