Castillo Palacio del Señor de Bicorp
- IGPCV
- 46.071-9999-000001
- Denominació
- Castillo Palacio del Señor de Bicorp
- Altra denominació
- Castillo de Bicorp. Palacio del Marqués de Castellá
- Municipi
- BICORP
- Comarca
- LA CANAL DE NAVARRÉS
- Província
- València
- Localització
- Plaza del Castillo, 16
- Època
- S.XVI
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Renaixement
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Per donació de Jaume I, seria el primer Senyor conegut de Bicorp Sr. Sancho Martín d'Oblites com consta en document datat en 1259. Posteriorment es van succeir diversos senyors, fins que l'any 1493 és Senyor Francisco Joan de Vilanova el fill del qual Lluís de Vilanova Rumeu va ser el primer Baró de Bicorp. Aquest va ser el que reedificó el castell en estil renaixentista. Va casar amb Donya Juana Carroz. Es conserva el seu retrat en el Museu del Prado de Madrid. El seu net Luis Castellá de Vilanova, primer Conde de Castellá, va participar activament en l'expulsió dels moriscos. En el segle XVI els moriscos van començar a representar un problema per a la població cristiana. D'una banda eren objecte de les ires d'alguns cristians perquè constituïen mà d'obra barata i submisa per als Senyors, la qual cosa evitava la pujada de salaris que els altres pretenien. A més es va produir un gran augment dels atacs barbarescos a les costes, que va obligar a la seua fortificació, sent una de les seues causes la complicitat d'aquests amb els moriscos, ja que s'ajudaven mútuament. La convivència entre moros i cristians va anar deteriorant-se fins que es va promulgar Bàndol d'expulsió en 1609. No obstant això alguns moriscos es van resistir a l'expulsió i es van fer fortes en les zones més abruptes del Regne. Segons Escolano, el 20 d'octubre, es van ajuntar molts moriscos de les valls d'Ayora i havent nomenat cinc capitans, van resoldre pujar-se al Queixal de Cortés i fortificar-se en ella. A aquests revoltats es van unir els de Castellá, Bicorp i Benedrix. Mentre el governador de Bicorp va ser assassinat pels moriscos mitjançant una emboscada, aquests van atacar el castell, l'església i la rectoria. I amb tot el robat van pujar cap al Queixal de Cortés el 22 d'octubre de 1609, unint-se'ls els de Benedriz i Quesa. Els moriscos es van rendir el 22 de novembre i el 26 del mateix mes van ser conduïts més de tres mil moriscos a Xátiva, on van poder vendre els seus béns i d'allí van ser portats al Grau de València on van ser embarcats per a Africa. La conseqüència de l'expulsió dels moriscos va ser la pèrdua d'una gran part de la superfície de cultiu per falta de mà d'obra. Per a remeiar aquesta situació va ser necessari procedir a la repoblació d'aquestes terres, atorgant el Comte diverses cartes de poblament a aquest efecte. Per herència, el Senyoriu i Baronia, van passar en 1647 a Tomás de Castellví Adell, quedant en possessió d'aquesta família fins a l'abolició efectiva dels senyorius en 1853. A principis del present segle, el propietari del castell va ser un metge de professió, que va morir assassinat per un roder o bandoler, disparant-li des d'una de les torres de l'edifici mentre participava en una processó. El castell es troba situat en el nucli històric de la població, la seua façana principal recau a la plaça del seu mateix nom i per la seua part posterior recau sobre el riu i la carretera que comunica el poble amb Millares i Quesa. Aquesta última vista hui dia no existeix per haver-se alçat un edifici en la seua part posterior. Del primitiu castell donat per Jaume I al qual seria el primer Senyor de Bicorp Sr. Sancho Martín d'Oblites no es té una altra notícia que l'esment en el propi document de donació. Sobre el mateix edifici es va edificar posteriorment el que es conserva en l'actualitat, alçat en el segle XVI. La seua construcció va tindre lloc l'any 1555, segons consta en l'índex de l'antic arxiu senyorial de Bicorp, sense que es trobe l'expedient corresponent a l'actualitat. El seu estil és renaixentista i de les parts conservades del mateix destaca la porta principal amb arc de mig punt, remarcat per frontó sobre pilastres amb l'escut heràldic del Comte de Bicorp amb sis casernes que representen les armes dels Castellví i els Vilanova, franquejats per dos lleons i envoltat de decoració floral. L'historiador Escolano el defineix en el segle XVI com un bell castell, llaurat a la moderna i Madoz en el seu diccionari de mitjan segle XIX diu que ocupa una extensió de 42 passos regulars en quadre, amb quatre torrasses aspillerados en els seus angles, formant tot una sola mola imponent. Gran part d'ell és de pedra cadirat i dins té un bonic oratori i una mina subterrània que recorre part del poble i té una eixida pel riu que li circueix en el punt anomenat dels Olmos. També posseïa un aljub de considerable capacitat que encara es conserva en l'actualitat. La mina tenia la finalitat de servir de túnel de fuita en cas d'atac a la fortalesa. En el seu interior, que després es va dedicar a fusteria i sala de cinema fins a 1989, se situa en l'actualitat una fàbrica de filats i els extrems de l'antiga façana, abans ocupades per torrasses els són ara per habitatges. Quant als aspectes ornamentals es conserva la porta d'accés amb arc de mig punt flanquejat de pilastres sobre podis sobre les quals es troba un frontó en el timpà del qual està situat l'escut senyorial. En la finestra sobre la porta anterior es conserva part de la motlura gòtica que la circumdava. A l'interior es troba una ximenera que conserva dues consoles amb volutes que formaven part de la seua decoració. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.