Castillo
L'any 1238 el castell va ser cedit per Jaume I a Pedro Cornel, no obstant això poc temps després, el mateix monarca aragonés ho entregaria a Ximén Pérez d'Arenós a canvi d'altres possessions d'aquest. En els anys posteriors, el Senyoriu seria de Blas Maza de Verga, de la família Moncada i de la família Villalba. Situat en un xicotet i pronunciat monticle dins dels quals hui és la població. Per les aparences constava de quatre torres i diverses dependències amb múltiples soterranis i passatges subterranis que s'estenien des del carrer de la Senyoria a la de la Judea; havent-se comprovat que existeixen també en la pujada al castell i baixada a l'església, passant per davall d'aquesta. En la partida rambla Sércula, racó de la Cova i donant al riu hi ha una entrada de cova oberta en terreny onerós, que li la veu en direcció al castell, suposant que seria algun passadís de comunicació entre tots dos punts, en l'actualitat no es pot recórrer per estar interromput el pas per esfondraments. Actualment es mantenen en peus, tres dels quatre llenços de façana exteriors de la torre, de planta rectangular, i dos cossos de finestres. La façana Nord té una longitud de 14,50 metres, les Oest i Aquest 9 metres, i la pertanyent al costat Sud no es conserva. Aquests paraments de fàbrica s'alcen 13 metres sobre el nivell actual de la Plaça del Castell. El traçat de la muralla que li envolta s'adapta a la topografia del promontori on s'eleva, delimitant un espai interior. Es conserva visible gran part del llenç sud, que presenta una longitud de 57 metres, ja que el fort desnivell existent ha impedit adossar construccions en la cara exterior. El costat Oest i el Nord presenten edificacions adossades en totes dues cares. El llenç del costat Aquest té pèrdues importants. El monument és visible, tant des de l'entrada de la població per la carretera de Llíria, com per la de Riba-roja del Túria. A l'interior de la població hi ha diferents visuals des dels carrers que convergeixen en el pujol. La poma que envolta el pujol manté la trama medieval, constituït per edificis d'habitatges entre mitgeres, amb la tipologia tradicional de la zona. L'altura de l'edificació és de dues plantes. L'Ajuntament de Vilamarxant ha redactat el Pla Especial de Protecció i Conservació de l'entorn del castell, amb la finalitat de recuperar les parts del monument, torre i muralles, eliminant les edificacions adossades al mateix i permetre la seua restauració. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.