Ex-Convento de Santo Domingo
- IGPCV
- 46.145-9999-000008
- Denominació
- Ex-Convento de Santo Domingo
- Altra denominació
- Exconvento de Predicadores
- Municipi
- XÀTIVA
- Comarca
- LA COSTERA
- Província
- València
- Localització
- C/ Santo Domingo, 9
- Època
- S.XIII, S.XIV, S.XV. S.XVI, S.XVIIII
- Ús primitiu
- Conventual
- Ús actual
- Museístic
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Convents
En la part alta de la ciutat es troben les restes de l'antic Convent de Santo Domingo. Establits els monjos extramurs de la ciutat, en 1285, van comprar el convent de la desapareguda ordre de la Penitència de Jesucrist, situat al costat de l'hospital intramurs de la ciutat, en el qual van quedar instal·lats. Van mantindre el refetor de planta rectangular, d'aproximadament 41 metres de llarg per 8 d'ample. Estava dividit en trams per set arcs diafragma que baixaven en mènsules. En el primer terç del segle XIV van alçar l'església. Es tracta d'una església d'una sola nau amb capelles entre contraforts, i coberta exterior a dues aigües sobre arcs diafragma. En les capelles al migdia s'obrin finestres ogivals amb dovelles abocinadas amb traceries i ajímeces. La sala capitular va ser construïda entre 1329 i 1336 i es trobava en el costat aquest del claustre entre el refetor i l'església. De planta quadrangular a l'interior de disposava un banc corregut i enfront de la porta el sitial del prior. La porta d'accés estava flanquejada per dos finestrals de cadirat amb arquivoltes i columnistes. La coberta de la sala es realitzava mitjançant volta de creueria que baixava sobre mènsules en els angles. El claustre no presentava un traçat uniforme i va ser realitzat amb diversos materials com a pedra, rajola i algeps. La part de major regularitat era l'ala sud, adossada al refetor, realitzada en cadirat amb arcs apuntats. En l'incendi de 1707 l'església va perdre la sostrada de fusta realitzant-se voltes paredades. En la segona meitat del segle XVIII es van realitzar reformes en el convent, així en el claustre es va alçar una lògia superior de rajola i les andanas. L'antic refetor va ser recrecido i compartimentat en altura per a albergar les cel·les, construint-se un nou refetor en l'hort construint-se un nou pati on es van traslladar la cuina i les dependències annexes. Després de la desamortització el convent va quedar deshabitat. Entre 1966 i 1976 el convent va ser derrocat, conservandóse únicament l'església que va ser utilitzada com a teatre i cinema. En 1981 va ser adquirit per l'Ajuntament. A partir de 1982 es van realitzar campanyes de desenrunament en la qual van aparéixer restes del claustre, sala capitular i refetor. L'església de l'antic Convent de Santo Domingo ha sigut restaurada, mitjançant la consolidació i la volta a l'estil original. Les peces barroques que van aparéixer durant la restauració es poden contemplar en les criptes descobertes que s'han deixat en el sòl.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.