Rajolar del Bollo

El rajolar està situat en el camí de Sant Onofre, dins el terme municipal d'Aldaia.
Construit entre 1940 i 1950 aproximadament, feia servir en un principi com a principal font d'energia el vapor d'aigua juntament amb altres tipus d'energia com el gas pobre. Actualment s'utilitza com a combustible la serraura, que permet un major control de la intensitat i durada de calor.
La fàbrica està situada prop de la població i abasteix aquesta i altres poblacions del voltant de materials per a la construcció, aprofitant al mateix temps la proximitat i la facilitat d'extracció de terres argiloses.
El procés de producció comença amb la preparació i mescla de diferents terres per formar un fang de qualitat. Una vegada elaborada, la materia prima és modelada amb plantilles per fer diferents elements, rajoles, teules, etc. Posteriorment es deixa secar i finalment es cou dins el forn continu o Hoffmann, que permet introduir material per a la cocció de forma continua sense interrompre el procés.
Cadascuna de les funcions té un espaidelimitat amb les característiques constructives apropiades per a cada cas.
Els edificis més destacats són el secador i el forn amb el seu fumeral.
Pel que fa al pavelló de secat, està construit amb murs de càrrega fets de maçoneria i murs de tancament en rajola de fang cuit amb nombroses obertures per a facilitar la ventilació i el secat dels materials elaborats. La coberta a dues aigües és de planxes de fibrocement sobre bigues i biguetes amb tirants de ferro. El resultat és una nau de planta rectangular amb un ampi espai interior resguardat de la pluja i suficientment ventilat per afavorir el procés de secat
L'altra construcció és el forn continu o hoffamnn amb murs de gran espesor que combinen materials de maçoneria i rajola de fang cuit, amb coberta a dues aigües den planxes de fibrocement . Aquest edifici presenta dos nivells. En la planta baixa se situa el forn, que consta de dues naus longitudinals unides en els seus extrems per trams de forma semicircular. Les naus presenten diferents obertures a l'exterior, amb forma d'arc escarser i fetes en rajola a sardinell, per on s'introduixen les rajoles i els materials per a la cocció. El sostre és una volta de rajola que arranca des de terra, amb algunes obertures en la part superior per on s'introdueix el combustible i es controla la ventilació. Sobre la volta s'alça un segon nivell de poca alçada, amb coberta a dues aigües feta de planxes de fibrocement, on està la maquinaria que distribueix el combustible als diferents trams del forn i les trampilles de ventilació que serveixen per controlar la intensitat i la duració del foc durant el periode de cocció.
Per últim hi ha el fumeral, actualment en desús, adossat al forn. És un fumeral de base quadrada rematada per una xicoteta cornisa amb decoració de bitllets, sobre la qual s'alça el fust o canó del fumeral desecció octogonal que va fent-se més estret alhora que creix en altura. El remat del fumeral està format per dos anells amb decoració de bitllets entre els quals hi ha un tram de fust decorat amb arcades de rajola. Aquest remat té la funció de protegir l'obra de rajola de l'aigua de pluja. Atenent a la seua tipologia dins el sector industrial ens trobem amb una fàbrica-màquina, açó, juntament amb el seu caràcter artesanal i temporal, dona lloc a una construcció abocadaa cobrir una funció determinada sense tenir en compte la qualitat dels materials o la cura dels acabaments i elements estilístics i decoratius.
Les principals intervencions han estat la substitució del sostre de teula àrab per lanxes d'uralita, l'eixamplament de les obertures, així com la progressiva substitució del maquinari en funció de la font d'energia utilitzada en cada moment.
L'estat de conservació del conjunt és bo, excepte la part superior del fumeral que està danyada per l'excés de calor.

Croquis

Fotos

Plànol