Assut de Mestalla

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

22/06/12

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

17/10/14 Vore planejament

Data Publicació BOP

27/01/15 Vore BOP

L'assut de Mestalla és el segon de la vega, sense comptar Moncada, que pren aigua per l'esquerra, i està situat entre l'assut de Mislata per dalt i el desaparegut de Favara per davall. L¿origen d¿este elemenet d¿arquitectura hidràulica és d¿época islàmica, encara que l¿obra que existeix actualment només es remunta al segle XVII. Es tracta d'un mur compacte i recte construït amb grans carreus i argamassa que es disposa de forma lleugerament obliqua sobre el llit del riu Túria, després d'un meandre del riu que li permet aprofitar millor l'envit del corrent per a derivar l'aigua cap al seu marge esquerre. Allí es troba un xicotet tram de canalització mig excavada en les graves compactes del terreny, que condueix l'aigua fins a l'almenara que evacua els sobrants captats que no corresponen a esta séquia i les goles que donen accés al caixer pròpiament dit de la séquia de Mestalla
L'assut disposa d'una fàbrica molt sòlida d'argamassa i calç que es recobreix amb una capa de lloses de pedra de grans proporcions, superiors al metre quadrat, que es van travant entre elles. La resclosa compta amb un mur principal, la superfície del qual és lleugerament inclinada a dues vessants, per a rebre l'envit de l'aigua i desviar-la cap a l'esquerra. A continuació se succeïxen fins a quatre escalons, construïts amb la mateixa tècnica de grans lloses de pedra treballades, l'ample de la qual s'aproxima a 1,5 m cada un
La construcció travessa tot el llit del riu, amb una longitud superior als 75 m, i es recolza sobre ressalts rocosos del marge esquerre que van ser aprofitats per a excavar també el primer tram de la séquia fins a la casa de comportes. Este tram, excavat pel seu costat esquerre, es complementa amb un sòlid mur de carreus de bona factura sobre el llit del riu
L¿esmentat tram inicial recorre una mica més de 30 m abans d'arribar a la casa de comportes on es troben dues goles que regulen l'accés de l'aigua a l'interior del caixer de la séquia de Mestalla. Les dues entrades estan separades per un tallamar de pedra de grans proporcions, sobre el qual es disposen dos arcades de rajola que suporten amb les seues voltes la casa de comportes. Les esmentades comportes es conserven en el seu interior i són accionades actualment per torns. La casa, no obstant, té una factura més recent, perquè va ser reconstruïda després de la riuada de 1957 que la va deixar assolada per complet
Al costat de les dues goles es troba l'almenara que permet evacuar els excedents d'aigua captats per l'assut. Encara que es conserva la ubicació i els sòlids murs de carreus que canalitzen el desguàs de l'almenara, esta última és ja totalment metàl·lica i s'acciona des de l'interior de la casa de comportes per mitjà dels engranatges oportuns
Val la pena destacar que durant una tirada, la séquia de Mestalla discorre excavada entre els marges de sediments gravencs del terreny, i fins i tot es va arribar a revestir el caixer amb parets de morter de calç, abans del seu definitiu recobriment amb formigó

Procés

L'assut és una construcció totalment artificial realitzada sobre un curs d'aigua amb l'objectiu de retindre i derivar el seu cabal per a diferents usos En els sistemes hidràulics, este element es correspon amb el punt de captació de l'aigua, introduint-la total o parcialment en una xàrcia de séquies de distribució. Generalment tenen poca alçària, però poden ser molt llargs. Inicialment la seua construcció era simple, amb branques, pedres i terra disposant una espècie de barrera obliqua al curs de l'aigua, de poca consistència i necessitada de múltiples reformes després de les grans avingudes. Amb el pas dels segles, estes barreres artificials es van convertir en gruixuts murs construïts amb maçoneria i carreus La seua disposició era perpendicular al curs de l'aigua, ocupant tot el llit del riu o barranc, i derivant el cabal d'aigua cap a un o els dos costats del mateix. També existixen assuts amb una planta semicircular, de mitja lluna, que poden resistir millor els envits de l'aigua La gola amb la seua comporta és un punt clau de tot el sistema hidràulic, i va associada a tot tipus d'assuts, ja que és l'element que regula el volum i l'accés de l'aigua, retinguda pels assuts, a les séquies. Es tracta de punts que des de molt prompte es construïxen amb carreus i argamassa, independentment de com fóra l'assut. Generalment aguantaven bé les riuades, encara que es veien afectades per l'allau d'arenes i pedres que aquelles depositaven. La grandària i les dimensions de les comportes de la gola eren decisives per a aconseguir captar tot el cabal necessari per al reg de les terres. El repartiment estipulat de les aigües d'un mateix riu entre diverses comunitats obligava a tornar els cabals sobrants que captaven els seus assuts. És per això que, al costat de les goles, hi ha una almenara que permet evacuar els excedents d'aigua i mantindre les proporcions exactes del repartiment. Estos punts estan protegits tant de les riuades com de possibles manipulacions en les comportes amb la construcció de casetes de pedra i argamassa, sobretot a partir de l'època moderna

Calendari

REVISIÓ FITXA 2010 De origen Islámico, aparece mencionada en el Privilegio Real de Jaume II de 1321. Como todos los demás, en el siglo XVII se prefigura su configuración actual, aunque desde entonces hasta ahora ha sufrido una serie de transformaciones, entre las que destaca la reconstrucción de la casa de compruertas en 1958, después de la destrucción causada por la Riuada.

Croquis

Fotos

Plànol