Iglesia Parroquial de Nuestra Señora del Pilar y San Lorenzo Mártir

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC estatal

Data Signatura Acte

12/08/82

Data Publicació BOE

27/10/82 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado

Data Signatura Acte

28/12/88

Data Publicació DOGV

16/01/89

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado

Data Signatura Acte

20/02/15

Data Publicació BOP

23/06/15

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

24/11/14

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0004686

En el centre de la ciutat al costat de l'Hospital vell, actual Biblioteca Pública de València, es troba aquesta església parroquial. Va pertànyer al Convent dominic de La nostra Senyora del Pilar alçat a principis del segle XVII, construint-se l'església entre 1667 i 1730, data inscrita en la portada. Es tracta d'una església d'una sola nau amb capelles entre contraforts amb capçalera plana, seguint el model adoptat després del Concili de Trento com el de l'Església del Col·legi del Corpus Christi. A causa de ser, en origen, una església conventual presenta cor alt als peus així com tribunes en el creuer, presbiteri i en la nau sobre les capelles laterals. A l'interior la nau està coberta amb una volta de canó rebaixada amb llunetes i cúpula sobre petxines en el creuer. La decoració destaca els elements estructurals amb motius vegetals com a rosetes fulles d'acant, vinyes, caps de querubins que es desenvolupen pels arcs d'accés a les capelles, petxines, arcs fajones, nervis de la cúpula, arestes de les llunetes i el terç superior de les pilastres d'ordre corinti de la nau. Tota aquesta decoració va ser realitzada en 1692, tota ella daurada. Presenta també un sòcol d'azulejería policromada de Manises del segle XVII, amb diferents motius decoratius. Per un passadís al qual s'accedeix a través del creuer pel costat de l'evangeli es dona pas a la capella de la Comunió. D'una sola nau coberta amb voltes i sagrari cobert amb cúpula sobre petxines. Pel mateix passadís s'accedeix al trasagrario de planta oval amb pilastres classicistes. Aquest passadís desemboca en una porta secundària que dona al carrer Guillem de Castro. La façana als peus de l'església és pràcticament llisa a excepció de tres finestres i la portada, l'única decoració és la cornisa mixtilínia rematada amb boles en els extrems i una piràmide gallonada en el centre. La portada realitza en pedra va ser col·locada en 1730, any que apareix inscrit en aquesta. Sembla que va ser dissenyada, com l'església, per fra Gaspar Sent Martí i construïda per Bautista Pons. Dividida en dos cossos, l'inferior presenta accés de llinda flanquejat per dues columnes i dues pilastres sobre alts pedestals sobre les quals es disposa un entaulament dòric. En el segon cos es disposa un edicle amb una fornícula avenerada en el centre flanquejada per pilastres jòniques sobre mènsules, rematant amb un frontó triangular partit, en la fornícula es troba la imatge de La nostra Senyora del Pilar. La fàbrica del temple és de maçoneria i rajola arrebossada, únicament s'utilitza la pedra en la portada.

Fotos