Tornar

Molí del Batà o de Paraires

Codi
16
Denominació
Molí del Batà o de Paraires
Municipi
PATERNA
Comarca
L'HORTA OEST
Província
València
Ubicació
Sobre el caixer principal de la séquia de Montcada, als afores de la població de Paterna, a uns 200 m dels FGV
Barri
El Batán
Ús primitiu
Público
Ús actual
Público
Data construcció
S.XV-XVI
Data transformacions
S.XIX i XX, en transformar-se en fàbrica de farines (1910).
Accés tradicional
Camino Batán.
Nou accés
Des del nucli urbà de Paterna, pel carrer Ernest Ferrando fins a arribar a la parada de Campamento dels FGV.
Estat contexte
Regular.
Tipologia
Edificis - Edificis industrials i preindustrials - Molins - Molins hidraùlics
Autor
I. Aguilar Civera (dir.) // R.Lloria, S.Selma, E.Guinot
Data
01/01/00
Notes
FICHA REVISADA EN EL AÑO 2006 REVISIÓ FITXA ANY 2010 En el Catàleg del PGOU de 2009 es recull la sol·licitud de declaració Bé de Rellevància Local.
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Secció
Segunda
Clasificació
Bienes inmuebles 2ª
Categoria
Espai etnològico d'interés local
Estat
BRL (en Tramitació)

Molino harinero situado en el término de Paterna en el Camino de Batán s/n. Según el Catálogo del Patrimonio Arquitectónico de Paterna, el molino muestra antecedentes medievales como molino dedicado al grano, volviendose a documentar en el siglo XVIII cuando en 1781 se concedió al gremio de Perayres para batán de paños, cuya actividad le da el nombre actual "Batán de Paños"
A mediados del siglo XIX la ciudad de Paterna tendrá un incipiente desarrollo industrial basado en la lana como materia prima. En 1890 el padre Sucias da testimonio en su manuscrito "Notas útiles para la Historia del Reino de Valencia" (pag. 92, tomo 36), de la existencia del molino de "Batán de Paños"
Según indica la ficha técnica y su arquitectura, el molino vivió una remodelación en 1910
Como se ha visto el molino Batán estuvo dedicado hasta mediados del siglo XX a molino batán , seguramente será en los años sesenta al realizarse el despegue industrial de Paterna cuando se cierre el edificio a este menester y se reutilicen sus instalaciones como taller mecánico, en la actualidad el edificio aparece cerrado y con aspecto ruinoso a pesar de que en su parte derecha de la fachada principal se ha instalado un taller de un artista fallero
El edificio del molino se encuentra situado en medio del campo, frente a la estación ferroviaria de Campamento, presenta una planta de tamaño irregular y exenta
El edificio presenta tres partes bien diferenciadas; el edificio propiamente industrial (c. 129/11) donde se incluye la chimenea realizada en ladrillo
(c. 129/13), la casa alqueria (c. 129/15), y una zona cerrada cpon un tapial de ladrillo y mamposteria (c. 129/18) que no pertenece al molino y que tiene otro dueño, según nos explicó un campesino que cuida el lugar
El alzado de sus paredes antiguas se realizó con gruesos muros de mamposteria que hoy presenta una mano de revoco junto a la parte más nueva realizada seguramente en mampostería y ladrillo. Debido a su emplazamiento la primera energía que se utilizó como fuerza motriz fue hidráulica, para pasar más tarde (seguramente en 1910, fecha de la remodelación) a utilizarse la fuerza de la energia eléctrica
El edificio fábrica está constituido por dos naves por debajo de las cuales discurre un ramal de la Acequia de Moncada : La primera planta rectangular presenta un alzado de una sola planta, con crujía paralela a la fachada principal que mira a la estación, se encuentra cubierta a dos aguas con tejado de uralita. Esta fachada principal presenta unos muros de revoco con grandes descafilados y degollados, este se encuentra ordenado por una serie de vanos que presentan un arco de medio punto con adornos pertenecientes a un repertorio del modernismo tardío. Tres de estos huecos permiten el acceso al interior, el de la derecha no presenta ninguna decoración y comunica el recinto fallero con el exterior, así como el de la izquierda que permanece cerrado y sin ningúna función, ambos se sitúan a cada uno de los lados de la entrada principal y permitían entradas separadas a este ancho recinto. La entrada principal presenta una marquesina de fundición hoy cubierta por material de uralita suhueco es de mayor tamaño, su función es comunicar la nave interior más alta, con ésta, y el recinto exterior de entrada
El muro lateral derecho presenta dos vanos rectangulares ciegos /c.129/12) y un tapial con un solo vano que alberga una puerta cochera de madera de dos hojas (c.129/13). A continuación del tapial medio en ruinas, encontramos la casa, todos estos elementos cercan el recinto en su parte derecha dejando un espacio interior abierto donde se encuentra la chimenea industrial de ladrillo
A la izquierda de esta nave y adosada a ella se encuentra el recinto que pertenece a otro dueño pero que en su tiempo debió pertenecer al molino
La nave más alta se encuentra adosada a la primera de forma transversal su fachada principal se alza sobre la primera al presentar dos plantas de alzado, y crujías en perpendicular a la fachada principal, es de planta rectangular y sus muros presentan una mano de revoco
La fachada principal por lo tanto mira a la estación del ferrocarril y le da al edificio el aspecto imponente que presenta hoy, al mostrar en su planta principal un paramento con un repertorio modernista del gran vano arriñonado o semicircular. El muro se remata con un frontón escalonado que alberga en su tímpano unas letras, hoy semiborradas, con el nombre de la fábrica. Su fachada lateral derecha presenta un cuerpo adosado de poco vuelo y longitud que sostiene unos depósitos circulares de agua, edificio que deja ver la continuación de esta alta nave rectangular que presenta una seriación de vanos con arco de medio punto enmarcados con la misma ordenación y decoración en sus vanos, el muro de la izquierda presenta un lienzo anexo a modo de tapial que cerca el recinto, y presenta en el primer piso una seriación de cuatro óculos
La fachada principal presenta restos de un pavimento de adoquines que servían de acera
La chimenea industrial es de planta cuadrada, exenta, y se encuentra dentro del recinto de la derecha, junto al paso del agua de la acequia, fue construida en ladrillo cocido según la costumbre, asentada sobre una sólida base cuadrada presenta una decoración denticulada en su parte superior, sobre esa base se alza una chimenea de fuste poligonal y marcadas aristas que alcanza considerable altura, se corona con unos anillos que protegían su obra de las inclemencias del agua de lluvia, en esta zona también se concentra la decoración en forma de merlonada
La casa situada anexa y a su espalda, muestra la tipología típica de las casas rurales de la zona. Se encuentra adosada al tapial derecho del molino y forma parte de un recinto molinero. De planta rectangular presenta un alzado de dos alturas, con crujía perpendicular a la fachada que marca la disposición de la fachada principal, y una cubrición a dos aguas. En la planta baja se sitúa una gran portada adintelada que invade las dos plantas y dos vanos con arcos escarzanos, en el piso superior se sitúan dos vanos adintelados de distinto tamaño, la fachada principal presenta una capa de revoco y una mano de pintura blanca, los muros laterales que conforman el tapial de la izquierda presentan un gran deterioro y muestra su fábrica de mampostería a la vista
REVISIÓN DEL AÑO 2006
Atés el caràcter històric d'este molí al llarg de diversos segles així com els diferents usos que va tindre ¿molí fariner, batan tèxtil, molí paperer i fàbrica de farina¿, cal parlar necessàriament d'una periòdica reconstrucció de les seues instal¿lacions, adequant-se la seua arquitectura a eixos diversos usos. Amb tot va ser la seua conversió en fàbrica de farines a meitat del segle XIX el fet que va transformar definitivament l'espai que ocupa, i la seua ampliació industrial a finals del XIX i principis del XX, els fets que determinen de forma decisiva les instal¿lacions que han arribat fins a hui en dia
La descripció d'este antic molí i posterior fàbrica correspon, doncs, a la d'esta última instal¿lació industrial que, majoritàriament, manté l'aspecte modernista de les primeres dècades del segle XX. Així, es tracta d'un complex industrial conformat entorn d'un edifici central ¿la fàbrica pròpiament dita¿, de planta rectangular i tres altures, amb coberta a dues aigües, construcció d'evident traça modernista, amb decorats en escaiola, de principis del segle XX. El conjunt edificat està alçat sobre una antiga instal¿lació molinera de la qual s'adverteixen amb dificultat algunes restes conservades com poden ser uns grans carreus de pedra en la part inferior del caixer de la séquia
L'edifici és una construcció amb un únic cos allargat disposat transversalment sobre el caixer de la séquia. Disposa de murs grossos de maçoneria, vans idèntics que se situen a distàncies regulars en totes les plantes i forjats interiors amb revoltó de rajola que descansen sobre una robusta biga de ferro, la qual travessa longitudinalment cada planta i es recolza sobre pilars de forja. Les tres plantes estan molt ben distribuïdes, reservant-se la meitat davantera ¿la que recau sobre la façana de ponent¿ a la maquinària i la posterior per a la circulació d'operaris i transport de sacs. La planta baixa presenta semisótan, així com entresol de fusta sostingut sobre 5 columnes bisellades de ferro, i en ells estan instal¿lades les 8 màquines per a la mòlta. Des d¿esta sala de màquines es comunica, per una porta amb arc, a una altra sala en la part davantera. Esta sala es troba en estat ruïnós, disposa de 4 vans amb forma d'arc i en ella es poden apreciar adossades a la paret una espècie de cabines. En la planta intermèdia i en la superior es conserva tota la maquinària destinada a la neteja, separació i classificació del gra, en aparent bon estat. La planta superior, una gran nau diàfana de gran altura, mostra l'armadura de fusta que sosté la coberta. La comunicació entre plantes es realitza per mitjà d'una escala adossada a la paret oriental, amb estructura de fusta i barana de ferro forjat
Tota la maquinària estava en el seu dia accionada per mitjà de corretges de transmissió a partir de dos rodes motrius instal¿lades en sengles cacaus, a la part baixa de l'edifici. El caixer principal de la séquia de Montcada entra a la fàbrica a través d'un arc rebaixat obert en la tàpia que rodeja el complex i, als pocs metres, es bifurca en tres braços: el central, o caixer de la séquia pròpiament dita, i els laterals, un a cada costat d'aquell, que porten l'aigua fins a les dues turbines. Estes són metàl¿liques i transmeten la força a una gran roda ¿instal¿lada davall una coberta adossada a l'edifici¿, des de la qual s'acciona tota la maquinària per mitjà de corretges. La fàbrica de farina del Batan va funcionar fins al seu tancament per mitjà d'energia hidràulica, i fins i tot l'electricitat que necessitava per a il¿luminació i altres usos l'obtenia per mitjà d'un transformador menut connectat a les turbines
L'estat de conservació de l'immoble és excel¿lent, sense que s'observen símptomes greus de deteriorament en la fusta, excepte en una dependència lateral de la planta superior. Els forjats donen aspecte de solidesa i la coberta està en bon estat. Per la seua banda, la maquinària està aparentment intacta, a excepció d'algunes corretges i peces menors. En ella es pot llegir el nom del seu fabricant ¿Industrias Harinera y Arroceras Francés y Martínez¿. Voltant l'edifici principal hi ha diverses construccions de menor interés arquitectònic i, generalment, en pitjor estat de conservació
A l'esquerra del canal, abans de penetrar en els cacaus, advertim un parament d'edifici en rajola i tàpia, la planta corba del qual fossilitza un traçat de séquia hui desaparegut, potser una derivació cap a un antic cacau, ja que el canal principal sembla discórrer pel caixer primitiu, almenys en el tram que travessa la fàbrica, construït amb grossos carreus de fàbrica antiga. També es conserva una gran xemeneia de rajola de quan va ser introduïda l'energia de vapor a principis del segle XX. Representa un dels tres grans complexos industrials fariners de principis del Nou-cents en el curs de la séquia de Montcada

Procés

En el libro de "La matricula industrial de Paterna 1928-31" se refleja la existencia del Molino Batán propiedad de José Ricart Montes, explicando que es : Molino de cilindros 44 Dm y 10% de fuerza hidráulica temporal. Tiene luz eléctrica ME 9 unidades 10% de fuerza motriz REVISIÓN DEL AÑO 2006 Els molins fariners d¿aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L¿objectiu de conduir l¿aigua des de la pròpia séquia o des d¿una bassa al cacau on es troba la roda d¿àlems s¿aconseguix mitjançant la construcció d¿un cup vertical o d¿una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de ¿La Ferté¿), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

REVISIÓN DEL AÑO 2006 Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.) L¿edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet. REVISIÓN FICHA AÑO 2010 El Molí del Batà o de Paraires presenta un origen bajo medieval siendo propietario este gremio textil destinado al abatanado de tejido al menos hasta el siglo XVI. Según Enric Guinot, en origen pudo ser harinero, uso que se destino en su transformación industrialen el siglo XIX, y en otras épocas fábrica de papel (S. XVII-XVIII). A prIncipios del siglo XVII está muy deteriorado y parcialmente abandonado. En 1840 se reconvierte en fábrica de harinas, introduciéndose maquinaria moderna, tónica que se mantiene durante todo el siglo XIX y primera mitad del siglo XX, momento en que se introduce la energia a vapor, se diseñan naves industriales y se introduce maquinaria siguiendo el modelo de molienda austro-hungaro.

Croquis

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.