Palacio del Marqués de la Scala
- IGPCV
- 46.250-9999-000178
- Denominació
- Palacio del Marqués de la Scala
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- Plaza Manises, 3
- Època
- S.XVI, S.XVII, S.XVIII
- Ús primitiu
- Residencial
- Ús actual
- Públic
- Tipologia
- Edificis - Edificis residencials - Cases - Palaus
En el centre de la ciutat, centrant la plaça de Manises, al costat del Palau de la Baylia i situat enfront del Palau de la Generalitat es troba aquest Palacio que va pertànyer als Boíl, marquesos del Scala i senyors de Manises, que van donar el nom a la plaça. L'actual palau està constituït per dues edificacions de diferent època que van ser unides en el segle XVIII. Totes dues construccions tenen els seus accessos independents, sent el principal el de l'esquerra que té l'escut de la família. Les façanes tenen també un tractament diferent. L'edifici situat a l'esquerra és el més antic. Va ser realitzat en el segle XVI. Presenta una façana simètrica amb soterrani en el qual s'obrin buits rectangulars amb reixes, entresol amb obertures rectangulars també amb reixes, planta principal en la qual s'obrin buits rectangulars amb balcons de reixeria i un cos superior amb una galeria d'arquillos. En la part esquerra de la façana s'alça una torrassa quadrangular. Aquest edifici té un pati interior al qual s'accedeix després del vestíbul mitjançant una arc rebaixat realitzat en cantería. El pati és de planta rectangular en la part baixa. Es desenvolupa una escala que arranca des d'un arc de mig punt que baixa en mènsules renaixentistes. El tram volat de l'escala presenta un ampit amb decoració renaixentista sobre la base de balustres recolzats en xicotetes mènsules. La part superior del pati, sobre la planta principal, presenta un cos huitavt que dona forma quadrangular al pati. Es desenvolupa en la planta principal l'escala i enfrontant amb ella una galeria d'arcs apuntats realitzats en pedra. L'escala aquesta coberta amb un cos volat amb sostrada de fusta amb casetones sobre un fris amb mènsules, en el qual es desenvolupen motius decoratius com ara els anagrames de Jesús i María, motius vegetals i zoomòrfics. En aquesta part es desenvolupen unes petxines decoratives realitzades en fusta amb mocarábes sobre les quals es troba en cos superior d'arcs de mig punt. La galeria d'arcs apuntats està coberta amb sostrada de fusta i sobre ella es desenvolupen petxines aveneradas realitzades en obra de paleta sobre les quals s'articula la lògia superior. En la part alta es desenvolupa una lògia d'arcs de mig punt amb pilastres dòriques, amb un total de setze arcs amb un ampit en què es troben els pedestals. Sobre aquests es desenvolupa una cornisa. En el segle XVII es va ampliar el palau amb la casa confrontant. Va ser en aqueix moment quan es va realitzar l'escala imperial que uneix tots dos edificis. A l'escala s'accedeix a través d'una crugia a manera de vestíbul que uneix els dos patis dels edificis. Es tracta d'una escala de caixa rectangular coberta amb una cúpula oval, amb taulells en la contrapetja i barana de ferro forjat amb passamans de fusta. Es desenvolupa en un primer tram per a bifurcar-se en dos trams i tornar a un després d'un replanell. Des d'aquest replà es pot accedir als dos edificis, així com a l'avantsala del saló noble del palau. Aquest saló denominat Saló de l'Estrades és de planta rectangular està cobert amb un cassetonat amb fris de fusta del segle XVIII. La façana actual es deu a la intervenció del segle XVIII substituint-se els tres finestrals anteriors per cinc balcons. S'adinteló l'arc de mig punt i es van substituir els cassetonats. L'edifici passe a ser a la fi del segle XIX el Col·legi Jesús i María. Ja en el segle XX va tindre diferents usos com a seu de Lo Rat Penat, Sindicat d'Hostaleria, laboratori de perfums i un taller de reparacions de pianos. A principis del segle XX l'arquitecte Luis Ferreres va col·locar l'escut d'armes de la família Scala en pedra artificial. Va desplaçar l'escala que donava pas a l'entresol a la part posterior. Va ser restaurat a la fi del segle XX, unificant les façanes dels dos edificis que componen aquest palau. En l'actualitat és la seu de la Diputació Provincial.
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.