Tornar

Iglesia Parroquial de la Asunción de Nuestra Señora

IGPCV
46.044-9999-000001
Denominació
Iglesia Parroquial de la Asunción de Nuestra Señora
Municipi
AYORA
Comarca
EL VALLE DE COFRENTES-AYORA
Província
València
Localització
C/ Iglesia, 1
Època
S.XVI; S.XVII; S.XVIII
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Renaixement - Manierisme
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC estatal
Data Signatura Acte
21/05/81
Data Publicació BOE
22/08/81 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno
Data Signatura Acte
26/05/99
Data Publicació DOGV
08/07/99 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/07/99
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0004496

Situada en el centre de la població, formant una poma quasi completa, està l'Església Parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora. L'església, pròpiament dita, és d'una sola nau, orientant la seua capçalera cap al sud, amb absis huitavt, queda dividida en cinc trams i té capelles entre els contraforts. A l'interior es disposen pilastres clàssiques de cadirat, que ocupen tota l'altura de la nau i a partir de les quals es voltegen els arcs fajones, que són de mig punt, entre aquests es desenvolupen voltes de creueria amb tercelets. Sobre la volta de creueria existeix una armadura de fusta formada per 17 cintres o ganivets, que estan formats per parells amb un pont, tirant i pendolón, als quals s'han afegit nombrosos tornapuntes o fitacions de diverses formes, però fonamentalment i sistemàticament baixen els parells sobre el tirant. Corretges situades sobre les cintres suporten la tablazón i les teules. La coberta està formada per tants vessants com costats el polígon que forma la planta de l'església. Sota la volta de creueria hi ha una altra, de canó seguit amb llunetes, paredada, que oculta a l'anterior. Les capelles laterals es cobreixen amb voltes de creueria simple, quedant igualment, en algun cas, ocultes com la volta de la nau per altres paredades de canó. La façana principal, situada als peus, està construïda enterament en cadirat. S'organitza mitjançant un gran nínxol, prolongació a l'exterior de la nau de l'església. La portada queda emmarcada pel nínxol i consta de dos cossos: l'inferior aquesta disposat a manera d'arc triomfal, amb parells de columnes d'ordre dòric i fornícules amb veneres en els intercolumnios. L'entaulament és corregut i porta tríglifs i rosetes en les mètopes. En el segon cos resolt en ordre jònic, se situa una finestra rematada per frontó corb partit que queda albergada entre columnes que suporten un frontó, als costats se situen obeliscos de gran esbeltez rematats per boles. Existeix una porta lateral, orientada a l'oest, de factura més senzilla, formada per obertures de llinda, flanquejada per pilastres que suporten un entaulament sobre el qual situa una fornícula disposada entre pilastres, rematada per un frontó i de la qual parteixen aletones. Pinacles formats per boles i piràmides rematen la composició. Els murs de l'església són de maçoneria presa amb argamassa de calç, formada mitjançant grans mampuestos escalabornats i escairats. Té claus de cadirat en cantonades, contraforts i ventanaje. La sagristia, de planta rectangular, està coberta amb volta paredada de mig canó amb llunetes. S'accedeix a ella per la capçalera i per la capella de la Comunió. La capella de la Comunió se situa al costat del costat de l'epístola i adopta planta de creu llatina. Els murs són de rajola i maçoneria, aquesta de pitjor qualitat que la resta de l'obra. Es cobreix amb voltes de canó amb llunetes en les naus i cúpula amb llanterna en el creuer. Després del presbiteri se situa el cambril de la nostra Senyora dels Desemparats, de planta mixtilínia i que es cobreix amb cúpula de planta el·líptica. El paviment, que és l'original, conserva un solat d'azulejería amb motius naturalistes. La façana principal es disposa als peus, quedant rematada per una cornisa curvilínia, resolent la cantonada amb el carrer Ossa de la Portilla mitjançant una torreta-espadanya coberta amb cúpula. La portada és de pedra calcària de gra molt fi i feble consistència, estant molt deteriorada, queda allotjada sota un arc de descàrrega apuntat, de rajola i consta de dos cossos; el primer flanquejat per pilastres i retropilastras, i el segon format per un edicle amb temes eucarístics, vinya, blat, i àngels adorant l'Eucaristia. Sota la nau del creuer i en tota la dimensió d'aquest, se situa la cripta, que és de forma rectangular i es cobreix amb volta rebaixada. La seua entrada s'efectua des d'una capella de l'església. La torre-campanar està situada als peus de l'església. La fàbrica és de cadirat i estructuralment consta d'un sol cos, que adopta planta quadrada i queda cobert per una cúpula sobre petxines, aquesta és d'argamassa de calç alleugerida amb tiestos i s'organitza mitjançant encasetonado de nervis de rajola utilitzada com a encofrat perdut. En la part superior s'obrin quatre obertures, un per costat, emmarcats exteriorment per doble apilastrado toscà i que allotgen les campanes. Remata exteriorment amb pinacles en forma de piràmide i boles. Un forjat de fusta a l'altura de les obertures, baixat en arcs rebaixats, serveix de sòl al cos de campanes. Construïda la major part de l'obra entre 1508 i 1739, és un interessant compendi de l'arquitectura valenciana dels anys que va durar la seua construcció. Destaquen pel seu interés la nau de l'església coberta per la hui oculta volta de creueria, de tradició gòtica però amb influència renaixentista en la molduración dels perfils i traçats dels arcs. La portada principal és un bell exemplar de l'herreriarismo, d'estranyes preferències en l'arquitectura valenciana. La torre-campanar té la seua curiosa cúpula fabricada a la romana i la capella de la comunió, és un excel·lent exemple d'arquitectura barroca, amb el seu cambril de planta falsament moguda i cúpula el·líptica, seguint esquemes que intenten depassar l'àmbit regional. A part de la interessant azulejería que es conserva tant en el paviment de la capella de la comunió (segle XVIII), com en la sagristia (segles XVI-XVII) probablement procedent de l'antic cor situat en el centre de l'església, i malgrat les perdudes pel saqueig de 1936, cal ressenyar l'important patrimoni moble, ja que es conserven restes d'un retaule de Yañez de l'Almedina, pintures de Vicente López i unes altres sense identificar, així mateix l'Església Parroquial alberga l'arxiu històric parroquial. (Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.