Tornar

Assut, Almenara i Casa de Comportes de la Sèquia de Tormos

IGPCV
46.190-9999-000019
Denominació
Assut, Almenara i Casa de Comportes de la Sèquia de Tormos
Municipi
PATERNA
Comarca
L'HORTA NORD
Província
València
Ubicació
Al llit del riu Túria després d'un meandre pronunciat del riu i a uns 500 metres aigües amunt de l'assut de Mislata. Sobre el marge dret del caixer de la Reial Séquia de Montcada, a pocs metres del molí de la Tandera.
Barri
Partida de la Tandera.
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Data construcció
S. XVII-XVIII
Data transformacions
1957
Accés tradicional
Des de Paterna, per un camí rural que passa pel costat del molí de la Tandera, en direcció al riu i vorejant els camps de cultiu.
Edifici instal·lació
Assut, almenara i comportes.
Estat contexte
Bo.
Referència catastral
46192A014090330000JS.
Tipologia
Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua - Assuts
Autor
R. Lloría, S. Selma, E. Guinot.
Data
31/10/03
Notes
FICHA REVISADA EN EL AÑO 2006 REVISIÓ FITXA ANY 2010 En el Catàleg del PGOU de 2009 es recull la sol·licitud de declaració Bé de Rellevància Local de l'Assut i Bé de Interés Cultural de l'Almenara
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Segona
Classificació
Béns immobles 2ª
Categoria
Espai etnològico d'interés local
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)
Document urbanístic
Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA
Data Signatura Acte
22/06/12
Fitxa Planejament
Descarregar fitxa
Tipus de Protecció
Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)
Document urbanístic
Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA
Data Signatura Acte
17/10/14 Vore planejament
Data Publicació BOP
27/01/15 Vore BOP

L'assut de Tormos consisteix en un mur compacte i rectilini que es disposa de forma lleugerament obliqua sobre el llit del riu Túria. La resclosa està construïda amb grans carreus de pedra travats entre si que descansen sobre un llit sòlid d'argamassa, i s'ubica poc després d'un pronunciat meandre per a aprofitar millor l'envit del corrent. L'assut consta d'un mur principal, de 3 m d'ample i una longitud aproximada de 75 m, amb un suau pendent a dues aigües i una part posterior formada per dos escalons, d'aproximadament 1,5 m d'ample cada un. Igual que el mur principal, estos últims també disposen de grans blocs de pedra de forma rectangular sobre una base compacta de morter. El cabal d'aigua és derivat cap al marge esquerre del riu, on es troba l'entrada canalitzada a la séquia de Tormos. L'aigua entra dins de la séquia i discorre per un tram encaixat entre el marge de sediments compactats de la vessant i un mur de maçoneria construït sobre restes rocoses. A uns pocs metres de distància se situa la casa de comportes, que alberga dues goles, i en el seu costat dret es troba l'almenara que permet evacuar els sobrants d'aigua captats que no corresponen a esta séquia. Les dues goles donen accés directe al caixer pròpiament dit de la séquia, que en el seu tram inicial disposava de murs construïts amb maçoneria de calç, i fa unes dècades van ser revestits de ciment. Les goles estan separades per un tallamar de pedra situat en el centre del caixer i disposen de comportes de fusta, ara accionades per torns, que permeten regular l'accés de l'aigua. L'actual casa de comportes va ser reconstruida al març de 1958, després que la important riuada de l'any anterior acabara amb la construcció existent, encara que perviuen els arcs i les voltes de rajola que cobrien la séquia. Al costat de l¿esmentada casa de comportes es troba l'almenara, els taulers de fusta de la qual fan 3,75 m d'ample. Els murs laterals combinen la maçoneria de calç amb la utilització de carreus de pedra de grans proporcions en les parts inferiors i en els galzes de l'almenara. La intenció de fer el més sòlida possible la construcció justifica l'ús d'estos materials. El desguàs d'aigües torna estes al riu directament. Actualment s'acciona per mitjà d'un engranatge connectat a l'interior de la casa de comportes. Totes estes construccions formen un conjunt de gran envergadura.

REVISIÓN DEL AÑO 2006
L¿Almenara Tandera és un vessador de la Reial Séquia de Montcada que connecta este sistema hidràulic amb els de les séquies de Mestalla, Rascanya, Favara i Rovella. Quan cal s¿organitzen tandes de repartiment de l¿aigua, per això el nom de Tandera, i a través d¿ella es transfereixen cabals de Montcada a les altres sèquies. L¿almenara es va instal·lar aprofitant una torrentera natural que drena cap al riu Túria, abocant així les aigües derivades per ella just abans de l¿emplaçament que ocupa l¿assut de Mestalla. Era per este punt pel qual durant el segle XIX, quan hi havia sequera, es complia l'ordre de Jaume II de 1321 que obligava a Montcada a donar dos ¿taulons d'aigua¿ de l'almenara Reial als regants de Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella. Esta cessió es realitzava en tanda de dos dies per setmana, dilluns i dimarts complets, mentre durara la sequera. La construcció de l¿almenara es va fer sobre el marge esquerre del caixer de la séquia principal. Allí es va obrir un buit que estava delimitat per grosses pedres clavades en el terreny on recolzar les posts de fusta. Probablement en el segle XVII la construcció existent en l¿esmentat emplaçament fou engrandida amb l¿edificació d¿una caseta d¿obra que albergara al seu interior l¿almenara. En la fàbrica de la caseta s¿utilitzà la rajola com a element dominant, disposada en fileres planes i travada amb morter de calç. La planta és pràcticament quadrada, de 3 x 3 metres aproximadament, i a l¿interior està rematada amb una volta de rajoles. La coberta és de teules a quatre vessants, rematada amb una bola de pedra tallada i col·locada en el punt central. La porta d¿accés és de dimensions reduïdes, 57 cm d¿ampla i 115 cm d¿altura, i tota ella està feta amb carreus de pedra tallada, amb alguna motllura lineal a manera d¿ornamentació. Disposava d¿una porta de fusta folrada de metall que hui en dia es troba fora del seu lloc però a l¿interior de la caseta. Per davant just de la porta discorre la fila de Quart que està coberta i serveix de pont i accés a la caseta
L¿interior és un terra de morter que es disposa per sobre d¿una volta de canó feta amb rajoles sobre el canal propi de l¿almenara. A la banda septentrional es troba la comporta de fusta que era accionada per un torn metàl¿lic, i que encara hui conserva la rosca on enganxar les travesses de fer palanca. La construcció del nou caixer de formigó de la séquia va alinear les parets a l¿embocadura i els brancals de pedra de l¿almenara.

Procés

L'assut és una construcció totalment artificial realitzada sobre un curs d'aigua amb l'objectiu de retindre i derivar el seu cabal per a diferents usos. En els sistemes hidràulics, este element es correspon amb el punt de captació de l'aigua, introduint-la total o parcialment en una xàrcia de séquies de distribució. Generalment tenen poca alçària, però poden ser molt llargs. Inicialment la seua construcció era simple, amb branques, pedres i terra disposant una espècie de barrera obliqua al curs de l'aigua, de poca consistència i necessitada de múltiples reformes després de les grans avingudes. Amb el pas dels segles, estes barreres artificials es van convertir en gruixuts murs construïts amb maçoneria i carreus. La seua disposició era perpendicular al curs de l'aigua, ocupant tot el llit del riu o barranc, i derivant el cabal d'aigua cap a un o els dos costats del mateix. També existixen assuts amb una planta semicircular, de mitja lluna, que poden resistir millor els envits de l'aigua.

Calendari

REVISIÓ FITXA ANY 2010 A pesar de su posible origen Islámico, su conformación actual data del siglo XVII. A comienzos del siglo XVII, Jaubert de Passa lo describe como 'una sólida obra de cal y piedra con cinco hiladas de sillares trabajados que con forman escalones muy pendientes'. La actual casa de compuertas fue reconstruida en marzo de 1958, despues de que una importante riada del año anterior acabara con la construcción existente, aunque perviven los arcos y las vueltas de ladrillo que cubrian la acequia formando dos bocacaces.

Croquis

Foto InmuebleFoto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.