Monasterio de San Vicente de la Roqueta y la Iglesia

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC estatal

Data Signatura Acte

27/03/78

Data Publicació BOE

05/05/78 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno

Data Signatura Acte

06/03/92

Data Publicació DOGV

08/05/92 Vore DOGV

Data Publicació BOE

14/05/92

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

24/11/14

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

08/10/14

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0004275

En l'eixample de la ciutat al costat del carrer Sant Vicent es troba aquest antic monestir. Els seus orígens daten del segle IV quan es va alçar un martiryum sobre la tomba de Sant Vicent Màrtir. Va haver-hi també en aquest lloc una necròpoli fins al segle VII. Des de 1231, Jaume I va voler restaurar el temple amb una comunitat monàstica i configurar un conjunt d'església, monestir i hospital. Així, en el conjunt van estar, els Benedictins de San Victorian d'Asán (1238-1255); Frares Mercedaris (1255-1259); i de nou els monjos d'Asán (1259-1287/89) fins que els cistercencs van quedar en possessió del conjunt com a priorat dependent de Poblet. En 1240 va ser començat el conjunt iniciant-se l'església, el monestir i l'hospital. D'aquesta primera etapa es conserven dues portades. Durant el segle XIV i XV es van alçar diverses capelles al voltant de l'església major. A mitjan segle XV el monestir comptava amb 11 monjos, i es tenen notícies que comptaven amb les següents dependències: cuina, dormitori, sala capitular, sagristia, i altres dependències menors a part de l'església. Les portades conservades són tardorománicas, una d'elles es troba en el claustre, en el costat nord de l'església i coincideix amb la capella interior de Sant Vicent. Es tracta d'una portada d'arc de mig punt abocinada amb arquivoltes que baixen en fines columnes els capitells de les quals estan historiats. En els capitells es representen els diferents episodis del martiri de Sant Vicent. L'altra portada es troba en la part occidental de l'església i comunica amb una de les dependències parroquials. Està realitzada en cadirat i va ser revocada en època moderna. En el segle XVII l'església va ser renovada utilitzant-se carreus de l'antiga fàbrica. Es tracta d'un temple d'una sola nau dividida en quatre trams amb capelles entre contraforts. Presenta transsepte amb cúpula sense tambor i cor alt als peus. La coberta es realitza mitjançant una volta paredada de canó amb llunetes. L'alçat interior es realitza mitjançant pilastres corínties amb un entaulament denticulat. Té decoració d'esgrafiats en els fustos de les pilastres, fris, intradós dels arcs i la part interior de la cúpula. A mitjan segle XVII es van renovar part de les dependències monàstiques situades entorn del claustre. El claustre conclòs a principis del segle XVIII presenta pilastres dòriques sobre pedestals, sobre les quals baixen arcs de mig punt. La planta superior presenta obertures rectangulars amb balcons de forja. L'actual capella de la Comunió va ser la capella de la Verge de Betlem. Va ser reconstruïda en 1701. És de planta rectangular i en la part central presenta una cúpula sobre petxines. L'alçat es realitza amb pilastres d'ordre compost i una decoració amb caps d'àngels i motius vegetals que recorre tota la capella. Durant la guerra d'Independència les tropes franceses ho van utilitzar com a caserna. Després de la desamortització i l'exclaustración dels monjos en 1837 l'Ajuntament va ordenar l'enderrocament de part del monestir. Així van desaparéixer la capçalera del temple i la seua torre amb finalitats urbanístics. En 1838 l'església, el monestir i els horts van ser adquirits per un particular, per a ser dividit en habitatges. En 1879 les monges agustines, procedents del derrocat convent de San José i Santa Tecla en 1868, van comprar aquest monestir amb l'ajuda del marqués de Tremolar. Es van encarregar obres a l'arquitecte Antonio Martorell, obres que li van conferir el seu aspecte actual. L'església va ser consolidada i es va tancar la capçalera amb testera plana. En el claustre sol es conservaven les colles nord i oest, realitzant-se les altres dues amb similars característiques i es recreció amb una planta. En la planta baixa es trobaven els serveis com: el refetor, el locutori, l'aula capitular i el cor baix. En el primer pis es trobaven les cel·les, i en el segon les cel·les de les novícies i la infermeria. La façana actual, que dona al carrer Sant Vicent va ser realitzada en el segle XIX amb un revestiment neogòtic. Aquesta dividida en tres plantes amb obertures amb arcs conopials i tancats amb gelosies. La capçalera del temple es va tancar amb un mur amb obertures ogivals i un òcul central amb una rematada triangular. El campanar està realitzat en rajola. Té planta quadrangular i obertures de mig punt.

Fotos