Conjunto Histórico Artístico de la Ciudad

La Ciutat de Xàtiva té els seus orígens en les cultures prehistòriques amb nombroses restes arqueològiques. Coneguda com Sait va ser la ciutat ibera més important de la Contestania. En època romana es consolida la muntanya del castell com a recinte emmurallat. I s'han trobat restes visigóticos sota l'Església de Sant Félix. Durant l'època musulmana s'emporten acabe millores en les infraestructures de la ciutat el que permet que la ciutat es vaja desplaçant cap a la part plana. Es va canalitzar aigua de la Font de Bellús cap a la ciutat, repercutint també d'una forma favorable en el cultiu. Es va aconseguir en aquest moment la major extensió de les muralles. En aquest moment ja existeix una xarxa viària que ha perdurat fins als nostres dies, així com els espais destinats al comerç, administració política i econòmica, i religiosos s'han mantingut pel fet que les institucions cristianes es van alçar sobre els edificis musulmans. Després de la conquesta cristiana els musulmans són expulsats al raval extramurs, es van alçar esglésies i les ordenes religioses van alçar convents. En el segle XIV, com a conseqüència del setge del rei castellà Pere El Cruel, es va derrocar el barri dels Barreres i els convents de Sant Francesc i Santa Clara. S'ampli el recinte emmurallat adquirint la seua extensió definitiva. En el segle XV el castell passa a ser presó de l'estat de la Corona d'Aragó i en ella van ser presoners nobles, abats i prínceps. En el segle XVI s'alcen edificis com l'Almudín, l'Hospital, i a la fi de segle s'inicien les obres en la Col·legiata. També es van alçar cinc nous convents. En 1707 la ciutat és incendiada i destruïda, i també va patir les conseqüències del terratrémol de 1748. En 1709 Felip V va autoritzar la reedificació de la ciutat segons plans il·lustrats, en els quals es traçava una ciutat amb tres carrers rectes paral·leles d'est a oest que redreçaven els eixos medievals i que suposava la destrucció del barri del Mercat. També es canvie el nom del municipi a "Ciutat de Sant Felip". El centre històric de la ciutat actual és el resultat de la reconstrucció dels edificis aprofitant els elements estructurals conservats, sense arribar a realitzar-se el projecte de Macanaz i Montaigu. En el segle XIX la ciutat es manté amb els límits de la ciutat medieval. Després de les guerres carlistes es tanquen els barris de Barreres i el de Sant Joan. Després de la desamortització de Mendizábal se suprimeixen els convents, sent alguns demolits i altres destinats a usos públics i privats. Cap a mitjan segle es crea el ferrocarril que unia Xàtiva amb València. En 1874 es van derrocar la muralles, la qual cosa va accelerar la urbanització de l'Albereda que passarà a ser l'eix de la ciutat a partir del qual es realitzaren els eixamples. Al començament del segle XX la ciutat creix entre l'Albereda i l'estació de ferrocarril. A partir de mediats de segle la ciutat s'àmplia d'una forma desordenada. Es poden observar a la ciutat diverses tipologies de cases: - Cases de jornalers amb planta baixa, corral i una altura amb parcel·les estretes i xicotetes. Es localitzen als carrers de Sant Josep, Sant Cristòfol, Sant Gaieta, Blanc, Caputxins, Sant Rafael, Sant Roc i en la transversals a aquestes. - Habitatges de llauradors que tenen una o dues andanas per a magatzem de collites i per a criança de cucs de seda. Es localitzen en els barris del Mercat, Barreres i Sant Joan, concretament en la plaça de Sant Pere i els carrers Benlloch, Sant Jaume i l'Argentería. - Habitatges del barri Ciutat construïdes per menestrals enriquits. Són edificis amb la planta principal com a habitatge, una andana i un pati en la tercera cruixia. Es troben als carrers Sant Francesc, Trobat, Roca, Corretgería, Canonge Cebrián, J. Castañeda, Sant Vicent, Bellver, Maluenda, Pí, etc. - Palacios urbans amb semisoterrani, entresol, planta noble i andana. Utilitzen pedra a les cantonades, portes blasonades, planta principal ampla amb grans obertures amb ampits correguts de forja. Generalment presenten una galeria d'arcs en la part superior. Es troben entre els carrers Sant Domenech, En Gai, Corretgería, Montcada, i alguns aïllats als carrers Dels Sants, Botigues, Roca, Sant Pere, etc. En el segle XIX es van construir cases encara neoclàssiques i historicistes com les cases Julbe i Fourrat als carrers del Canonge Cebrián i la casa Olauier en la plaça de Santa Tecla. Cal destacar la casa Botella com a exemple del modernisme.

Fotos