Iglesia Parroquial de San Martín Obispo y San Antonio Abad
- IGPCV
- 46.250-9999-000187
- Denominació
- Iglesia Parroquial de San Martín Obispo y San Antonio Abad
- Altra denominació
- Iglesia de San Martín
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- C/ San Martín, 2
- Època
- S.XIV; S.XVI; S.XVII; S.XVIII
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Estil
- Gòtic - Barroc
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
En el centre de la ciutat, al costat del carrer sant Vicente, es troba aquesta església els orígens de la qual es remunten a la reconquesta cristiana després de la qual va ser fundada sobre una mesquita. La construcció que actualment es conserva es va alçar entre 1372 i 1401, encara que ha tingut diferents intervencions al llarg del temps. Es tracta d'un temple d'una sola nau amb capelles entre contraforts, de manera trapezoidal a causa de l'adaptació dels carrers que l'envolten. Està dividida en sis trams oblongs que originàriament van estar coberts amb una volta ogival, oculta hui per una volta realitzada posteriorment. En el segle XVI es va dur a terme la capçalera actual per a la qual es va comprar una casa confrontant demanant-se per butla papal. Consta d'una volta de tres faldons amb un tram recte que la precedeix, obrint-se en el centre un òcul amb llanterna. Tot l'absis està ricament decorat amb casetones i decoracions figuratives. Al començament del segle XVII, entre 1621i 1627, va ser realitzat el nou campanar que es va col·locar en el costat oposat al primitiu, situat al carrer de l'abadia de Sant Martí. És de planta rectangular i realitzat en cadirat. El cos de campanes amb una obertura d'arc de mig punt per costat, flanquejat per parells de pilastres decorades amb cercles i rectangles. Remata amb una balustrada amb piràmides. Entre 1669 i 1674 es va alçar la capella de la Comunió. De planta rectangular està coberta amb volta de canó i una cúpula amb llanterna sobre petxines. Es troba adossada al costat de l'evangeli tenint accés independent formant una xicoteta plaça. La portada està dividida en dos cossos. L'inferior amb pilastres i columnes que flanquegen una obertura de llinda amb un relleu del Santíssim Sagrament en la part superior. El segon cos amb un frontó partit sobre el qual s'obri una finestra flanquejada per pilastres i decoració de roleos rematada amb un frontó corb en la part superior. A mitjan segle XVIII es van realitzar obres de renovació de l'església. L'interior s'ordena amb grans columnes corínties sobre alts pedestals entre les capelles laterals, aquestes columnes presenten el terç inferior decorat amb rocalla. Sobre aquestes es desenvolupa un entaulament amb tríglifs i mètopes. Entre els intercolumnios es desenvolupen les capelles laterals a les quals s'accedeix a través d'arcs de mig punt sobre els quals se situen cartel·les el·líptiques. Les capelles en aquesta intervenció es van rebaixar i es van cobrir amb xicotetes cúpules i llanternes. La coberta gòtica de la nau es va recobrir amb una volta de canó amb llunetes. L'església aquesta ornamentada amb rocalles d'estil barroc en els arcs fajones, les llunetes, l'arc que dona pas al presbiteri, i en els marcs de cartel·les i finestres. Les portades van ser també reformades. En la façana als peus de l'església s'observen les restes d'un òcul gòtic encegat. La portada principal, el disseny de la qual s'ha atribuït a Francisco Vergara, consta de dos cossos. El cos inferior presenta una obertura de llinda flanquejada per dues columnes a cada costat sobre alts pedestals, columnes corínties amb part del fust estriat i el terç inferior del mateix amb relleus que fan referència als titulars de la parròquia. El segon cos presenta un nínxol amb arc rebaixat flanquejat per dues columnes. En aquest nínxol es trobava l'estàtua eqüestre de Sant Martí realitzada a Flandes i atribuïda a Pierre Béckere, llegada en 1494 a la parròquia per Vicente Peñarroja. Les altres dues portades van ser reformades uns anys més tard i el seu disseny s'atribueix a Ignacio Vergara. La portada nord és de senzilla traça destacant el fris amb dues mènsules i tres tríglifs sobre el qual se situa un frontó triangular que alberga una petxina. Aquesta portada recau al carrer Abadia de Sant Martí. La portada sud de major complexitat, a causa de la disposició còncava del mur, presenta columnes girades i cornisa amb entrants i sortints. El segon cos destaca per l'altorrelieve de sant Antoni Abat realitzat per Ignacio Vergara i emmarcat per pilastres jòniques i rematat en la part superior per un frontó semicircular partit amb piràmides i pitxers.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.