Acueducto Los Arcos
- IGPCV
- 46.036-9999-000003
- Denominació
- Acueducto Los Arcos
- Municipi
- ALPUENTE
- Comarca
- LA SERRANÍA
- Província
- València
- Època
- S.XVI (finales); S.XVII
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua - Aqüeductes
L'aqüeducte es troba a 2,50 quilòmetres al nord de la vila, a la carretera d'Alpuente a La Yesa. Conduïa l'aigua procedent de les fonts Nueva i Marimacho, s'utilitzava per a abastir les necessitats de la vila i el reg de la seua horta, salvant el desnivell que ocasiona la conca del riu Reguero. Escolano li atribuïx una gran antiguitat, potser a causa de la seua proximitat a un mur d'origen romà; no obstant això, consta, per l'existència d'alguns documents, que va ser construït, com a màxim, a finals del segle XVI. Esta obra d'enginyeria hidràulica té una gran importància per constituir una de les poques obres d'esta índole a la Comunitat Valenciana, així com per posseir, a més, un valor històric, com a representació d'una forma d'intervenció en l'entorn i explotació dels seus recursos que s'ha produït en este lloc. Figura, així mateix, a l'escut de la vila. Hi ha a Xàtiva un aqüeducte semblant a este quant a la traça dels seus arcs i a les seues pedres llavorades, datat entre els segles xiv i xv, encara que de menor longitud que el d'Alpuente. L'aqüeducte té una longitud de 265,50 metres, de traçat recte, excepte a uns 14 metres de l'inici, que presenta una xicoteta curvatura. S'hi aprecien encara restes de la séquia que, des de les fonts, conduïa l'aigua fins a l'aqüeducte. La seua amplària és d'1,20 metres, no del tot uniforme, encara que la seua variació és sempre mínima. El canal en forma de U, ubicat en la seua part superior, té un amplària lliure de circulació d'aigua de 0,33 metres, i porta un pendent pròxim a l'1,5%. El màxim desnivell que salva l'aqüeducte és de 10 metres al lloc on discorre el riu Reguero, pròxim a un terç de l'inici. L'alçària va disminuint progressivament a un costat i a l'altre d'este desnivell fins a arribar a les cotes de 0,50 metres i 1,10 metres a l'inici i final del recorregut, respectivament. La seua fàbrica és de maçoneria concertada en els seus arcs, i la resta és de paredat de capserrat, no mancat en alguns trams de rebles i terregalls. L'aqüeducte consta de 13 arcs apuntats (ogivals) de traçat regular; d'estos, 10 arcs són semblants i situats a la dreta del riu (orientació sud), són arcs rebaixats, encara que per la seua directriu alguns puguen identificar-se com a arcs rebaixats trencats. Les seues línies d'arrancada coincidixen amb la superfície del terreny, excepte dos d'estos, que la presenten a una alçària d'1,60 metres i 2,30 metres, estos arcs porten precisament en els seus estreps uns contraforts. Els altres tres arcs, situats a l'esquerra del riu són, al seu torn, semblants, arcs apuntats equilàters amb línies d'arrancada a uns 2,50 metres del sòl i proveïts de contraforts a un costat i a l'altre, la missió dels quals és resistir les espentes de l'aigua quan el riu porte major cabal. L'arc que cobria el riu ha desaparegut, era el principal de l'arcada amb uns 11 metres de llum i uns 6,50 metres de fletxa, va ser arrossegat per una revinguda en 1880, que va causar també desperfectes als arcs pròxims. En una rehabilitació efectuada en els anys 1986-1988 s'han construït ací dos arcs de formigó en ambdós fronts del mur, amb directriu semblant a l'anterior. Estos arcs són exempts i la clau forma un nuc que servix d'agafador a la canal, i esta, al seu torn, servix de connexió amb la resta de l'aqüeducte. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.