Tornar

Alquería de Julià

IGPCV
46.250-9999-000192
Denominació
Alquería de Julià
Municipi
VALÈNCIA
Comarca
VALÈNCIA
Província
València
Localització
C/ Castan Tobeñas, Velázquez y Paseo de la Pechina
Època
S. XVII
Ús primitiu
Residencial
Ús actual
Docent
Estil
Manierisme - Barroc
Tipologia
Edificis - Edificis agropecuaris - Alqueries
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC singular GVA
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Incoación BIC singular GVA
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
24/11/14
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
09/12/08
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0007258

L'Alqueria de Julià, també anomenada Horta de Julià, se situava en l'horta, trobant-se en l'actualitat en el reticle urbà de la ciutat. El conjunt constava d'un edifici i un jardí immediat a l'habitatge. El jardí tenia un laberint i una glorieta al voltant de la qual es disposaven tanques quadrangulars. Després del jardí existia una terrassa, i a continuació un hort amb un camí central vorejat d'emparrats i en la zona més allunyada de l'habitatge una pineda reste de la gran pineda Moyá de Campanar. En l'actualitat sol es conserva l'alqueria, havent-se perdut l'hort i el jardí. L'edifici, que es pot considerar com un dels escassos exemplars conservats d'alqueria valenciana del segle XVII. Consta de planta baixa i primer pis i coincidint amb l'eix de la porta principal una torre de dues altures. La porta principal té una senzilla embocadura de pedra i sobre ella està l'únic balcó de l'exterior, ja que la resta de les obertures són finestres. Al balcó l'obertura es desenvolupa a manera de portada amb pilastres estriades en els costats, sobre les quals se situen mènsules que sustenten un entaulament, en la part superior del qual se situa en frontó partit que alberga una venera. En la façana que dona al jardí s'obri una portada columnes jòniques sobre les quals se situa un entaulament molt ressaltat, amb un frontó corb en la part superior. L'edifici aquesta rematat amb piràmides i boles. A l'interior es disposa un vestíbul amb arc rebaixat en el centre. Les habitacions de planta baixa estan cobertes amb bigues de fusta. En aquesta planta es desenvolupa un sòcol de taulells de finals del segle XVII; en l'entrada es representa, també en azulejería, un Eccehomo segons la iconografia tradicional. Les diferents dependències de la planta superior conserven les decoració dels sostres a base de motlures geomètriques i petxines a les cantonades. Cal destacar una de les estades coberta amb un esgrafiat amb motius vegetals i fantàstics, sent un dels pocs exemples que es conserven en interiors d'habitatges, bona mostra de la florida d'aquesta tècnica a la València de finals del segle XVII.

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.