Iglesia Parroquial de San Miguel y San Sebastián
- IGPCV
- 46.250-9999-000168
- Denominació
- Iglesia Parroquial de San Miguel y San Sebastián
- Altra denominació
- Iglesia de San Miguel. Antiguo Convento de San Francisco de Paula
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- C/ Quart, 97
- Època
- S.XVIII (1726-1739); S.XX (1906) campanario
- Ús primitiu
- Conventual
- Ús actual
- Diocesà
- Estil
- Barroc - Neoclassicista
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
En l'eixample de la ciutat cap a l'est es troba aquesta església que va pertànyer al Convent de Mínims de San Francisco de Paula. Començada en 1726 es va concloure en 1739 segons les traces de Josep de Cardona i Pertusa. Es tracta d'una església de planta de creu llatina amb capelles entre contraforts, comunicades entre si, i capçalera semicircular. Aquesta dividida en quatre trams. Les capelles més pròximes als peus de l'església estan cobertes amb voltes rebaixades, mentre que les altres tres ho fan amb cúpules de mitjana taronja sobre petxines. La coberta de la nau és una volta de canó paredada amb llunetes. Sobre el creuer s'alça una cúpula sobre petxines sobre un tambor octogonal i casquet peraltat a l'exterior. L'interior s'ordena mitjançant pilastres d'ordre corinti sobre alts pedestals entre les quals s'obrin els arcs de mig punt que donen pas a les capelles laterals. L'ornamentació en talla que es disposa en l'intradós dels arcs de les capelles laterals. També ricament decorada amb talles aquesta la sagristia de planta centralitzada coberta amb cúpula octogonal. En el costat de l'Evangeli al costat del creuer es troba la capella de San Francisco de Paula. Es tracta d'una capella de planta de creu grega amb els angles bisellats, i una cúpula de mitjana taronja decorada amb estucs alçada sobre quatre petxines trapezoidals. En el mateix costat de l'església es troba la capella del Beat Gaspar Bono alçada a partir de 1786 per l'arquitecte acadèmic Joaquín Martínez. És de planta circular amb un cambril rectangular annex. Es desenvolupen una estructura de pilastres dòriques sobre les quals es desenvolupa un arquitrau del mateix ordre sobre el qual es volteja un tambor que alterna òculs i medallons en el qual baixa la cúpula de mitjana taronja, amb trams que alternen els casetones i les pintures de panells trapezoidals, en el centre dels quals s'obri una llanterna. En l'actualitat el cambril ha desaparegut. Recorre l'interior un sòcol d'azulejería realitzat en 1742 per a aquesta església. El temple tènia una porta lateral en el costat del creuer que dona al carrer Quart, que en l'actualitat es troba en la parròquia de Santa Catalina de Siena en el barri d'Orriols. La façana principal es desenvolupa en dos cossos d'altura diferent, que originalment van estar units per uns aletones laterals quedant en l'actualitat només un d'ells. El cos inferior presenta tres buits, els dos laterals encegats, entre pilastres dòriques sobre les quals es desenvolupa un arquitrau. La portada d'accés té dos cossos, l'inferior de llinda flanquejat per columnes dòriques sobre pedestals. En la part superior es desenvolupa un edicle amb relleu en el centre emmarcat per dues columnes i rematat per un frontó corb partit. En l'extrem dret de la façana s'alça el campanar realitzat posteriorment a la construcció de l'església. L'actual va ser realitzat en principis del segle XX per Carlos Carbonell en estil modernista. El projecte, datat en 1906, presentava més característiques modernistes que després van ser matisades en l'execució. El convent va ser demolit quedant únicament l'església que es va conservar mitjançant la intervenció de l'Acadèmia de Belles arts de Sant Carles.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.