Alquería de Julià
- IGPCV
- 46.250-9999-000192
- Denominació
- Alquería de Julià
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- C/ Castan Tobeñas, Velázquez y Paseo de la Pechina
- Època
- S. XVII
- Ús primitiu
- Residencial
- Ús actual
- Docent
- Estil
- Manierisme - Barroc
- Tipologia
- Edificis - Edificis agropecuaris - Alqueries
L'Alqueria de Julià, també anomenada Horta de Julià, se situava en l'horta, trobant-se en l'actualitat en el reticle urbà de la ciutat. El conjunt constava d'un edifici i un jardí immediat a l'habitatge. El jardí tenia un laberint i una glorieta al voltant de la qual es disposaven tanques quadrangulars. Després del jardí existia una terrassa, i a continuació un hort amb un camí central vorejat d'emparrats i en la zona més allunyada de l'habitatge una pineda reste de la gran pineda Moyá de Campanar. En l'actualitat sol es conserva l'alqueria, havent-se perdut l'hort i el jardí. L'edifici, que es pot considerar com un dels escassos exemplars conservats d'alqueria valenciana del segle XVII. Consta de planta baixa i primer pis i coincidint amb l'eix de la porta principal una torre de dues altures. La porta principal té una senzilla embocadura de pedra i sobre ella està l'únic balcó de l'exterior, ja que la resta de les obertures són finestres. Al balcó l'obertura es desenvolupa a manera de portada amb pilastres estriades en els costats, sobre les quals se situen mènsules que sustenten un entaulament, en la part superior del qual se situa en frontó partit que alberga una venera. En la façana que dona al jardí s'obri una portada columnes jòniques sobre les quals se situa un entaulament molt ressaltat, amb un frontó corb en la part superior. L'edifici aquesta rematat amb piràmides i boles. A l'interior es disposa un vestíbul amb arc rebaixat en el centre. Les habitacions de planta baixa estan cobertes amb bigues de fusta. En aquesta planta es desenvolupa un sòcol de taulells de finals del segle XVII; en l'entrada es representa, també en azulejería, un Eccehomo segons la iconografia tradicional. Les diferents dependències de la planta superior conserven les decoració dels sostres a base de motlures geomètriques i petxines a les cantonades. Cal destacar una de les estades coberta amb un esgrafiat amb motius vegetals i fantàstics, sent un dels pocs exemples que es conserven en interiors d'habitatges, bona mostra de la florida d'aquesta tècnica a la València de finals del segle XVII.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.