Iglesia Parroquial de San Jaime Apóstol

La referència més antiga sobre l'Església la trobem en una cita de l'obra de Don Pascual Madoz "Diccionari Geogràfic-Estadístic-Històric d'Espanya i les seues províncies d'ultramar", publicada en 1850: "El temple va ser construït des de 1759 fins al 61, havent-se consagrat en 25 de juliol de 1764; és un edifici bastant sòlid, encara que de pedra i calç, el mateix que la seua torre, que és bastant elevada i de bona forma, amb el seu rellotge i 3 campanes; és de tres naus, i la principal té 429 pams de llarga, 78 d'ampla i 80 d'alta, amb 9 altars fins i tot el major, dedicat á Sant Jaume, tot de fusta i ben treballat. El cementeri va estar unit a l'església; però en 1817 es va fer un altre á la part superior de la pobl., dist. uns 200 passos, el qual és bastant capaç i ventilat". L'església d'Orxeta data, per tant, de l'any 1759, durant el regnat de Carles II. Està dedicada a sant Jaume Apóstol, la imatge del qual ocupa l'altar major. Els altars laterals estan dedicats als patrons del poble, sant Tomàs de Villanueva, que va ser arquebisbe de València i sant Nazario, màrtir de Milà. La capella de la Comunió, recentment restaurada, està dedicada a santa Isabel de Portugal. Conté a més un arxiu parroquial de gran valor històric, remuntant-se els seus fons a la primera meitat del segle XVII, la qual cosa ens fa suposar que va haver-hi una església anterior, i que aquesta probablement va ocupar el mateix solar de l'actual, sent amortitzada posteriorment amb la nova obra. Aquests han perviscut fins als nostres dies, malgrat l'incendi que va afectar bona part de l'estructura durant la contesa civil l'any 1936, gràcies a la seua ocultació.

Croquis

Fotos