Ermita de San Félix

En la falda del castell es troba l'Ermita de Sant Feliu, segons la tradició assentada en el centre de la Saetabis romana. Es tracta d'una ermita construïda en el segle XIII, després de la reconquesta cristiana, per la qual cosa segueix el model de les anomenades esglésies de reconquesta. De planta rectangular mesura 22,5 metres de llarg per 15 metres d'ample. Aquesta dividida en quatre trams, més la capçalera, per quatre arcs diafragma d'aresta viva. La capçalera és plana, i en ella s'obrin tres finestres romàniques i una porta que comunica amb les dependències annexes. El paviment de l'església presenta plaques de ceràmica i marbre procedents del cementeri annex, la majoria d'elles daten del segle XIX. El presbiteri aquesta elevat i en el paviment del mateix es troben diverses inscripcions, una d'elles representa un escut de Xàtiva, sent aquesta una de les primeres representacions de l'escut de la ciutat. S'han trobat restes de pintures murals en el costat de l'evangeli, al costat de la capçalera; i també en el costat de l'epístola. Presenten colors plans i s'adscriuen al gòtic lineal. La coberta de l'església és de sostrada de fusta a l'interior, i a l'exterior a dues aigües amb teula àrab. A l'exterior presenta un pòrtic situat en el costat nord en el qual se situa la portada d'accés. És de menor altura que l'església i té una coberta d'un sol pendent. Aquesta sustentat per columnes realitzades en marbre de diferents característiques pel fet que són una reutilització d'edificis romans. L'accés a l'església es realitza a través de la portada situada en la segona capella pel costat nord sota el pòrtic. Es tracta d'una portada d'arc de mig punt romànica amb marcada línia d'imposta ressaltada per un sogueado.

Fotos