Tornar

Iglesia Parroquial de San Miguel Arcángel

IGPCV
46.062-9999-000001
Denominació
Iglesia Parroquial de San Miguel Arcángel
Municipi
BENIGÀNIM
Comarca
LA VALL D'ALBAIDA
Província
València
Localització
C/ de la Iglesia, 6
Època
S.XVII, (1663-1670) capilla Comunión
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Manierisme
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC singular GVA
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Incoación BIC singular GVA
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
09/12/08
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0012152

En el centre de la població s'alça aquesta església, exemple del manierisme del segle XVII; i que ens recorda a les esglésies d'Ayora, Xàtiva i Albaida. La direcció de l'obra va ser duta a terme per Vicente Abril fins a 1643. Les obres sembla que es van iniciar en 1604 ja que es tenen notícies d'un manuscrit dels comptes de l'església des d'aqueix mateix any fins a 1622. En aquesta primera fase es va alçar el campanar que porta inscrita la data de 1616. Es tracta d'un temple d'una sola nau dividida en sis trams, amb capelles entre contraforts comunicades entre si, tenint capçalera poligonal de tres costats. L'alçat es realitza amb pilastres dòriques amb un entaulament de tríglifs i mètopes. Malgrat utilitzar un llenguatge manierista de gran severitat s'utilitzen les tradicions constructives locals en les voltes de creueria de la coberta. A la fi del segle XVII es va remodelar la capella amb decoració barroca desapareixent en 1936, així com també el retaule major de grans dimensions. A l'exterior destaca la façana amb tres cossos decreixents. En el cos inferior, a manera d'arc triomfal, es troba la portada flanquejada per columnes apariades d'ordre dòric, situant-se entre els intercolumnios dues fornícules aveneradas. El segon cos es disposa amb tres fornícules, la central de majors dimensions, es remata amb piràmides esveltes i boles. El tercer cos és una obertura rectangular emmarcada per pilastres amb un frontó triangular en la part superior amb boles. A l'esquerra de la façana principal aquesta el campanar octogonal amb una altura aproximada de 45 metres. Es divideix en diferents cossos desiguals separats per una cornisa. En la part superior el cos de campanes amb arcs de mig punt en cadascun dels seus costats. Corona el campanar una balustrada. La rematada original va ser destruït en 1892 per un raig, en substitució es va col·locar el templet cúbic que hi ha en l'actualitat. Aquesta torre-campanar és independent del temple, encara que estan adossats. Va ser realitzada en 1616 segons inscripció en aquesta. La capella de la Comunió aquesta annexa a l'església. És d'una sola nau amb cúpula huitavda. Va ser construïda entre 1663 i 1670. En el segle XIX (1890) va ser renovada. Té accés des d'una de les capelles laterals del costat de l'evangeli de l'església. La fàbrica del conjunt és de carreus amb maçoneria de farciment en contraforts i murs.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.