Santa Iglesia Catedral Basílica Metropolitana de Santa María
- IGPCV
- 46.250-9999-000167
- Denominació
- Santa Iglesia Catedral Basílica Metropolitana de Santa María
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- Plaza de la Reina s/n
- Època
- S.XIII; S.XIV; S.XV;
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Estil
- Arquitectura medieval - Barroc
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies - Catedrals
La catedral de València és el resultat de diferents intervencions al llarg del temps. En l'actualitat trobem un temple de tres naus amb capelles entre contraforts amb creuer. Té tres portades, dues en els costats del creuer i una als peus. Té adossats la torre campanar, El Miquelet i la capella del Sant Calze, antiga aula Capitular. Iniciada després de la reconquesta sobre les restes de la mesquita major en el segle XIII. Va ser començada per la capçalera. Es tracta d'una capçalera poligonal amb capelles absidiales. En el costat de l'epístola del creuer es troba la portada romànica. És la més antiga de les tres i presenta arc de mig punt amb archivoltas que baixen en fines columnes amb capitells historiats. En la part superior té una teulada sostinguda amb mènsules sobre el qual s'obri un gran finestral apuntat. En l'altre braç del creuer s'obri una portada gòtica realitzada en el segle XIV. La portada sobreïx del mur en el qual s'obri sobre ella una rosassa recuperada. La portada amb arc apuntat abocinado presenta en els brancals les escultures dels apòstols. Presenta una escalinata en la qual se celebren els dijous el Tribunal de les Aigües. En origen la catedral era més curta de manera que tant el campanar com l'aula capitular estaven separats i eren independents. Aquesta ampliació es realitza a la fi del segle XV realitzant un tram més cap als peus. L'Aula Capitular, actualment Capella del Sant Calze, va ser realitzada en el segle XIV. És de planta quadrangular coberta amb volta estavellada. L'antiga porta d'entrada es troba després de l'altar on es custodia el calze. L'accés es realitza mitjançant un passadís des dels peus del temple. La torre campanar és de planta octogonal amb contraforts en els vèrtexs. Es troba dividit en quatre cossos separats per xicotetes impostes. S'accedeix al cos de campanes a través d'una escala de caragol en un dels costats. A través d'aquesta escala s'accedeix a tres cambres, ja que el pis inferior és massís. El cos de campanes està decorat exteriorment amb motius vegetals. Al costat de la capçalera i la portada dels Apòstols es va realitzar en la segona meitat del segle XVI l'Obra Nova realitzada per Gaspar Gregori. Es tracta d'un cos de planta que s'aproxima a un quart d'el·lipse. Presenta tres pisos en què es desenvolupen superposició d'ordenes i galeries d'arcs. Als peus del temple es va realitzar en 1701 la portada barroca per Conrad Rudolf. Es tracta d'una portada italianitzant, ja que combina una doble inflexió, convexa en el centre i còncava en els extrems. Dividida en tres cossos en ella es representen nombrosos papes i sants valencians. Cal destacar el cimborri que s'alça en la intersecció de la nau central i el creuer. De planta octogonal presenta dos cossos amb finestrals apuntats. El superior és de major altura que l'inferior. En el segle XVII Juan Bautista Pérez Castiel va renovar el presbiteri en estil barroc. A la fi del segle XVIII es va dur a terme la remodelació classicista de l'interior A la fi del segle XX es repristinó l'interior recuperant l'estructura gòtica, a excepció del presbiteri, capçalera i capelles laterals.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.