Iglesia de San Juan de la Cruz (antes de San Andrés)
- IGPCV
- 46.250-9999-000183
- Denominació
- Iglesia de San Juan de la Cruz (antes de San Andrés)
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- C/ Poeta Querol, 6
- Època
- S.XVII; S.XVIII
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Estil
- Barroc - Rococó
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Sobre el solar d'una mesquita s'alce l'església de Sant Andrés, actualment Església de Sant Joan de la Creu, una de les construïdes després de la reconquesta, molt probablement seguint el model d'una sola nau i capelles entre contraforts. L'actual temple va ser construït entre 1601 i 1615, col·locant la primera pedra Sant Joan de Ribera en 1602. Al llarg del segle XVII es van anar realitzant diferents fases de l'església; en un primer moment es construïsc el presbiteri i dependències adjacents, en una segona fase es van portar a terme dos trams de la nau per a concloure amb una tercera fase en la qual s'ampli la nau amb tres trams més. A mitjan segle XVII es van realitzar obres d'interés com el trasagrario de planta rectangular i decoració esgrafiada. A la fi del mateix segle es van realitzar la portada principal i el campanar de la torre. Cap a 1703 es va realitzar la nova sagristia en l'extrem esquerre del presbiteri. En el segle XVIII es va construir la capella de la Comunió, i es va dur a terme la decoració rococó de l'interior de l'església. Es tracta d'una església d'una sola nau de gran achura amb capelles entre contraforts, dividida en cinc trams, i capçalera poligonal. Presentava pilastres dòriques sobre pedestals sobre les quals es disposa un entaulament amb mètopes i tríglifs realitzat en pedra. Les cobertes són de volta de creueria amb plementería de rajola en la nau i volta estavellada en la capçalera. Interior que va ser decorat amb posterioritat en estil rococó. La portada lateral realitzada en aquest mateix moment respon també al model classicista amb pilastres d'ordre dòric que flanquegen un arc de mig punt, amb un segon cos amb una fornícula emmarcada per pilastres jòniques sobre les quals se situa un frontó triangular rematat amb piràmides i boles. La façana està realitzada en rajola amb un sòcol de cadirat. Sobre la portada hi ha una finestra rectangular; en la part superior es disposa un entaulament d'ordre toscà i un ampit rematat amb boles. La portada principal està dividida en dos cossos; l'inferior presenta una obertura de llinda flanquejada per dues columnes salomòniques amb capitells corintis, al costat de les quals hi ha sengles pilastres, sobre les quals es desenvolupa un entaulament decorat amb mènsules i un frontó corb partit que alberga el cos superior. En el segon cos es disposa una fornícula avenerada, flanquejada també per columnes salomòniques, rematada per un frontó corb. Entre 1737 i 1741 va ser alçada la capella de la Comunió, pel gremi de pescadors. És de planta cruciforme amb cúpula sobre un tambor huitavt en el transsepte, l'absis és poligonal amb volta de quart d'esfera amb decoració pictòrica. A l'interior es desenvolupa una decoració rococó realitzada en estuc que envaeix pilars, arcs, cornisa, les voltes, i els recercados de les finestres de les llunetes. La decoració s'intensifica en el mur de l'imafronte, als peus de l'església. La decoració s'ha atribuït a Hipòlit Rovira, executada per Luis Domingo a mitjan segle XVIII. L'església està recorreguda per un sòcol d'azulejería policromada. La torre campanar és l'únic element de la primitiva construcció. El cos de campanes, construït a la fi del segle XVII, està realitzat en rajola. Presenta pilastres dobles d'ordre toscà flanquejant les obertures de mig punt sobre els quals es desenvolupa una cornisa en sortint formant una terrassa. La torre campanar aquesta rematada amb un templet amb cupulín.
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.