Tornar

Templo y Torre de Santa Catalina Mártir

IGPCV
46.250-9999-000191
Denominació
Templo y Torre de Santa Catalina Mártir
Municipi
VALÈNCIA
Comarca
VALÈNCIA
Província
València
Localització
Plaza Lope de Vega
Època
S.XIII; S.XIV; S.XVI; S.XVII; S.XVIII; S.XX
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Gòtic - Barroc
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC estatal
Data Signatura Acte
27/03/81
Data Publicació BOE
06/06/81 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
21/07/16
Data Publicació BOP
03/08/16
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
20/02/15
Data Publicació BOP
23/06/15
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
08/01/16
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
24/11/14
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0004484

En el centre de la ciutat, al costat de la Plaça Redona i la plaça de la Reina, pròxima a la catedral es troba aquest temple que deixe de ser parròquia en 1902. La seua construcció es va iniciar després de la reconquesta aprofitant-se el solar que ocupava una mesquita. En 1300 es va consagrar l'església en honor a la Santa Catalina, infanta de la reialesa aragonesa. Segons sembla era un temple d'una sola nau amb capelles entre contraforts, amb capçalera poligonal i campanar cúbic als peus. En el segle XIV es va ampliar, encarregant l'obra el gremi de Tapineros; d'aquest moment és la capçalera, amb deambulatori i capelles radials apariades, seguint l'esquema de la catedral. La resta de la fàbrica no es va fer de nova planta. A causa d'això la unió del primer tram de la nau amb el deambulatori és abocinado, també els contraforts de les capelles laterals van ser buidats per a conformar les naus laterals provocant problemes estructurals. La nau lateral del costat de l'Epístola és l'única que va ser duta a terme, ja que els capitells de la mateixa són més evolucionats que en la nau central, en el costat de l'Evangeli sol es van realitzar en aquell moment els dos trams més pròxims a la capçalera. En 1536 es consagra el temple després de la reparació de les voltes de la capçalera, i la consagració de la capella de la Verge de la Pau, en 1525, després de la renovació d'aquesta. Segons dades documentals era d'estil renaixentista, amb paraments pintats al fresc realitzats per Jordi Olivier. El 24 de març de 1584, es va provocar un incendi que va destruir les capelles i va ennegrir l'edifique. Això va portar a l'encàrrec del retaule major a Francisco Ribalta, participant Joan Munyos en la talla de la imatge de la titular, i Sebastiano Zaydia en el daurat i pintura de les columnes del retaule. Aquest retaule va ser desmantellat en el segle XVIII. La capçalera és també reparada després de l'incendi, es van tancar els arcs que donaven accés a les capelles i es va instal·lar l'òrgan, com es realitzaria posteriorment en la catedral (1671-1688). Es va realitzar el trasagrario amb capella inferior rehundida. Entre 1608 i 1705 es va alçar el campanar barroc per Juan Baptista Viñes, el seu nom apareix en la inscripció de la làpida que es troba en el primer cos. Es desconeix el tracista, encara que sembla ser Juan Pérez Castiel pel tractament compositiu de les finestres que ens remet a obres d'aquest. En 1729 es van instal·lar les campanes realitzades a Londres per Richard Phelps. A mitjan segle XVIII, en 1742, es realitza la renovació interior barroca, amb semicolumnas corínties i un entaulament corregut decorat amb trofeus de l'església com l'Església de Sant Martí, amb influència de la portada barroca de la catedral. A l'exterior es va realitzar la Porta de la Tapinería amb una gran severitat, d'ordre toscà. Una nova renovació acadèmica va ser realitzada en l'últim terç del segle XVIII. En 1785 es va realitzar la portada actual de la plaça de Lope de Vega, es redecora el presbiteri i se substitueix el retaule major per un corinti amb pintures de Camarón. La sagristia és també renovada en aquest moment. En 1936 un incendi va destruir el presbiteri i mal l'estructura i la decoració interior. Entre 1950 i 1961 Luis Gay Ramos, de la Direcció General de Regions Escalabornades, va consolidar i repristinó el temple donant-li una major rellevància a l'empremta gòtica. Així la restauració es va realitzar en tres etapes: la primera entre 1952-1954 en la qual es va eliminar la decoració barroca; 1954-1955 es va consolidar l'estructura portant; 1955-1960 es van sanejar les voltes, es va construir la façana interior, i es pavimente el temple. L'església és de planta longitudinal amb tres naus amb girola i capelles entre contraforts igual que la catedral. En la girola, envoltant l'altar major, hi ha un nombre parell de capelles radials, trobant-se en una d'elles la capella de la Comunió de planta de creu grega i estil classicista en la qual es venera a la Verge dels Desemparats. Destaca la torre campanar, de planta hexagonal dividida en sis cossos; els cinc primers pisos se separen mitjançant molduraciones horitzontals, destaquen els regruixos angulars a manera de pilastres i les molduraciones de les finestres. En l'últim pis els regruixos angulars són columnes salomòniques. La torre remata amb un templet amb cupulín que enllaça amb volutes amb el cos inferior. Aquesta situada a la dreta de la capçalera, i configura una fita urbanística a causa de les modificacions urbanístiques dutes a terme en el segle XIX, ja que enfront d'ella es va obrir el carrer de la Pau. Al costat de la torre es troba un dels tres accessos del temple. Recau a la plaça de Santa Catalina, es tracta d'una porta ogival que dona pas a la capçalera. Als peus de l'església se situa la façana principal rematada en la part superior amb una senzilla motlura. En la part baixa s'obri la portada de llinda coronada per un frontó corb partit sustentat per unes mènsules. En la part central del frontó està l'escut timbrat de la Corona Real amb l'instrument del martiri de la titular que és una roda. En l'entaulament trobem una inscripció que fa referència a Santa Catalina. Sobre la portada s'obri una rosassa repristinado en traceria lobulada, al costat d'ell un de menors dimensions i més baix que en l'actualitat està encegat. A l'esquerra de la façana en la part baixa hi ha un panell ceràmic de taulells del segle XIX; sobre ell, en la part superior es troben les argolles en les quals es col·locava la bandera del Tribunal de l'Almotacén, quan aquest se celebrava. A la dreta de la façana hi ha uns arcs ogivals encegats, que semblen ser arquisolios funeraris, i no la seu del Tribunal de l'Almotacén, pel fet que aquest va estar situat fins a 1594 a esquena de la capella de la Verge de la Pau, l'espai de la qual va ser ocupat per la sagristia, demolint-se la capella en 1741. En l'actualitat el temple té una empremta gòtica en harmonia amb la torre barroca. Aquesta última sobreïx per ser una fita urbanística i ser un dels campanars barrocs valencians més destacables.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.