Tornar

Castillo de Vilella

IGPCV
46.033-9999-000001
Denominació
Castillo de Vilella
Altra denominació
Castillo de la Sierra
Municipi
ALMISERÀ
Comarca
LA SAFOR
Província
València
Localització
Sobre una peña dominadno el collado de Llautó
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
18/12/02
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010948
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

Són poques les notícies que es tenen de Vilella. Es coneix pel Llibre dels Fets del rei Don Jaume I, que aquest castell estava vinculat al de Bairén, del qual depenia abans de la conquesta cristiana. Poc després, ja en la segona meitat del segle XIII, és nomenat en uns pocs documents recollits per Bazzana i Guichart, pels quals se sap que allí hi havia una xicoteta guarnició operativa durant la revolta mudèjar acabdillada per Al-Azraq. Amb la pacificació del territori el castell va quedar entre els dos dominis senyorials de Llutxent i Palma, perdent la seua funció i interés estratègic i militar que havia tingut durant els primers moments de la conquesta feudal. El castell de Vilella va quedar així abandonat fins als nostres dies. Es troba sobre una gran penya arredonida de cota 142 metres a uns dos quilòmetres al nord-oest de la població, dominant l'estratègic serral de Llautó, entre la serra de Benicadell i la serra de la Cufa, a pocs metres del terme municipal de Llutxent, ja dins de la comarca de la Vall d'Albaida. Per aquest referit serral es passa fàcilment de la Vall d'Albaida a la Safor, i això explica la presència de la fortificació. El topònim de Vilella correspon a una partida del terme de Llutxent situada a pocs quilòmetres del castell on encara es conserven restes d'antigues construccions. Se suposa que aquest despoblat correspondria a una alqueria del terme del castell que per això haurà conservat l'antic nom. Les característiques constructives d'aquesta fortalesa i altres evidències arqueològiques ens permeten pensar que va ser castell refugie andalusí, alçat, segurament, en els últims moments del domini musulmà d'aquestes terres, a finalitats del segle XII o primers del XIII. El castell de Vilella presenta un recinte de dimensions mitjanes, 2.038 metres quadrats de superfície, amb una estructura senzilla formada per una prop de segments rectilinis que defineixen un espai interior. L'estructura general mostra una forma allargada d'orientació dominant aquest-oest, formada per un gruixut mur que arriba als set metres d'altura en alguns punts. En la part nord sobre el vessant es troba l'accés al recinte. Aquesta entrada està formada per una torre rectangular d'uns quatre metres d'altura, amb dues portes contraposades per a dificultar l'accés. La torre aquesta construïda amb tapiades de morter de calç, tècnica dominant en la construcció del castell. El mur de la torre presenta en la seua part exterior dues parts, en la base un gruix tapial sobre el qual descansaria una plataforma de fusta i sobre l'un mur més prim formant una ronda per a defensar l'entrada. En la direcció aquest, el mur contínua sol uns metres, havent desaparegut gran part del seu traçat en els sectors aquest i sud-est, precisament en la zona més alta i abrupta de la penya on s'assentisca el castell. En la part nord-oest la fortificació apareix definida per uns grans murs de tàpia d'un gruix aproximat de 1,20 metres que continuaren en direcció fins a la torre d'entrada. Just en aquest extrem oest del recinte s'adossada al mur perimetral es localitza una estructura de planta rectangular, amb dues portes una al sud i una altra a l'est, i dues espitlleres obertes a l'oest, pas obligat per a accedir al castell. Aquest espai podria haver constituït una torre defensiva que tindria per funció controlar l'accés. A l'interior del recinte no es conserven aparentment estructures, encara que si es pot observar basaments de murs d'obra de paleta així com fragments de rajoles, que indiquen l'existència d'espais d'habitació que, en tot cas, serien escassos i de poca importància. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.