Casco Antiguo de la Villa (barrio Medieval)

Sobre una turó elevat envoltada de barrancs s'alça la part antiga de la població, assentada escalonadament, destacant l'església parroquial en la part superior. Sembla ser que és una ciutat de fundació molt antiga ja que s'han trobat restes ibèriques, i també són conegudes les "Covetes dels moros" datades en el segle VII. Va ser conquistada en 1254 per Ximen Pérez d'Oris. La Carta de poblament va ser promulgada a Xàtiva el dos de març de 1255, i el privilegi de població és de 1264. En 1277 va rebre la visita de Pere III. Va tindre dos accessos, un pel Sud des de València accedint pel pont d'un sol arc arribant fins al carrer Darrere la Vila. Per l'oest hi ha un altre accés que és el més utilitzat en l'actualitat. La població forma un coll de botella on es trobava la "Porta de la Vila" (derrocada en el segle XVII), des de la qual parteixen el carrer Abadia que condueix a l'església, i el carrer Major o del Batle que condueix a l'antiga centre cívic que era la plaça de Sant Vicent. Cal assenyalar la importància de la indústria de draps, que va ser un important recurs econòmic que va tindre la seua major esplendor i desenvolupament en el segle XVI. Felip II va emetre una Real Pragmàtica, en 1587, que va regular i va emparar la instal·lació de fàbriques de drap en el municipi. Va ser en aquesta època quan es consolide la trama urbana quasi fins a l'actualitat. Els carrers que configuren el barri medieval són estretes i tortuoses, algunes d'elles amb escalinates empinades i placetes superposades. Moltes de les cases estan assentades en la roca. En la part superior es troba l'Església Parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora, en el solar de la qual va estar fins a principis del segle XVI el castell. En la trama urbana destaquen la plaça de Sant Vicent, antic centre on es trobava l'Ajuntament. L'actual plaça de l'Ajuntament situada en una primitiva esplanada que s'utilitzava per a la instal·lació del mercat, quedant fora dels limites de la vila. El carrer Abadia, el carrer Major, la travessia de l'Abadia, el conjunt del Carrer dels Voltes, són algunes de les principals. Destaquen els traçats corbs, els adzucats i les estructures d'origen islàmic. Les parcel·les són d'una gran diversitat a causa de la topografia de Bocairent. Els habitatges poden ser passants o tindre una sola façana, depenent de la seua posició en relació amb la rasant del carrer més elevat o més baixa; o bé limitar el seu desenvolupament a una sola crugia de poca profunditat i paral·lela a la façana si en la seua part posterior existeix la roca. Les plantes de les cases són també de diferents tipus. Poden ser de crugies paral·leles a la línia de façana, normalment entre tres i cinc, les quals són enriostrades per un sistema estructural i distributiu perpendicular. La distribució sol ser en la planta baixa la llar sent la seua posició variable, habitacions en la principal i en la part superior una cambra baix coberta amb xicotetes obertures a l'exterior. La coberta és a dues aigües amb teula, i una cornisa a la manera de ràfec. Les façanes de les cases presenten reducció de buits segons l'altura. Es tracta d'habitatges de dos a quatre plantes, sent el més habitual tres amb una gradació d'obertures de porta-balcó-finestra en ordre ascendent. Predomina el massís sobre el buit, ja que es tracta de murs molt gruixuts. La fàbrica és de tapial combinat amb carreus a les cantonades que constitueixen un element indicador de la qualitat de la fàbrica del mur. Les finestres, generalment sense ornamentació, es disposen arbitràriament, a excepció d'algunes cases amb un caràcter més culte en les quals si hi ha una intenció compositiva. Les portes són de grans dimensions, excepte en habitatges de caràcter molt popular, amb brancals i llinda recta tots dos de cadirat enrasats en la façana. També hi ha exemples amb arc de mig punt i algun arc rebaixat. Els balcons que apareixen en les primeres plantes són d'escàs vol, realitzats en ferro o en fusta. Les obertures presenten fusteria de fusta de doble fulla, situant-se aquesta en la part interior del buit. Destaquen les cornises de dues volades de rajola massissa, que a vegades es decoren adoptant forma de punta de diamant. Dels edificis religiosos cal assenyalar l'Ermita del Santíssim Crist, l'Ermita de Sant Antoni, l'Ermita de la Verge d'Agost, l'Ermita de Sant Jaume el Major, l'Ermita de Sant Joan Baptista i l'Església Parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora. Aquesta última alçada sobre una església gòtica que es va construir demolint i aprofitant l'antic castell àrab. Es va iniciar a principis del segle XVI, consagrada en 1516. Va ser renovada cap a 1700, aprofitant la planta rectangular, no té creuer ni cúpula, amb dues naus laterals molt estretes. Quant als edificis civils caldria assenyalar l'antic Ajuntament, el Museu Arqueològic i la Casa del Baró de Casanova; així com les anomenades Covetes dels Moros.

Fotos