Monasterio del Temple
- IGPCV
- 46.250-9999-000189
- Denominació
- Monasterio del Temple
- Altra denominació
- Iglesia Universitaria de Santa María de Montesa. El Temple
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- Plaza del Temple, 2
- Època
- S.XVIII (1761-1770)
- Ús primitiu
- Conventual
- Estil
- Neoclassicista
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Monestirs
Al costat del riu Túria quasi enfrontant amb el Pont del Real, orientat cap a l'est, es troba el Monestir del Temple. Conegut amb aquest nom ja que el conjunt d'edificacions va pertànyer a l'Orde de Montesa. Després del terratrémol de 1748 en el qual el Castell de l'Ordre es va veure deteriorat, els conventuals es van traslladar a València. Per reial decret del 30 de gener de 1761 per Carles III s'inicia la construcció sobre una primitiva edificació. La construcció del monestir s'inicia en 1761 concloent-se en 1770, a excepció de la capella de la Comunió o de Sant Jordi que va ser acabada en 1785. La traça va ser encarregada a Miguel Fernández, intervenint diferents mestres d'obres i picapedrers, escultors com José Puchol i Rubio. També va participar l'arquitecte Felipe Fontana realitzant la decoració de l'absis amb frescos que mitjançant "trompe l'oeil" representen arquitectures fingides. La decoració pictòrica dels frescos va ser realitzada per José Vergara. Sobre un solar poligonal s'alça el claustre, l'església i les diferents dependències situades en la part més al sud del conjunt. A la plaça del mateix nom recau la façana del conjunt amb una longitud de 70 metres. La part del convent aquesta dividida en tres plantes horitzontals, amb 11 obertures en cadascuna d'elles. La planta baixa és encoixinada i presenta obertures rectangulars amb reixeria a excepció de la cinquena obertura on es troba l'accés, a l'actual Govern Militar. Les altres dues plantes es desenvolupen amb un parament llis, i estan separades de la inferior per un listel. Les obertures de la planta principal són de llinda rematats amb un frontó triangular. Les obertures superiors són de llinda amb un recercado. La façana aquesta rematada per la cornisa de l'església que es prolonga. Sobre la portada d'accés està situat l'emblema de l'orde de Montesa. Després d'ell es troba un atri que precedeix al claustre. El claustre de planta quadrangular consta també de tres plantes. La part baixa s'ordena amb pilars als quals s'adossen pilastres dòriques sobre els quals baixen arcs de mig punt. En els pisos superiors amb balcons que corresponen amb els corredors interiors amb les diferents estades. L'església té planta longitudinal inscrita en un rectangle adossat al claustre. Presenta tres naus, de major amplària la central i creuer que no destaca en planta, amb cúpula en la intersecció del creuer amb la nau, i capçalera semicircular. El primer tram als peus constitueix un pòrtic sobre el qual se situa el cor a l'interior. L'alçat interior es desenvolupa mitjançant pilastres corínties amb garlandes que les uneixen per la part superior, i sobre les quals es desenvolupa un entaulament corregut sobre la qual volteja la volta de canó amb llunetes. L'absis està cobert amb una volta decorada amb pintures al fresc per José Vergara, autor també de la decoració de les petxines sobre les quals s'eleva el tambor circular de la cúpula. Al costat de la capçalera en el costat de l'evangeli es troba la sagristia de planta rectangular. En el costat oposat (el de l'epístola) se situa la capella de la Comunió o de Sant Jordi que repeteix l'esquema de la capçalera semicircular però de menor grandària. La façana de l'església s'ordena per pilastres d'ordre gegant que divideixen verticalment la mateixa en tres. Als carrers laterals les pilastres repeteixen la unió de l'interior mitjançant garlandes, i entre elles se situen dues obertures de llinda superposats en altura, separats per la continuació del listel de la façana del convent, i repetint el superior la rematada de frontó triangular. En la part central es troba la portada rematada amb un frontó semicircular amb una reixa que il·lumina a l'interior el cor, rematada per l'emblema de l'Orde de Montesa. L'accés es realitza per una obertura de llinda amb frontó triangular. Sobre la cornisa de la façana s'alça un frontó triangular amb un òcul central. Als costats s'alcen dues torres campanar quadrangulars de poca altura amb una obertura per costat flanquejat per pilastres. Igual que la cúpula del creuer cobreixen amb teula blava vidriada a l'exterior. En l'actualitat és la seu del Govern Civil. L'església aquesta oberta al culte des de 1917 regentada els P.P. Redemptoristes.
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.