Tornar

Iglesia del Santísimo Cristo del Salvador

IGPCV
46.250-9999-000193
Denominació
Iglesia del Santísimo Cristo del Salvador
Altra denominació
Real Iglesia del Salvador
Municipi
VALÈNCIA
Comarca
VALÈNCIA
Província
València
Localització
Calle Trinitarios, 1
Època
S.XIII al S.XIX
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Arquitectura medieval - Neoclassicista
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC singular GVA
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Incoación BIC singular GVA
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
20/02/15
Data Publicació BOP
23/06/15
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
21/07/16
Data Publicació BOP
03/08/16
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
08/01/16
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
24/11/14
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
09/12/08
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0008311

En el centre de la ciutat molt pròxim a la Catedral, i al costat del Seminari es troba aquesta església. Es tracta d'una de les esglésies alçades després de la reconquesta en el segle XIII, sobre una mesquita. Alçant-se una nova construcció un segle més tard, de la que es conserva el campanar romànic, un dels més antics de la ciutat. En el segle XVI es reedificó gran part de l'església. A instàncies del venerable Domingo Sarrió en el segle XVII, entre 1663 i 1666, es va renovar l'església amb una decoració interior barroca. La decoració actual del temple és d'estil neoclàssic a causa de l'última intervenció duta a terme entre 1826 i 1829 a càrrec de Manuel Fornés i Gurrea, arquitecte acadèmic, realitzant novament el presbiteri. Es tracta d'una església de planta rectangular d'una sola nau amb xicotetes capelles laterals entre contraforts. Està dividida en sis trams i presenta capçalera poligonal, encara que visualment a l'interior sembla recta. El tram més pròxim als peus, a manera de vestíbul, aquesta separat de la resta per tres obertures sustentades per dues columnes. La nau està coberta amb volta de canó amb llunetes de perfil corb. L'alçat interior s'estructura amb semicolumnas corínties de jaspi roig en que els seus intercolumnios se situen els arcs formerers de mig punt que donen pas a les capelles laterals. Sobre aquestes es desenvolupa un arquitrau amb un fris decorat amb ovas i denticles. La capçalera té columnes exemptes, idèntiques a les de la resta del temple, mitjançant les quals es creen reculades que oculten la forma poligonal d'aquesta, sobre aquestes es disposa l'entaulament desenvolupant-se per damunt un relleu daurat. En el centre se situa la talla medieval del Crist Crucificat. L'església està ricament decorada amb jaspis en els fustos de les columnes, daurats en els capitells, fris amb roleos i la cornisa amb ovas i denticles entre altres detalls ornamentals. Cal destacar les pintures que a manera de plafons se situen en el centre de la volta. Les pintures de la nau van ser realitzades per Vicente Castelló i Amat amb cinc escenes de la Passió; mentre que en el presbiteri va ser representat el Pare Etern per Francisco Llácer Valdermont. Aquestes pintures es van realitzar en el primer terç del segle XIX. Pel costat de l'epístola des del tram als peus de l'església s'accedeix a la capella de la Comunió. De planta rectangular aquesta dividida en dos espais per un arc fajón. Va ser realitzada en el segle XVII, realitzant-se reformes un segle més tard. Està coberta amb una volta rebaixada decorada amb pintures al fresc per Vicente López. De les pintures originals solament es conserva una part ja que després de la Guerra Civil van ser repintados després de la guerra civil. A la dreta de la capçalera es troba la torre campanar, alçada en el segle XIV, realitzada en cadirat. És de planta quadrada amb el cos de campanes perforat per dues obertures de mig punt per costat. En el segle XVI va ser quan es va realitzar la nova fàbrica del temple ampliant-lo per la capçalera, la construcció del cor, l'altar major, la sagristia i l'arxiu. L'església va ser coberta amb volta de creueria. En l'actualitat es conserva amb aquesta volta el tram dels peus. La portada del carrer Salvador és de llinda amb una cornisa amb pinacles bulbosos que flanquegen una fornícula amb la imatge del Crist Crucificat. La portada lateral que dona al carrer Trinitaris és també molt senzilla, de llinda amb una fornícula en la part superior. En 1902 després de l'arranjament parroquial va perdre el seu parroquialidad passant a Santa Mónica quedant sota la seua tutela i sota la del seminari contigu.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.