Molins del Testar (Futur Museu de l'Aigua i la Ceràmica) i de l'Escaleta

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

22/06/12

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

17/10/14 Vore planejament

Data Publicació BOP

27/01/15 Vore BOP

Sobre la Real Séquia de Moncada i en el Camí Molins de l'acabe de Paterna es troba el Vaig moldre Testar. El molí deu el seu nom segurament a les alfarerias i ladrillerias que es trobaven en la zona, prova d'això és l'edifici industrial amb el seu forn que es troba en ruïnes enfront del molí. Pascual Madoz en 1850 en l'obra "Diccionari Geogràfic Estadístic Històric d'Alacant, Castelló i València", tom I, pàg. 99-100; comenta l'existència d'una indústria agrícola al poble de Paterna, on es troben en funcionament 40 molins fariners i amb els grans sobrants es fa el trànsit de farines i de pa. En el trànsit al segle XX, el pare Brutes és més explícit en esmentar el nom dels molins existents entre els quals esmentar El Testar ("Notes útils per a la História del Reyno de València". València, 1890-1911; p. 92, tom 36). Consultat l'Arxiu Municipal de Paterna s'ha pogut trobar en ell la següent documentació; "Molino Testar, pertanyent a Juan Martínez, molí resclosa de 3 pedres, apilament de grans tot l'any, per a vendre farines, 15% de matèria hidràulica permanent" (Llibre de Matriculas Industrials de Paterna, anys 1928-31). En aquesta fitxa hem introduït tres fotografias pertanyents a uns plans situats en l'Arxiu del Regne de València, que ens indiquen com es construian aquests molins a Paterna, coincidint a més l'estructura d'un d'ells amb la fisonomia i localització del Testar, encara que al no existir cap documentació en l'Arxiu Municipal ni en els arxius de gabinet tècnic és dificil afirmar a què molins pertanyen exactament els trobats en l'Arxiu del Regne. El Pla Núm. 1, és el pla d'un molí arrosser. Escala gràfica no determinada. Any 1824, conté pla del pis principal i pla geomètric del pis de dalt (Sig. Mapes i Plans, núm. 136, rotllo 6, neg. 28). El Pla Núm. 2, és el pla topogràfic d'entrada d'aigua als queixals dels molins de Sr. Vicente Branchat, prevere, i Sr. Francisco Guillem de Paterna, situats sobre la Real Séquia de Montcada als voltants de Paterna. Arquitectes Salvador Escrich i Vicente belda. Any 1826 (Sig. Mapes i plans núm. 81, rotllo 3, neg. 20). La nau situada al fons del recinte (c.126/34), presenta una estètica manchesteriana de més altura, pròpia de la meitat del s.XIX, quan el quart de moltaa s'àmplia i alça buscant un conjunt més ampli, especialitzat i plurifuncional de dos o tres pisos. En el cas del Molí Testar tres pisos en la part dreta del llenç i dos en l'esquerre, ordenats en obertures rectangulars, en la part inferior es troben els tres ulls o arcades que comuniquen l'aigua de la séquia amb la bassa a través d'un profund desnivell, estan realitzats en arquerías de mig punt. En aquest mateix llenç es troba un edifici annex que sobreïx, amb ximenera, que ens indica l'adequació a les noves fonts d'energia com l'electricitat, ara el molí aprofita el salt de l'aigua per a instal·lar xicotetes turbines que generen electricitat, i generant que es crearen noves estructures adaptades a aquestes noves energies. Un tercer conjunt se situa a l'esquerra de la bassa (c.126/36). Està compost per dos cossos que es reculen, mostra els mateixos gruixuts murs portants de maçoneria amb rajola en cadena de cantonada i pilars en el primer edifici encara que amb algunes reformes recents de rajola, tots aquests murs presenten una mà de revoque i una gran deterioració. Els edificis presenten un alçat de dues plantes, en la planta baixa del situat al fons de la bassa, apareix una gran obertura amb arc de mig punt, mentre que en el pis superior dels dos veiem dues obertures rectangulars, el de l'esquerra i més pròxim a l'espectador (c.126/36) amb una reixa d'una certa antiguitat. Les dues naus presenten un cobriment de dos aiguavessos. El tercer edifici d'aquesta part del recinte forma la façana principal a les eres. Aquesta façana està composta per un edifici de planta aterrazada, en totes dues plantes apareixen obertures de llinda. En la seua façana lateral es troba la portada d'accés a l'interior de manera de llinda i situada a la cantonada, el primer pis d'aquesta façana presenta una altra obertura rectangular. Aquesta façana s'avança a la nau que comunica amb la bassa i que en aquesta cara posterior presenta també una portada de llinda d'accés a l'interior. El pont situat en El Vaig moldre Testar (c. 126/32) és d'un sol ull, resolt en una sola obertura d'arc rebaixat de rajola que descarrega en les parets del mur frontal de la séquia que fan el paper d'estrep, els carcanyols són també de rajola massissa i sobre elles s'alça un mur d'aparell de peidra (opus incertum), que s'alça sobre el camí adoptant la forma de petril, al qual se li ha donat una mà d'arrebossat a l'interior i baranda. En l'actualitat s'ha reforçat la seua volta amb formigó. Pla Núm. 3. Any 1828, pla de molí fariner de 6 queixals que s'intenta fer en el terme de Galer, sobre els caixers de la Séquia de Moncada... Francisco Ferrer (Sig. Mapes i plans, núm. 256, rotllo 12, neg. 28-a). El Vaig moldre Testar, s'alça sobre una planta irregular, va ser un molí hidràulic quan es crec (*), presenta una sèrie d'estructures adossades que creguen la indústria. La façana principal mira a Paterna i el Camí Molins (c.126/28), i està constituïda per un edifici situat a la dreta de la bassa per on discorre la séquia de Moncada a la recerca del segona molí situat al costat d'aquest "el Marinet". L'arquitectura del molí es desenvolupa al voltant de la bassa i és un clar exemple d'aquestes estructures industrials que inclouen diversos edificis i cossos annexos que tenen un origen únic, però que els diferents afegits, realitzats en diferents temps, han alterat la composició primitiva Mostra una sèrie d'estructures que s'adaptaren a tres edificis principals un lateral que constitueix la façana principal o de representació (c.126/35), el situat al fons de la bassa (c.126/34) i l'edifici que presenta façana principal a les eres i posterior a la bassa, el recinte el tanca un pont sobre el qual discorre el camí que condueix a les eres. L'edifici de la dreta, respon a les noves exigències, tant socials com de producció, que es creen en el segle XIX en els molins, en adossar-se un habitatge, algunes vegades amb dependències per als animals i per a les ferramentes de cultiu, com ocorre amb la situada en el Vaig moldre Batán. La casa presenta una façana similar a la disposada en 1828, el pla núm. 3, és de planta rectangular i presenta un alçat centralitzat de dues plantes i una divisió jeràrquica de pisos el que li dona un caràcter més urbà. La planta baixa ostenta un sòcol i finestres rectangulars que emmarquen el gran bueco de llinda que constitueix la porta d'entrada tancada amb dues portes, una imposta separa els dos pisos, que presenta un mirador d'obra central, amb dues obertures de llinda amb ampits de reixeria, aquest mirador realça aquesta façana i la porta principal, a banda i banda d'aquest se situen obertures rectangulars amb ampits reixats. Una imposta i un tejadillo de teules a manera de cornisa, separa aquesta planta del frontó escalonat on es coloraon taulells vidriats blaus amb lletres blanques la llegenda de les quals diu "Molino el Testar", que és el nom de l'empresa, la seua façana lateral esquerra que dona a la bassa, presenta uns murs gruixuts de maçoneria simple una paret de maçoneria amb la cadena de la cantonada de rajola tota ella amb una mà de revoque que presenta gran deterioració. A continuació se situen diferents naus d'igual altura que envolten la mateixa bassa. REVISIÓ DE L'ANY 2006 Els Molins del Testar i de lEscaleta formen part dun mateix complex arquitectònic, únic en origen i després dividit per vens i herències en dues propietats diferents, els quals han evolucionat per separat per a generar un conglomerat molt heterogeni Els molins estan instal·lats sobre el caixer principal de la séquia: el del Testar se situa a lesquerra del corrent daigua, i el de lEscaleta a la dreta. El caixer seixampla en forma dembut invertit a arribar davant dels cacaus, per tal de poder abastir-els tots, un conjunt de sis més dos derramadors, ja que cada vaig moldre disposava de tres mols farineres. Els cacaus tenen els voltes semicirculars i estan construïts de rajola, amb una amplària total de 18 metres i és disposen en perpendicular al llit de la séquia La planta d'aquest casal doble és un tant irregular, encara que domina una forma en o. Consta de diferents cossos no uniformes entre si, uns només de planta baixa i altres amb un pipí superior. La façana principal del vaig moldre del Testar te una porta d'accés, diversos vans i un gran balcó en el primer pipí L'únic edifici que presenta cert interés és el casal moliner pròpiament dit, ja que la resta són construccions complementàries, de fàbrica anodina. El mateix cos que identifica el vaig moldre del Testar, gràcies a la placa ceràmica de la façana és un edifici avançat, probablement erigit com a vivenda o administració a principis del segle XX. Quant al casal moliner, és tracta d'un edifici de planta rectangular, amb tres altures i coberta a dues aigües. L'anàlisi de la façana posterior i, en particular, la uniformitat dels arcades dels cacaus, senyalen un origen unitari per a tots dos molins i una divisió posterior, probablement coincident amb una remodelació en profunditat. A partir d'eixe moment ambdós casals van seguir camins diferents, perquè s'observen canvis en l'altura dels forjats i modificacions en la grandària d'alguns vans. La fàbrica de l'edifici presenta multitud de reparacions i afegits. Cada vaig moldre disposava de dos cacaus, un dels quals diposava de dos accessos al respectiu rodets dels mols i laltre cacau comptava amb un rodet i un vessador. Una dels darreres modificacions probablement corresponga al moment d'installació dels últimes rodes motrius, una dels quals la del Testar, que s'encarregava de moldre arròs és conserva encara, mentre que l'altra va ser eliminada en la dècada dels 80 del segle XX. És tracta de turbines metàlliques de principis de segle, de gran resistència, muntades dins de caraus tancats, amb tan sols un desguàs lateral de reduïdes dimensions. Aquesta remodelació és coherent amb l'evolució manifestada, a cavall del canvi de centúria, per la majoria de molins existents al terme de Paterna, els quals incrementen la seua capacitat de producció per a convertir-s'en autèntiques fàbriques de transformació. L'estat actual d'aquests molins és d'abandó encara que exteriorment és manté tot l'edifici en peu.

Procés

REVISIÓN DEL AÑO 2006 Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

REVISIÓN DEL AÑO 2006 Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.). L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar. La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet. REVISIÓ FITXA ANY 2010 Molino construidoa entre 1837 y 1840 tras una priemra solicitud de 1818 no autorizada por problemas de riego al elevar la coto del remanso del agua para el salto por encima de los partidores de riego. En 1848 se conocen dos molinos diferentes llamados "molino primero de Patema", el primero el del Testar propiedad de Vicente Lerma y el segundo el de l'Escaleta de José Llopis. En el siglo XX pasó la propiedad a Francisco González Guillot y a Arturo Casany que lo transformó en arrocero. En 1968 lo compró Vicente BoLuda siendo utilizado como parte de las dependencias de la fábrica de curtidos de esta sociedad. El de l'Escaleta se arrendó en 1962 para convertirlo en fábrica de borra y en 1974 se destinó a fábrica de curtido de pieles.

Croquis

Fotos

Plànol