Castillo
- IGPCV
- 46.255-9999-000001
- Denominació
- Castillo
- Municipi
- VILALLONGA
- Comarca
- LA SAFOR
- Província
- València
- Localització
- Sierra de les Fontanelles, a 1,5 Km del municipio
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
En els primers dies de l'any 1239, des de Cullera, el rei Don Jaume I, entra en negociacions amb els alcaides dels castells musulmans de Bairén, de Vilallonga, Va esborrar, Vilella i Palma, els quals li van oferir la seua rendició si abans es rendia Bairén, cap de tots ells. Don Jaime els va donar set mesos perquè el lliurament anara pacífica, i a la finalització del període aquests castells van passar a les mans del monarca. El primer propietari del castell va ser Diego López d'Haro, cavaller basc que va lluitar amb el rei Jaume I. Aquest va obstinar el castell i la vall. A la seua mort el rei Jaume I va recuperar la propietat per mitjà d'un préstec concedit per Arnau de Romaní, ball de València i Xàtiva. El rei Don Jaume I va concedir el Senyoriu sobre aquest castell, al qual considerava "Castell de roques grans i fortes", i la vall a Arnau Romaní en 1269, segons un real privilegi atorgat en Castellfabib. Posteriorment passaria a les mans de Juan Llansol tot el territori de la vall de Vilallonga, del qual es conserva un document de 1406 de la concessió de l'alcaldia del castell a Just de la Porta, amb les obligacions i compensacions que això reportava. El senyoriu va ser comprat per Pedro Franquesa Esteve, secretari de Felip III, convertint-se d'aquesta forma en baronia. Anys més tard passaria a les mans de la Real Audiència de València, pel fet que li van ser confiscades les possessions a Franquesa. En 1621, el senyoriu va ser venut, per part de Felip IV als Borja de Gandia, els quals el van incloure en els estats ducals, fins a finalitats de la primera meitat del segle XIX, quan van desaparéixer aquells. El castell de Vilallonga, està situat a 1,5 quilòmetres al sud-est d'aquest municipi. Se situa en una escarpada muntanya de 250 metres d'altitud que integrat en la serra dels Fontelles, forma part de la serra Gallinera. Ho embolica, per la part oest, el barranc del castell i per la part aquest, un abrupte tallat d'uns 30 metres de paret vertical, des d'on es domina la plana de la Font i la resta de territoris de l'entorn. Es tracta d'un recinte emmurallat de mitjanes dimensions, on les estructures conservades permeten reconéixer la planta del conjunt. Per la part oest, que descendeix per mitjà de bancades fins al barranc es veu el traçat d'una barrera de defensa protegida per un segon recinte emmurallat que tanca pràcticament tot el recinte superior, a excepció d'aquells punts on el tallat de la penya serveix de defensa natural. En el segon recinte la porta d'entrada, situada la sud. Una altra estructura que ha sobreviscut és l'aljub, es tracta d'una estructura de quatre murs encofrats de morter i pedra i coberts per una volta amb marques de cañizo impreses, que encara hui es pot contemplar. En la part nord-est hi ha restes de la qual possiblement era la torre Major del castell. El que també es manté en peus és un parament que pertanyia a la muralla del castell, amb una coronació amb merlones dels quals conserva set. En aqueix tros de muralla s'obri una porta de construcció cristiana, bastant deteriorada pel pas del temps construïda per dovelles ara desaparegudes. Aquesta porta situada en la vessant nord tindria alguna funció específica, considerant que dona a un penya-segat on l'accés des de fora és molt difícil. Des d'ella es pot veure el castell de Bairén, corroborant així la configuració estratègica dels castells. S'observa una considerable diversitat constructiva. En la construcció dels murs del recinte es van utilitzar les tècniques següents: fàbrica de tapial de terra i maçoneria col·locada en la part baixa com a reforç. Totes dues tècniques coexisteixen en un mateix llenç. Malgrat les dificultats interpretatives s'estima que els encofrats, en la majoria dels quals es veuen les agulles de la seua construcció, són d'època islàmica tardana. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.