Tornar

Torre Racef

IGPCV
46.035-9999-000001
Denominació
Torre Racef
Municipi
ALMUSSAFES
Comarca
LA RIBERA BAIXA
Província
València
Localització
Plaza Mayor
Època
S.IX; S.XI
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura islàmica
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Torres defensives
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
08/03/01
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010580
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

La Torre Racef es troba situada a Almussafes, població pròxima a València a 11 metres d'altitud. Durant la dominació musulmana formava part del conjunt de l'alqueria anomenada Almazaf, que vol dir en àrab duana o meitat del camí, i de la qual posteriorment la població prenc el nom. La torre data del segle IX segons diu el pare Burguera en la seua història de Sueca i del segle XI segons Huici Miranda. Formava part del cinturó defensiu de la ciutat de València juntament amb les torres pròximes, amb les quals podia establir comunicació directa per mitjà de senyals, de Sollana, Rafacheldi o Rafacaldi, en les proximitats del Romaní; les d'Alcàsser, Silla, Alginet, Trullás, Benifaió, Picassent i la torre Aledua de Llombai. Jaume I va conquistar l'alqueria en 1238 i la va donar al seu notari Pere Sanz, posteriorment, en aquest mateix any, la dona als soldats de Montpeller, que li havien acompanyat en la conquesta de València. El primer Senyor va ser G. Davoio. La filla del primer Senyor, Navarresa d'Ahuero, va concedir el mes de febrer de 1251 la primera carta de població de l'alqueria a vint colons, en 1281, el fill de donya Navarresa, García López de Sentía i la seua esposa, donya Tota Garcés, van atorgar carta de població a 20 persones però es van reservar la torre, el forn i altres regalies. Huit anys més tard Pedro Martínez d'Altazona venia a Eiximén d'Urrea la vila, amb vassalls, terres i altres drets feudals. Els seus següents senyors van ser Ramón Escorna i Juan Rodríguez de Corella. Però els enfrontaments entre aquest últim i Pere IV van suposar la confiscació de la vila i la seua venda en 1352, a l'abat del monestir de la Valldigna. Ací es va retindre durant 451 anys per a finalment quedar incorporat a la corona en 1766. La torre segueix les mateixes pautes marcades per a la resta de les torres guaites de la zona. Construïda amb tapial, és de planta quadrada originàriament de 9 metres de costat en la seua base, i llenços lleugerament trapezoidals, segons pugen les plantes, delimiten la seua estructura bàsica. Consta de planta baixa, arran de terra, una primera a 5 metres d'altura, planta segona, planta tercera i quarta i una cinquena de diferents característiques a totes les altres i planta de terrassa amb merlets. L'estructura és idèntica en les cinc primeres plantes, això és un planta esbiaixada amb un arc central de mig punt, que subdivideix la planta en dues zones cobertes amb dues voltes de canó. Aquestes es comuniquen mediente una escala de caragol, allotjada en un dels vèrtexs de la planta que parteix de la planta primera. La planta cinquena sembla, per la seua estructura, d'una època posterior, amb un massís central en l'interior del qual s'allotja l'escala que dona accés a la terrassa. D'aquest massís central naixen quatre arcs de mig punt perpendiculars entre sí que juntament amb el mur perimetral, delimiten quatre voltes de canó turbina. La terrassa es troba emmerletada amb 16 merlets. L'accés original a la torre és una porta situada a 4 metres sobre el nivell del sòl de la plaça actual, la qual cosa confirma el seu caràcter defensiu. L'altura total de la torre és de 24,70 metres. En les plantes tercera i quarta apareixen finestres sageteres abocinadas. En el segle XVIII se li va afegir a la torre un edifici senyorial, demolit en 1981, que modifique en cap part de les plantes de la torre. El tapial utilitzat en la seua construcció és bàsicament de terra i pedra mitjana amb una fina crosta de calç, apreciant-se les agulles utilitzades encastades en el mur. L'altura de la tàpia en funció de la disposició de les agulles és de 85 cm. Hui es troba restaurada segons projecte dels arquitectes Santiago López Alonso i Ángel Esteve Garcerán de gener de 1995. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.