Recinto Amurallado de Cocentaina
- IGPCV
- 03.056-9999-000001
- Denominació
- Recinto Amurallado de Cocentaina
- Altra denominació
- Murallas
- Municipi
- COCENTAINA
- Comarca
- EL COMTAT
- Província
- Alacant
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Muralles
Per les característiques morfològiques que s'observen pot tractar-se d'un recinte l'origen del qual se situa en època musulmana, amb reformes i transformacions posteriors, ja en època cristiana. Una de les primeres notícies sobre les muralles es remunta a l'any 1311, en la qual es diu que el difunt Roger de Lauria havia concedit als veïns de Cocentaina el que no pagaren imposats a fi de restaurar els murs i l'alcàsser de la ciutat, després que els musulmans de Granada l'assaltaren i calaren foc a finalitats de 1303. Durant la guerra de la Unió, en 1348, Cocentaina va estar quinze dies assetjada, ocasionant-se grans destrosses en les muralles i l'alcàsser. Amb la finalitat de reparar-les el rei, el 24 de març de febrer de 1370 per mitjà d'un privilegi, concedeix als jurats de Cocentaina el que puguen posar impostos a tots els veïns del poble i del seu terme durant tres anys a fi de conducta a la restauració d'aquelles. El 8 de juliol de 1377 el rei torna a signar un altre privilegi amb el mateix objectiu. En 1378 encara continuen les obres en les muralles però ara se centren en l'alcàsser com el demostra un privilegi de la reina Sibil·la, la qual perdona als veïns de Cocentaina durant quatre anys les rendes que aquests li abonaven. Les muralles també són esmentades en un succés esdevingut a la fi del segle XIV en el qual es va enfrontar el virrei de València amb les autoritats de la vila per causa de la titularitat del senyoriu de Cocentaina. A la fi del segle XVIII el pare Agustín Arquer Jover, natural de Cocentaina, de l'Ordre de la mercè també descriu les muralles amb gran detall. A partir del segle XIX va anar sent demolits els portals però fins a ben entrada la primera meitat del segle XX es conservaven en peus quasi la totalitat de les torres i muralla que embolicaven la vila. En l'actualitat les torres es troben emmascarades entre el caseriu existent. El recinte emmurallat es troba situat en el centre de la població, en la part plana al peu d'un turó. Queda pròxim al peu de la muntanya de Sant Cristóbal. A l'interior del recinte emmurallat es troba un traçat urbà de carrers de recorregut sensiblement recte. Existeixen algunes trobades de carrer on es produeixen xicotets eixamplaments. Es troben dins del mateix tres places. La del Plá que està situada davant de la façana de llevant del palau comtal. Centrada en el nucli urbà queda la denominada de la Vila, lloc on es trobaven les carnisseries i en l'actualitat està la casa consistorial. Cap al nord i davant de la façana de l'església de Santa María es troba la plaça del Cardenal Ferriz. Un altre edifici d'interés és la parròquia de Santa María, realitzada en les dècades de canvi entre el gòtic i la recepció de les primeres formes renaixentistes, així com les esmentades carnisseries i diversos palaus tardogóticos. El creixement modern del nucli urbà deixa en el seu interior el recinte emmurallat. Madoz descriu les muralles com segueix els grans trossos de muralla que encara queda, alguns de les seues catorze torrasses i diverses portes d'una consistència admirable que han resistit al destructor comú de les coses manifesten ser obra de romans, sòlida com totes les que ens van llegar aquests avantpassats conqueridors; però reformada després pels àrabs. El pare Luis Fullana en la seua Història de la vila i comtat de Cocentaina de 1920 respecte a les muralles diu: tota la població estava tancada per gruixuts murs, i aquests convenientment resguardats per moltes torres que, de tros en tros, s'alçaven orgulloses, i solament donaven accés a la vila sis portes, que romanien tancades en temps i ocasions convenients, encara que més tard es va augmentar el número d'aquestes portes, com consta per molts instruments, existents en aquesta vila. Les muralles delimiten un recinte que té planta amb forma quadrada a manera quasi de trapezi, els llenços del qual descriuen trams de traçat recte entre cubs de planta quadrada. La superfície que ocupa és extensa, amb longituds de cent vint-i-cinc metres aproximadament en la direcció nord sud i dos-cents cinquanta en l'oposada. Estan construïdes en fàbrica de tapial, ocasionalment recolzada sobre fàbrica de maçoneria que serveix com a regularització del terreny. Bona part del traçat de les muralles queda embegut dins de l'actual estructura urbana, amb edificació d'habitatges situats a totes dues cares. La cantonada sud-oest del recinte està ocupada pel palau comtal. Es tracta d'una important construcció considerada bé d'Interés Cultural. En el costat nord es troba la porta o portal de Xàtiva, en el costat oest el portal de Travadell, al sud el portal d'Alcoi i el Portalet Fosc i a l'est el portal de Sant Jaume. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.