Alquería del Moro
- IGPCV
- 46.250-9999-000196
- Denominació
- Alquería del Moro
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- Camino viejo de Burjassot
- Època
- S.XIV; S. XVI; S.XVII; S.XVIII
- Ús primitiu
- Residencial
- Tipologia
- Edificis - Edificis agropecuaris - Alqueries
Constitueix una de les alqueries més rellevants de la comarca de L'Horta Nord per la seua especials particularitats. Es troba situada en el Plá de Sant Bernat i la seua horta és regada per un entramat de séquies alimentades per la séquia de Tormos. Posseeix un interés històric, artístic i científic singular per constituir una magnífica mostra de compendi de l'arquitectura senyorial i rural de l'horta valenciana dels segles XIV, XVI i XVIII, i per posseir elements característics d'un estil de vida, d'explotació i de domini del territori tant medievals com moderns. La paraula alqueria procedeix la de la veu àrab "carya" vocable que té l'accepció, entre altres, de llogaret, burg, tot lloc poblat, diferent de la ciutat i de plaça forta. L'Alqueria del Moro respon a tal definició en estar conformada per un grup d'edificis articulats per una cruïlla de camins, el Camí Vell de Burjassot i l'anomenat popularment Camí de l'Alqueria del Moro, que en direcció nord-est discorre després en paral·lel al brazal de la séquia anomenat dels Barraques fins al faig fallida d'aquest últim. Des del Camí Vell de Burjassot, a la dreta se situen un subgrup d'edificis, dels quals un obri façana al Camí Vell i la resta el fan al camí de l'Alqueria. La casa principal se situa a l'esquerra i posseeix el seu accés des del camí que pren el seu nom. L'alqueria va posseir diverses barraques destinades a habitatge per a llauradors; hui desaparegudes, es troben encara reflectides en el plànol parcel·lari de 1930. No obstant això la relació funcional i de propietat entre les diferents edificacions al llarg del temps es troba pendent d'una investigació històrica i arqueològica. En l'actualitat l'alqueria es troba en la perifèria urbana l'única connexió de la qual amb el mitjà original es localitza a nord on l'horta contínua en direcció a Moncada i Burjassot. Aquesta difícil situació incrementa el valor didàctic i testimonial de la mateixa com a representació d'un recurs cultural escàs i amenaçat d'extinció. La casa principal, construcció núm. 1, pertany als models d'arquitectura senyorial del segle XVI adaptada a medi rural. Es troba situada a la cantonada entre el Camí Vell de Burjassot i el camí de l'Alqueria del Moro i té el seu accés per aquest últim. Es tracta d'una edificació de dues plantes, posseeix un esquema de tres cossos paral·lels al camí de l'Alqueria, més una habitació posterior, transversal als anteriors. Es tracta d'una planta complexa, on podem distingir al costat de l'esquema tripartit, amb un cos central molt valorat, el quart cos independent i autònom respecte de l'estructura anterior; un espai on se situen les estades principals i des del qual s'obrin les finestres més significatives. Aquest últim cos no manté una partició rígida, la seua tabiquería subdivideix un espai que sembla haver sigut únic a la manera de les grans sales com les de la seua pròxima Alqueria del Pí. Sales que amb el temps poden haver-se compartimentat per a adequar-se a les maneres barroques, pròpies de l'ambient que denoten els mobles i acabats que fins fa poc subsistien en la planta noble que se situa en el pis superior. A la casa s'accedeix a través d'un pati de forma quadrangular, disposant els corrals a la dreta, i les caballerizas enfront de la porta d'accés al camí. Cossos imprescindibles funcionalment si bé no presenten massa interés en si mateixos; defineixen aquest pati en el qual es desenvoluparia part de la vida domèstica dels amos de les alqueries. La cisterna, el banc, la vorera, el parral, etc. ens acosten a elements que habitualment envoltaven aquesta manera de viure tan pròpia del camp valencià. La nau central perpendicular a la façana d'accés a la casa domina per les seues proporcions tot l'espai de l'alqueria. Alberga un espai únic, partit per un arc carpanell que arranca d'una imposta motlurada que marca la coronació dels murs apilastrados. En el vestíbul compartit en dos àmbits de proporcions similars, se situa l'escala al fons que es desenvolupa en dos trams. L'escala és de pedra treballada en els esglaons i la baranda, que s'ha modificat en el seu traçat en la part superior. Es tracta doncs d'una casa compacta, que soluciona dins de si totes les articulacions i relacions entre els seus diferents espais. Habitacions i dependències com a quarts, cuina, accés a les cambras, etc., tenen el seu accés des del gran espai central. La porta principal es troba decantada respecte a l'eix central. La façana d'accés a la casa posseeix una lectura domèstica i intima proporcionada pel pati a través del qual s'accedeix a aquesta. La façana al Camí de Burjassot, corresponent al quart cos transversal, és la que presenta major càrrega de representació pública amb un major tractament dels buits. Dues finestres llaurades amb trencallums se situen en la planta alta, mentre que en la baixa buits de pedra ben treballada es protegeixen amb reixes forjades d'angulars zoomòrfics, són elements gòtics en un auster mur que trasllueix a més una funció acte protectora. El quart cos manté la coberta independent de la resta, cobrint-se aquest a dues aigües amb ràfec diferent. Així, en la façana al Camí Vell de Burjassot existeix un senzill vol de dues rosques de rajola, i en les laterals trobem un tauler de fusta sobre uns cabirones poc treballats. Comparant l'interés de certs elements de l'arquitectura, amb les solucions de la coberta i els seus alers, podem pensar que potser no estem enfront de la solució original i es tracte de variacions i reformes puntuals de l'edifici, que desmereixen i donen una lectura errònia a l'aquest. Les fàbriques són mixtes i en la seua major part es construeixen amb mur a la romana, amb lamines exteriors d'atabones i interior d'argila. També trobem tapial en alguns murs. Els angles i els brancals dels buits són de cadirat. Una capa de morter de calç arrebossa la façana. La construcció núm. 2 es troba situada sobre el Camí Vell de Burjassot i confrontant per l'esquerra amb el camí de l'Alqueria. No s'adscriu a cap tipologia coneguda singularitzant el seu interés. Ocupa un cos de construcció d'una crugia amb murs portants paral·lels a la façana del Camí de l'Alqueria, en els quals s'obrien, en planta baixa, una sèrie d'arcs gòtics apuntats construïts en cadirat que probablement tenen el seu origen en l'existència d'una llotja oberta al camí. Aquest espai de la planta baixa, posteriorment tancat, es va subdividir en una sèrie d'estades. L'entrada, estada principal, alberga l'escala i s'uneix amb el cos posterior construït per a corrals i magatzems. Destinada a habitatge la planta baixa, allí es troben els espais representatius de la vida domestica, mentre que en la planta alta alberga habitacions i espais d'emmagatzematge de productes agraris. L'edifici va tindre una ampliació en data no determinada i adossant-li a la dreta de la porta d'accés un cos que en la planta baixa s'usa com a estable i en la planta alta com a dormitori. Les diferents de fàbriques i acabats assenyalen aquesta ampliació. D'altra banda, la casa manté una data de construcció pròxima a la de l'edifici principal; les solucions constructives i acabats són similars. L'aler té una solució semblant. Es pot dir que en aquesta casa és més pronunciat que en la façana lateral de l'edifici principal i està construït amb les bigues de coberta volades sobre el mur de façana i unides en el seu extrem per un llistó que serveix de suport a les rajoles massisses que conformen el pla de suport de la teulada. En la façana actual de la casa l'element més important és la porta d'accés, de llinda i de grans proporcions. Les finestres no mantenen una clara intenció compositiva en el pla, ni se signifiquen especialment en si mateixes. La construcció núm. 3 se situa sobre el Camí Vell de Burjassot, a l'est de l'anterior i compartint el seu mur mitger. De nou estem davant una tipologia diferent que contribueix a singularitzar l'excepcionalitat d'aquesta alqueria. Es tracta d'un edifici del segle XVIII de dues plantes que es diferencia de les anteriors en incorporar la tradicional organització en planta baixa característica de l'arquitectura popular postacadémica, a la qual se superposa una voluminosa andana que encara conserva el sistema d'assecat de labors. La composició en façana és molt sòbria. En ella el seu centre està remarcat per la porta principal, originàriament solucionada amb arc de mig punt, i flanquejada per les obertures laterals de les finestres, buits que no iteren una correspondència exacta en la planta superior. En aquesta planta tenim dues línies superposades de finestres, de diferent grandària sent menors les superiors. Les proporcions entre buit i ple en façana fa que el mur siga l'element de major importància. L'aler d'obra s'acaba a la manera setecentista. La coberta de dos vessants abocant a façana l'emmarca amb un línia horitzontal, deixant com testera la façana lateral. La construcció núm. 4 està situada al nord de les dos anteriors compartint amb elles parets mitgeres. Posseeix façana al Camí de l'Alqueria, encara que el seu accés es realitza a través d'un pati obert orientat a nord i separat del camí per un dels cossos que la constitueixen. Els aspectes exteriors, porta d'accés en cadirat amb arc de mig punt, l'aler, serralleria denoten contemporaneïtat respecte a les descrites en primer i segon lloc. Les fàbriques, de tapial, daten del segle XIV, sent la construcció més antiga del conjunt. Els seus rotunds volums i l'escassa presència de fenestración fan pensar en la seua dedicació fabril o protoindustrial, podent tractar-se d'una construcció vinculada a la séquia. Confrontant amb la casa principal ens trobem amb l'hort-jardí tancat, separat de l'exterior per un mur de maçoneria. Aquell respon a la tradició mil·lenària de l'Hortus Conclusus la fi del qual era tant de resguardar-ho com de disposar d'un lloc íntim d'esplai. L'aigües que alimentaven les séquies de l'alqueria entre les quals es troba la séquia de Ferrando i el brazal dels Barraques, que procedeixen de la séquia mare de Tormos; aquesta pertany a la xarxa de reg de l'Horta Valenciana anterior a a el reconquesta. Té el seu assut en el terme de Paterna, aigües davall de la presa de Quart. Recorre cera de deu quilòmetres en una direcció paral·lela a la Real Séquia de Moncada, per a morir en la séquia de Rascaña. Forma part inseparable de la manera de vida i producció rural de les alqueries i molins en servir per a reg de les seues hortes, raó de la seua existència. (C.Pérez-Olagüe. Basat en la tesi doctoral de Miguel Del Rei "L'arquitectura de l'alqueria a la comarca de L' Horta Nord" València, 1987)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.