Capilla Antiguo Colegio San Pablo (Instituto Luis Vives)

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC estatal

Data Signatura Acte

30/03/83

Data Publicació BOE

27/05/83 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado

Data Signatura Acte

28/12/88

Data Publicació DOGV

16/01/89

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado

Data Signatura Acte

20/02/15

Data Publicació BOP

23/06/15

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

24/11/14

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0004844

Al costat de l'Estació del Nord, ocupant una poma completa, entre els carrers Xàtiva, Arquebisbe Mayoral, Sant Pau i l'avinguda Marqués de Sotelo es troba aquest antic col·legi que en l'actualitat és l'Institut Luis Vives. La Companyia de Jesús va comprar uns terrenys al sud-est intramurs de la ciutat per a alçar el primer col·legi de la seua ordre per a la formació de novicis. Posteriorment a causa del llegat de Donya Bàrbara Pérez de Sant Vicent es va realitzar el Seminari de Nobles dependent de l'ordre i inclòs en el solar del col·legi. Es tracta d'un edifici amb nombroses reformes des de la seua construcció iniciada a mitjan segle XVI. El col·legi està caracteritzat per la distribució al voltant d'un claustre de les diferents dependències. A causa de les diferents reformes a les que s'ha vist sotmés l'edifici, així com per la seua funcionalitat, cal destacar el claustre, l'església i les escales. El claustre va tindre en un primer moment dos costats, nord i est, realitzats amb una galeria baixa d'arcs de mig punt i columnes toscanes, sobre la qual es desenvolupava una volta paredada en què la requeia la terrassa plana. Els costats sud i oest van ser realitzats més tard per Sebastián Monleón entre els anys 1862 i 1872. Són també interessants les escales, totes dues realitzades en el segle XVIII. La més antiga, situada a l'oest, és de caixa quadrada i un sol tir i està coberta amb una volta semiesfèrica, sobre petxines i sense tambor. El seu intradós està decorat amb esgrafiats i blasons en les petxines. L'altra escala situada al sud-est va ser construïda en 1721 segons inscripció en aquesta. És de planta quadrada i voltes paredades. Està coberta amb una cúpula amb tambor sobre petxines decorades amb blasons. Presenta un sòcol d'azulejería policromada característic del segle XVIII. L'església es troba sobre l'antic oratori. Va ser realitzada en el segle XVI. La portada principal que dona al pati exterior està en l'actualitat encegada. És d'una sola nau amb arcs fajones de mig punt sobre pilastres i coberta per volta de canó amb llunetes en els quals s'obrin finestres. L'anomenada capella profunda, es va construir al costat de l'església. Presenta voltes bufades en dos trams i el tercer amb volta d'aresta. Va ser decorada en el primer terç del segle XVIII amb empremta rococó amb cartel·les, ovalos amb pintures i rocalles que s'estenen als elements constructius. Arran de l'expulsió dels jesuïtes en 1767 el conjunt va quedar unificat com a Real Seminari de Nobles, tancant-se la porta que dona al carrer de la capella per a ús exclusiu del seminari segons el decret de Carles III de 19 d'agost de 1769. Ja en el segle XIX segons projecte de Sebastián Monleón la capella profunda va passar a ser la sagristia i l'església va ser organitzada amb la disposició que conserva actualment. Entre 1785 i 1786 es va realitzar una àmplia reforma de l'edifici duta a terme per Lorenzo Martínez, arquitecte acadèmic, en la qual es va realitzar la renovació de l'església, sobre les reformades voltes de la qual s'edificaran noves aules. A aquesta reforma es deu el canvi d'orientació del temple, la nova volta de canó amb llunetes, el cor alt als peus i l'ordenació classicista de l'interior. La porta del temple, que dona a la placeta de la porteria, degué ser construïda amb posterioritat. Després de la desamortització es va extingir el Seminari de Nobles i l'edifici va estar abandonat durant deu anys. Va passar a ser Real Col·legi d'Interns de Sant Pau pertanyent a la Universitat de València. En 1845 es va crear l'Institut Provincial de Segon Ensenyament al qual el nou col·legi estarà vinculat. En 1862 es va realitzar una nova reforma a càrrec de Sebastián Monléon per a ser la seu de l'institut abans referit. La reforma va consistir en la construcció de les dos pandes del claustre seguint les característiques de les originàries. Ja en el segle XX, en 1930 el centre va passar a convertir-se en Institut Nacional d'Ensenyament Mitjà "Luis Vives". En 1973 l'edifici es va transformar respectant únicament el claustre baix, les dues escales i l'església.

Fotos