Tornar

Castillo y Murallas de Biar

Codi
03.28.043-003
Denominació
Castillo y Murallas de Biar
Altra denominació
Castillo Fortaleza
Municipi
BIAR
Comarca
L'ALT VINALOPÓ/ EL ALTO VINALOPÓ
Província
Alacant
Localització
En lo alto de la población
Època
S.XII parte inferior de la torre; S.XIII cubos semicirculares y muralla; S.XV parte superior de la torre
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura islàmica
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració singular
Anotació Ministeri
R-I-51-0000369
Data disposició
03/06/31
Data publicació BOE
04/06/31
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Genèric

El castell es troba en sòl urbà, a la part alta del centre històric de Biar i les muralles que des d'aquest descendeixen abriguen el primitiu nucli de població que en l'actualitat es troba envoltat de nous eixamples. La primera referència documental coneguda de l'existència del castell de Biar és la del Tractat de Cazorla de 20 de març de 1179. Es pot deduir que les construccions de finals del segle XII i per tant musulmanes serien segons Azuar, la celoquia i l'antiga muralla, detectable en aquelles zones en les quals el posterior revestiment de maçoneria ha desaparegut. Així mateix la coberta de la segona sala de la torre, de volta d'arcs entrecreuats ens remet a la cúpula de la capella de les claustrillas en el monestir de la Vagues de Burgos, i la volta del creuer de l'església de Sant Millán o de la Vora Cruz de Segòvia, obres totes elles enquadrades a la fi del segle XII i principis del Segle XIII, per la qual cosa la torre i volta constitueixen per la seua cronologia un estil concret de datat en l'últim quart del segle XII que coincideix amb el tractat de Cazorla. El tractat d'Almizra signat en 1244 per les Corones d'Aragó i Castella va posar en relleu la importància estratègica que aquest castell posseïa com a lloc fronterer entre els dos regnes. Jaume I es va presentar davant les portes de la vila el 5 de setembre de 1244 i va començar el seu setge que va durar fins al mes de febrer de 1245. El qaaneu de Biar, Muça Almoravit, va rendir el castell sota la promesa que pogueren romandre en la vila i que se'ls respectara la seua çuna i xara. Amb la revolta d'Alazraq de 1256 Do Jaime va aplicar severes mesures que possiblement van comportar l'expulsió dels habitants d'aquest lloc, sent repoblada amb gents de Catalunya i Aragó. Una vegada assegurada la vila va ser la base forta de l'ajuda aragonesa a la corona castellana, en el moment de la revolta mudèjar de 1264. Durant la revolta dels sarrains paliers ocorreguda al final de la vida de Jaume I, aquest castell va ser presó del Maestre el Temple Don Pere de Moncada, capturat en la batalla de Llutxent pels revoltats, i en 1287, Biar va passar a ser vila real amb vot en les Corts Aragoneses. Al desembre de 1293 Jaume II va manar reparar els castells de Biar i Castalla, al març de 1348, el Rei Don Pere IV va nomenar a Pedro Avín obrer dels treballs que havien d'emprendre's al castell; a l'octubre de 1370 la reina Leonor va manar a Antonio de la Mare de Déu que amb el producte de les rendes de S.M: reparara el castell de Biar, obres que supervisaria Gerardo Domenech... En el marge esquerre del Vinalopó s'alça el castell en el cim d'un turó de 745 metres d'altitud, dominant el poble de Biar que s'estén en el vessant Sud d'aquest monticle. Està limitat al Nord-oest per la serra de la Fontanella, a l'est, pels contraforts de la Serra del Reconco, al Sud per la serra del Frare, i a l'Oest es troba la vall de Biar. El turó presenta al Nord-est un declivi pronunciat amb un desnivell aproximat de 100 metres, mentre que a l'Oest el declivi és menys pronunciat, d'uns 30 metres, on se situa la ciutat. El castell presenta un doble recinte emmurallat seguint el desnivell natural del terreny, els llenços del qual estan limitats per cubs semicirculars i culmina tot el recinte la gran celoquia o torre principal emplaçada en el més alt al costat del vèrtex nord del castell. L'amurallamiento és de tapial reforçat exteriorment amb maçoneria i rajola, en el qual es distingeixen troneres en la barrera, la qual posseeix un estret camí de ronda íntegrament. La muralla exterior aquesta limitada per quatre poals o troneres i camí de ronda, inserint-se pro els seus extrems amb la muralla. Entre el segon i el tercer poal, llenç que dona al Sud-est, s'emplaça l'ingrés principal, amb arc de mig punt en cadirat a l'exterior i arc escarser a l'exterior. La muralla superior posseeix tres poals: el central, circular i els laterals semicirculars, tots ells de major altura que els de la muralla exterior però de la mateixa fàbrica. En aquesta l'emmerletat està derruït a l'altura de l'adarb, per on s'ingressaria als únics habitacles existents en els poals, ja que el que hui existeix és massís des de la seua base. El poal de l'extrem Oest presenta sobre la línia d'Adarb un habitacle amb volta apuntada sobre fajones. En la cortina Sud-est i adossat al poal extrem del recinte s'obri una gran obertura arquitravada. L'ingrés al recinte principal està orientat a l'est i emplaçat al costat del poal circular de la muralla; és de mig punt de cadirat, donant pas a una xicoteta sala rectangular coberta amb volta de mig canó i amb buhedera en la seua coberta formant una entrada en recolzada. La coberta, així com l'obertura que dona pas al pati d'armes és de rajola. La torre circular tapa aquest ingrés. La celoquia o gran torre, de planta quadrada i sobre basament de maçoneria, s'eleva sobre tapial de 90 cm per 1,35 metres de grossària i una altura de 19 metres, amb matacanes als quatre costats, sent a aquesta altura la rematada de refet posterior. L'ingrés de la torre està a nivell del base i és d'arc apainelado. El seu interior està compost per tres plantes superposades. Des del castell descendeixen dos nous recintes emmurallats. El primer segueix les corbes de nivell i recorre les posteriors de les edificacions del centre històric. Del mateix es conserven algunes restes visibles. L'últim recinte que comparteix del seu perímetre amb l'anterior descendeix el vessant i protegeix el centre històric des del carrer Portillo, on es conserven les restes d'aquesta porta o portell, fins a la Torre de Sant Roque al costat de la porta del mateix nom amb arc de mig punt de cadirat. Segueix des d'ací pel carrer de la Torreta en la qual es conserven tres torres i l'última porta amb arc apuntat. A l'església també s'aprecien restes de la muralla. El recinte es completaria amb un últim tram que podria pujava en paral·lel a la plaça de la Constitució i el carrer Capellà Reig fins al tram de la muralla anterior. (C.Pérez-Olagüe. Basat en la descripció de l'immoble de S.Vilches)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.