Castillo de Xàtiva
- IGPCV
- 46.145-9999-000005
- Denominació
- Castillo de Xàtiva
- Municipi
- XÀTIVA
- Comarca
- LA COSTERA
- Província
- València
- Localització
- En la parte alta de la ciudad
- Ús primitiu
- Defensiu
- Ús actual
- Públic
- Estil
- Arquitectura clàssica - Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
En la cresta de la muntanya Bernissa i la Penya Roja es troba el Castell de Xàtiva. Dividisc en dues parts anomenades el Castell Menor al cap a llevant i el Castell Major cap a ponent amb una porta comuna. Després de la porta d'accés denominada Porta de Fora o Forana, de la qual queden unes poques restes es troba l'accés actual a través de la Porta Ferrisa. Es tracta d'una porta ogival de dovelles llises protegida per una torre. Al costat de la porta es troba una torre mirador en la qual actualment aquesta situada la cafeteria, després d'ella es troba un pati que dona pas als dos castells. Al castell de llevant, o castell menor, s'accedeix a través d'una porta ogival amb va passar en "L". Aquesta porta és també coneguda com a Porta d'Anníbal. En aquesta part únicament es conserven els murs, s'han perdut les dependències. Des d'aquesta part s'observen dues torres albarranas, una d'elles romana i una altra d'època àrab. Iniciant l'ascens al sud es troba la Porta del Socors, també denominada de Bixquert. Es tracta d'una cambra allargada amb els accessos en els costats menors, l'accés a la vall és de mig punt, mentre que a l'interior és ogival. Al costat d'ella es troba la Porta de Cara-sol, es tracta d'una torre gòtica de planta quadrada alçada sobre restes romanes. En aquesta torre es troba actualment la sala d'exposicions. En l'extrem del castell menor es troben dues torres, una d'elles és la Torre de l'Esperó i l'altra la denominada Torre de la Reina que presenta un balcó de moderna factura. Des del pati comú o plaça d'armes es passa a les edificacions de construcció més recent alçades a mitjan segle XX. En una d'elles se situa el Museu del Castell. Així com la capella de Sant Jordí realitzada en el segle XX, possiblement situada sobre la desapareguda capella de Santa Ana que apareix en la documentació gràfica del castell. Seguint cap al castell Major es troba adossada al mur sud una torrassa semicircular. Després de les restes d'una porta es troba una xicoteta plaça en la qual es troba l'aljub de dues naus i en el mur sud hi ha un forn semiderruido. La següent porta és la que dona pas a l'albacar o devesa on es troben quatre aljubs adossats. És un extens recinte limitat per murs de poca altura al nord i a l'oest, mentre al sud es conserven restes de murs que unien la coronació del castell amb la "garita de Basset", situada en l'extrem sud-oest i que era una torrassa avançada en el cim de Bernissa. Al recinte superior s'accedeix a través d'una porta fortificada per una torre amb volta ogival de cadirat. Els brancals de la porta són de cadirat encara que l'arc aquesta realitzat en rajola. En la part superior hi ha una estada a la qual s'accedeix a través d'una estreta porta de cadirat amb arc de mig punt d'amples dovelles. Després de passar la porta es troba la Capella Gòtica anomenada de Santa María. Es tracta d'una de les estades millor conservada del castell. La porta de la capella és lateral amb dovelles semicirculars emmarcades per un arrabá rectangular. És d'una sola nau de planta rectangular de 5,20 x 9,50 metres, amb murs de tapial, a excepció del mur nord reconstruït a principis del segle XX amb maçoneria. Està dividida en tres trams per tres voltes de creueria que baixen en mènsules amb l'escut d'Aragó les centrals i amb motius vegetals les angulars. En 1950 s'instal·le en el centre de la capella l'urna que conté les restes del Comte d'Urgell, pretendent a la corona d'Aragó en el Compromís de Casp, qui va estar pres en aquest castell, on va morir. En la part superior s'observen gàrgoles realitzades en pedra per al desguàs. La capella va ser alçada a instàncies de la Reina Donya María, esposa d'Alfons el Magnànim, en la primera meitat del segle XV. Enfront de la porta de la capella s'alça una torre d'origen romà, de la qual es conserva el seu basament. La part superior del castell està bastant destruïda, encara que sembla ser que va haver-hi un xicotet pati ajuste al que es configuraven les dependències. A la dreta es troba la presó amb una porta de mig punt realitzada amb dovelles llises. Està formada per dues càmeres disposades en angle recte. Des de la primera, en la qual es trobava el cos de guàrdia, s'accedeix a la cel·la pròpiament dita. Totes dues sales estan cobertes amb voltes apuntades de pedra separades per arcs fajones. Al costat de la presó es conserven les restes de la volta de l'escala de cadirat que d'un sol tram donava accés al nivell superior de la capella en el qual es trobava la sal del Duc de Calàbria, de la qual es conserva el mur nord amb la seua finestra gòtica bífora amb trencallums. Des del castell descendeixen els llenços de muralles de l'albacar que protegien a la població. Es tracta de murs que s'estenen pel vessant de la muntanya realitzats amb tabiya i maçoneria. Es conserven parts de realització islàmica i cristiana, així com també algun tram ibèric. En la zona de llevant es troben diverses torrasses dels quals cal destacar la Torre del Sol. Es tracta de la torre més oriental de l'albacar. Presenta una planta ovalada a l'exterior. En ella hi ha una inscripció àrab en la qual es fa referència a la data de construcció, 1210-1211. El castell ha sigut restaurat i consolidat.
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.