Ermita de San Juan
Es troba situat al peu del vessant del Montgó en un paratge inicialment aïllat i desplaçat de Dénia. En els últims anys amb el desenvolupament urbà de la costa, el territori s'ha anat consolidant com a zona d'habitatge familiar aïllat, que ha transformat en profunditat tota l'àrea; fins al punt que hui l'ermita manca del caràcter rural de quan va ser construïda, trobant-se en un paisatge residencial. Es tracta d'una xicoteta construcció de planta rectangular, de nau única dividida a l'interior per arcs apuntats diafragma, murs perimetrals de càrrega i coberta de dos vessants sobre estructura llenyosa. Aquesta disposició se situa en la tipologia coneguda com a ermites tipus conquista que pot datar-se en els segles XIV-XV. Amb posterioritat, possiblement entre els segles XVI i XVII es va procedir a ampliar mitjançant un atri la façana principal, amb una obertura de buit central rematat en arc de mig punt i dos laterals més estrets, separats tots dos per pilars de planta octogonal. Es tracta de la disposició coneguda com serliana, permetent això datar l'ampliació aproximadament. En la part posterior existeix una dependència destinada a sagristia. La totalitat del conjunt es troba envoltat d'una esplanada de divers ample, que és de major importància davant de la façana principal. (S.Varela)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.