Iglesia de la Purísima Sangre
- IGPCV
- 12.040-9999-000004
- Denominació
- Iglesia de la Purísima Sangre
- Municipi
- CASTELLÓ DE LA PLANA
- Comarca
- LA PLANA ALTA
- Província
- Castelló
- Localització
- Calle Mayor nº 107
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Data construcció
- 1948-1953
- Estil
- Barroc
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Es troba en la unió de les calle de Sant Lluís i Major, integrat com un tot en el Palau de la Diputació està l'església de la Puríssima Sang, que va ser destruïda en 1.936, finalitzant les obres de la església actual en 1.956, sobre els solars on van estar l'Hospital de la Vila (transformat en Hospital Provincial a partir de 1.860), L'actual reconstrucció, encara que respecta en part el traçat primitiu, a penes reflecteix la importància de l'edifici anterior, que va ser construïda entre els segles XVI i XVII. L'edifici primitiu de la Confraria de la Puríssima Sang constava de una sola nau, amb gruixuts murs, un dels quals era la pròpia muralla. No posseïa capelles laterals pròpiament dites; la nau tenia quatre trams i els propis murs sense contraforts absorbien el pes de les cobertes; posteriorment es van obrir arcs laterals, més o menys amplis, formant capelles. En 1.730 es va proposar l'ampliació de l'església, adjudicant-se l'obra a Juan Pagés; la reforma va consistir bàsicament a obrir grans obertures de mig punt dins de la pròpia muralla, en el costat de l'epístola, arcs que serien iguals als de les capelles del mur del costat de l'evangeli. L'espai es va cobrir amb volta de mig canó, subjecta amb arcs fajones, que ocultava l'armadura de fusta. El presbiteri de perfil poligonal es cobria també amb volta. Aproximadament un any abans, en 1.729, es trobaven ja iniciades les obres de la Capella del Sant Sepulcre. La façana actual de l'Església, que conserva part dels elements originals, correspon a la mena de portada retaule, amb decoració treta de codis barrocs, porta de pedra de Ribesalbes, de llinda, emmarcada en pilastres i cornisa, i òcul superior, coronat per un frontó semicircular. L'església (inspirada en la Capella del Sepulcre de Múrcia) es compon d'un espai central en planta octogonal cobert amb cúpula, envoltat per una galeria en què es disposen l'Altar Major i els altres altars. Darrere i per damunt d'aquesta façana apunta la gran cúpula octogonal, amb pinacles a les cantonades i llanterna poligonal, entre huit xicotets contraforts adornats també amb raïms de fruites i culminada per una creu de forja sobre la tradicional coberta de teula esmaltada blau i blanca. A banda i banda de la portada s'eleven dos campanars amb cúpules d'aires bizantins. El perímetre pertanyent a l'Església es perfila amb una doble imposta que dibuixa el perfil aixamfranat i còncau de la construcció i acaba en un eix format per una porta en planta baixa, buit apaïsat i finestra en planta segona, que serveix de nexe d'unió amb les façanes laterals, molt més rectilínies.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.