Tornar

Palacio de los Escrivà

IGPCV
46.250-9999-000169
Denominació
Palacio de los Escrivà
Altra denominació
Palacio de los Escrivà y Boil
Municipi
VALÈNCIA
Comarca
VALÈNCIA
Província
València
Localització
Plaza San Luis Bertrán, 1
Època
S.XV; S.XVIII
Ús primitiu
Residencial
Ús actual
Residencial
Estil
Gòtic
Tipologia
Edificis - Edificis residencials - Cases - Palaus
Foto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC estatal
Data Signatura Acte
21/04/66
Data Publicació BOE
10/05/66 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno
Data Signatura Acte
24/05/93
Data Publicació DOGV
30/07/93 Vore DOGV
Data Publicació BOE
15/07/93
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
20/02/15
Data Publicació BOP
23/06/15
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
21/07/16
Data Publicació BOP
03/08/16
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
08/01/16
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
24/11/14
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0001656

En el centre històric de la ciutat, al costat del centre religiós, es troba aquest palau. Forma una xicoteta plaça al costat de l'Almudín i a la Casa de Sant Lluís Bertrán, que dona nom a aquesta. Es tracta d'un palau gòtic la planta del qual s'organitza mitjançant un pati central al voltant del qual es distribueixen les diferents dependències. Ocupa un solar en cantonada de forma rectangular una miqueta irregular. Consta de semisoterrani, entresol, planta principal i una segona planta. Després de la porta d'accés hi ha un vestíbul quadrangular que està cobert amb sostrada de fusta. A través d'un arc rebaixat es passa al pati, cobert per galeria en dues dels seus costats. Mentre que en costat esquerre es desenvolupa l'escala i en el situat enfront de l'accés altre arc rebaixat que dona pas a una dependència rectangular. L'escala disposada en angle recte de dona accés a la planta principal, després del primer tram hi ha un xicotet replà cobert amb volta estavellada on s'obri una porta amb arc conopial amb arquivoltes sobre fines columnes. Al final de l'escala s'obri una altra porta amb arc conopial en la part superior del qual se situen els escuts d'Escrivà i Boíl del segle XVI. La fulla de la porta és de fusta decorada amb motius geomètrics d'influència mudèjar. La façana principal va ser reformada en el segle XVIII, les finestres gòtiques van ser substituïdes per obertures rectangulars amb balcons i reixeria. La portada situada a la dreta del palau aquesta realitzada en pedra. Presenta un arc apuntat amb arquivoltes que descansen sobre fines columnes, la part superior aquesta rematada per un alfiz amb canecillos decorats. El timpà aquesta encegat i alberga l'escut dels Verds de Montenegro. Aquesta família va ser propietària del palau després de la família Escrivà. La façana conservava la seua empremta medieval a principis del segle XVIII, com apareix en el pla de Tosca (1704). En la façana lateral que dona al carrer Conde d'Olocau van aparéixer després de la restauració finestres gòtiques, així com una portada amb arc de mig punt de grans dovelles que sembla ser l'antic accés a l'edifici. A l'interior es conserven sostrades de fusta, una d'elles presenta grans bigues vistes amb pintures al tremp de color verd, roig i groc. També hi ha cassetonats de fusta formats per peces tallades. Aquest palau va pertànyer a Guillem Escrivà en el segle XV, segons el testament del canonge Artés datat en 1439. Ja en el segle XVI Juan Escrivà va emparentar amb Jerònima Boíl, els escuts de la qual apareixen sobre una porta gòtica. Posteriorment va passar als Verds de Montenegro. A partir del segle XVIII va ser la seu de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País. En l'actualitat és propietat privada, havent realitzat una restauració exemplar.

Fotos

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.