Casa Vestuario
En el centre de la ciutat al costat de la Basílica i enfront de la Catedral es troba la Casa Vestuari. La casa vestuari es va erigir amb la finalitat de proporcionar a magistrats i personalitats públiques una avantsala laica immediata al recinte catedralici en dates de solemnitat religiosa. L'obra es va concloure l'any 1800. El projecte va ser realitzat per Josef García, arquitecte major de la ciutat, a causa de la seua prematura mort va ser executat per Cristóbal Sales. De planta irregular a causa de la seua ubicació en cantonada, la seua façana principal recau al carrer del Miquelet. D'estil neoclàssic l'edifici presenta tres plantes, en la planta baixa destaquen els accessos de llinda amb cornises volades que sustenten el balcó corregut mitjançant mènsules. Aquest cos és de pedra encoixinada. La planta principal realitzada en rajola cara vista, presenta en els angles cadenes de carreus, igual que els buits. En aquesta planta s'obrin al balcó tres finestrals rematats amb frontons semicirculars en les dues obertures laterals mentre que el central es remata amb un frontó triangular. Sobre l'obertura central se situa l'escut de la ciutat amb al·legories al·lusives a la prosperitat de la ciutat. La tercera planta, també de rajola, s'ordena amb senzilles finestres rectangulars, l'ampit de les quals en sortint està sustentat per mènsules. La façana que dona a la plaça de la Verge segueix el mateix esquema que la principal reduint-se el nombre de buits a un en cadascuna de les plantes. La planta principal aquesta connectada a la de la façana lateral mitjançant el balcó corregut. L'edifici contigu és posterior, segueix l'esquema de façana en la cornisa i en les impostes. A l'interior presenta un vestíbul en el qual s'obrin tres portes amb tres arcs de mig punt realitzats amb rajola. L'interior dels arcs presenten columnes toscanes que sustenten llindes sobre els quals se situen decoracions escultòriques realitzades en estuc que presenten un medalló central sostingut per àngels. Des d'aquest vestíbul s'accedeix a l'escala principal que dona pas al Saló d'Honor, en la planta noble, amb decoració al fresc en el cel ras realitzada per Vicente López, amb temes al·legòrics a la fama i fortuna de la ciutat. Va tindre diferents usos entre els quals destaca ser jutjat municipal de districte. Des de finals del segle XX és la Biblioteca Popular Municipal Carles Ros.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.