Tornar

Iglesia de la Purísima Sangre

IGPCV
12.040-9999-000004
Denominació
Iglesia de la Purísima Sangre
Municipi
CASTELLÓ DE LA PLANA
Comarca
LA PLANA ALTA
Província
Castelló
Localització
Calle Mayor nº 107
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Data construcció
1948-1953
Estil
Barroc
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Segona
Classificació
Béns immobles 2ª
Categoria
Monument d'interés local
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BRL genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)
Document urbanístic
Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA
Data Signatura Acte
10/11/20
Fitxa Planejament
Descarregar fitxa
Tipus de Protecció
Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)
Document urbanístic
Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA
Data Signatura Acte
17/12/21 Vore planejament
Data Publicació BOP
23/12/21

Es troba en la unió de les calle de Sant Lluís i Major, integrat com un tot en el Palau de la Diputació està l'església de la Puríssima Sang, que va ser destruïda en 1.936, finalitzant les obres de la església actual en 1.956, sobre els solars on van estar l'Hospital de la Vila (transformat en Hospital Provincial a partir de 1.860), L'actual reconstrucció, encara que respecta en part el traçat primitiu, a penes reflecteix la importància de l'edifici anterior, que va ser construïda entre els segles XVI i XVII. L'edifici primitiu de la Confraria de la Puríssima Sang constava de una sola nau, amb gruixuts murs, un dels quals era la pròpia muralla. No posseïa capelles laterals pròpiament dites; la nau tenia quatre trams i els propis murs sense contraforts absorbien el pes de les cobertes; posteriorment es van obrir arcs laterals, més o menys amplis, formant capelles. En 1.730 es va proposar l'ampliació de l'església, adjudicant-se l'obra a Juan Pagés; la reforma va consistir bàsicament a obrir grans obertures de mig punt dins de la pròpia muralla, en el costat de l'epístola, arcs que serien iguals als de les capelles del mur del costat de l'evangeli. L'espai es va cobrir amb volta de mig canó, subjecta amb arcs fajones, que ocultava l'armadura de fusta. El presbiteri de perfil poligonal es cobria també amb volta. Aproximadament un any abans, en 1.729, es trobaven ja iniciades les obres de la Capella del Sant Sepulcre. La façana actual de l'Església, que conserva part dels elements originals, correspon a la mena de portada retaule, amb decoració treta de codis barrocs, porta de pedra de Ribesalbes, de llinda, emmarcada en pilastres i cornisa, i òcul superior, coronat per un frontó semicircular. L'església (inspirada en la Capella del Sepulcre de Múrcia) es compon d'un espai central en planta octogonal cobert amb cúpula, envoltat per una galeria en què es disposen l'Altar Major i els altres altars. Darrere i per damunt d'aquesta façana apunta la gran cúpula octogonal, amb pinacles a les cantonades i llanterna poligonal, entre huit xicotets contraforts adornats també amb raïms de fruites i culminada per una creu de forja sobre la tradicional coberta de teula esmaltada blau i blanca. A banda i banda de la portada s'eleven dos campanars amb cúpules d'aires bizantins. El perímetre pertanyent a l'Església es perfila amb una doble imposta que dibuixa el perfil aixamfranat i còncau de la construcció i acaba en un eix format per una porta en planta baixa, buit apaïsat i finestra en planta segona, que serveix de nexe d'unió amb les façanes laterals, molt més rectilínies.

Croquis

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.