Molí del Batà o de Paraires

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

22/06/12

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

17/10/14 Vore planejament

Data Publicació BOP

27/01/15 Vore BOP

Molino fariner situat en el terme de Paterna en el Camí de Batán s/n. Segons el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Paterna, el molí mostra antecedents medievals com a molí dedicat al gra, volviendose a documentar en el segle XVIII quan en 1781 es va concedir al gremi de Perayres per a batán de draps, l'activitat dels quals li dona el nom actual "Batán de Paños" A mitjan segle XIX la ciutat de Paterna tindrà un incipient desenvolupament industrial basat en la llana com a matèria primera. En 1890 el pare Brutes dona testimoniatge en el seu manuscrit "Notes útils per a la Història del Regne de València" (pag. 92, tom 36), de l'existència del molí de "Batán de Paños" Segons indica la fitxa tècnica i la seua arquitectura, el molí va viure una remodelació en 1910 Com s'ha vist el molí Batán va estar dedicat fins a mitjan segle XX a molí batán , segurament serà en els anys seixanta en realitzar-se l'enlairament industrial de Paterna quan es tanque l'edifici a aquest menester i es reutilitzen les seues instal·lacions com a taller mecànic, en l'actualitat l'edifici apareix tancat i amb aspecte ruïnós a pesar que en la seua part dreta de la façana principal s'ha instal·lat un taller d'un artista faller L'edifici del molí està situat enmig del camp, enfront de l'estació ferroviària de Campament, presenta una planta de grandària irregular i exempta L'edifici presenta tres parts ben diferenciades; l'edifici pròpiament industrial (c. 129/11) on s'inclou la ximenera realitzada en rajola (c. 129/13), la casa alqueria (c. 129/15), i una zona tancada cpon un tapial de rajola i mamposteria (c. 129/18) que no pertany al molí i que té un altre amo, segons ens va explicar un llaurador que cuida el lloc L'alçat de les seues parets antigues es va realitzar amb gruixuts murs de mamposteria que hui presenta una mà de revoque al costat de la part més nova realitzada segurament en maçoneria i rajola. A causa del seu emplaçament la primera energia que es va utilitzar com a força motriu va ser hidràulica, per a passar més tard (segurament en 1910, data de la remodelació) a utilitzar-se la força de l'energia elèctrica L'edifici fàbrica està constituït per dues naus per davall de les quals discorre un ramal de la Séquia de Moncada : La primera planta rectangular presenta un alçat d'una sola planta, amb crugia paral·lela a la façana principal que mira a l'estació, es troba coberta de dos vessants amb teulada d'uralita. Aquesta façana principal presenta uns murs de revoque amb grans descafilados i degollats, aquest es troba ordenat per una sèrie d'obertures que presenten un arc de mig punt amb adorns pertanyents a un repertori del modernisme tardà. Tres d'aquests buits permeten l'accés a l'interior, el de la dreta no presenta cap decoració i comunica el recinte faller amb l'exterior, així com el de l'esquerra que roman tancat i sense ningúna funció, tots dos se situen a cadascun dels costats de l'entrada principal i permetien entrades separades a aquest ample recinte. L'entrada principal presenta una marquesina de fosa hui coberta per material d'uralita suhueco és de major grandària, la seua funció és comunicar la nau interior més alta, amb aquesta, i el recinte exterior d'entrada El mur lateral dret presenta dues obertures rectangulars cecs /c.129/12) i un tapial amb una sola obertura que alberga una porta cotxera de fusta de dues fulles (c.129/13). A continuació del tapial mitjà en ruïnes, trobem la casa, tots aquests elements volten el recinte en la seua part dreta deixant un espai interior obert on es troba la ximenera industrial de rajola A l'esquerra d'aquesta nau i adossada a ella es troba el recinte que pertany a un altre amo però que en el seu temps degué pertànyer al molí La nau més alta es troba adossada a la primera de manera transversal la seua façana principal s'alça sobre la primera en presentar dues plantes d'alçat, i cruixies en perpendicular a la façana principal, és de planta rectangular i els seus murs presenten una mà de revoque La façana principal per tant mira a l'estació del ferrocarril i li dona a l'edifici l'aspecte imponent que presenta hui, en mostrar en la seua planta principal un parament amb un repertori modernista de la gran obertura arriñonado o semicircular. El mur es remata amb un frontó escalonat que alberga en el seu timpà unes lletres, hui semiborradas, amb el nom de la fàbrica. La seua façana lateral dreta presenta un cos adossat de poc vol i longitud que sosté uns depòsits circulars d'aigua, edifici que deixa veure la continuació d'aquesta alta nau rectangular que presenta una seriació d'obertures amb arc de mig punt emmarcats amb la mateixa ordenació i decoració en les seues obertures, el mur de l'esquerra presenta un llenç annex a manera de tapial que a prop el recinte, i presenta en el primer pis una seriació de quatre òculs La façana principal presenta restes d'un paviment de llambordes que servien de vorera La ximenera industrial és de planta quadrada, exempta, i es troba dins del recinte de la dreta, al costat del pas de l'aigua de la séquia, va ser construïda en rajola cuita segons el costum, assentada sobre una sòlida base quadrada presenta una decoració denticulada en la seua part superior, sobre aqueixa base s'alça una ximenera de fust poligonal i marcades arestes que aconsegueix considerable altura, es corona amb uns anells que protegien la seua obra de les inclemències de l'aigua de pluja, en aquesta zona també es concentra la decoració en forma de merlonada La casa situada annexa i a la seua esquena, mostra la tipologia típica de les cases rurals de la zona. Es troba adossada al tapial dret del molí i forma part d'un recinte moliner. De planta rectangular presenta un alçat de dues altures, amb crugia perpendicular a la façana que marca la disposició de la façana principal, i un cobriment de dos aiguavessos. En la planta baixa se situa una gran portada de llinda que envaeix les dues plantes i dues obertures amb arcs escarsers, en el pis superior se situen dues obertures de llinda de diferent grandària, la façana principal presenta una capa de revoque i una mà de pintura blanca, els murs laterals que conformen el tapial de l'esquerra presenten una gran deterioració i mostra la seua fàbrica de maçoneria a la vista REVISIÓ DE L'ANY 2006 Atés el caràcter històric d'aquest vaig moldre al llarg de diversos segles així com els diferents usos que va tindre vaig moldre fariner, baten tèxtil, vaig moldre paperer i fàbrica de farina, calç parlar necessàriament d'una periòdica reconstrucció dels seues installacions, adequant-li la seua arquitectura a eixos diversos usos. Amb tot va ser la seua conversió en fàbrica de farines a meitat del segle XIX el fet que va transformar definitivament l'espai que ocupa, i la seua ampliació industrial a finals del XIX i principis del XX, els fets que determinen de manera decisiva els installacions que han arribat fins a hui en dia La descripció d'aquest antic vaig moldre i posterior fàbrica correspon, doncs, a la d'aquesta última installació industrial que, majoritàriament, manté l'aspecte modernista dels primeres dècades del segle XX. Així, és tracta d'un complex industrial conformat entorn d'un edifici central la fàbrica pròpiament dita, de planta rectangular i tres altures, amb coberta a dues aigües, construcció d'evident traça modernista, amb decorats en escaiola, de principis del segle XX. El conjunt edificat està alçat sobre una antiga installació molinera de la qual s'adverteixen amb dificultat algunes restes conservades com poden ser uns grans carreus de pedra en la part inferior del caixer de la séquia L'edifici és una construcció amb un únic cos allargat disposat transversalment sobre el caixer de la séquia. Disposa de murs grossos de maçoneria, vans idèntics que se situen a distàncies regulars en totes els plantes i forjats interiors amb revoltó de rajola que descansen sobre una robusta biga de ferro, la qual travessa longitudinalment cada planta i és recolza sobre pilars de forja. Els tres plantes estan molt ben distribuïdes, reservant-li la meitat davantera la que recau sobre la façana de ponent a la maquinària i la posterior per a la circulació d'operaris i transport de sacs. La planta baixa presenta semisótan, així com entresol d'assot sostingut sobre 5 columnes bisellades de ferro, i en ells estan installades els 8 màquines per a la mòlta. Dones daquesta sala de màquines és comunica, per una porta amb arc, a una altra sala en la part davantera. Aquesta sala és troba en estat ruïnós, disposa de 4 vans amb forma d'arc i en ella és poden apreciar adossades a la paret una espècie de cabines. En la planta intermèdia i en la superior és conserva tota la maquinària destinada a la neteja, separació i classificació del gra, en aparent bon estat. La planta superior, una gran nau diàfana de gran altura, mostra l'armadura d'assot que sosté la coberta. La comunicació entre plantes és realitza per mitjà d'una escala adossada a la paret oriental, amb estructura d'assot i barana de ferro forjat Tota la maquinària estava en el seu dia accionada per mitjà de corretges de transmissió a partir de dos rodes motrius installades en sengles cacaus, a la part baixa de l'edifici. El caixer principal de la séquia de Montcada entra a la fàbrica a través d'un arc rebaixat obert en la tàpia que rodeja el complex i, als pocs metres, és bifurca en tres braços: el central, o caixer de la séquia pròpiament dita, i els laterals, un a cada costat d'aquell, que porten l'aigua fins als dues turbines. Estes són metàlliques i transmeten la força a una gran roda installada davall una coberta adossada a l'edifici, dones de la qual s'acciona tota la maquinària per mitjà de corretges. La fàbrica de farina del Batan va funcionar fins al seu tancament per mitjà d'energia hidràulica, i fins i tot l'electricitat que necessitava per a illuminació i altres usos l'obtenia per mitjà d'un transformador menut connectat als turbines L'estat de conservació de l'immoble és excellent, sense que s'observen símptomes greus de deteriorament en l'assot, excepte en una dependència lateral de la planta superior. Els forjats donen aspecte de solidesa i la coberta està en bon estat. Per la seua banda, la maquinària està aparentment intacta, a excepció d'algunes corretges i peixos menors. En ella és pot llegir el nom del seu fabricant Indústries Farinera i Arrosseres Francés i Martínez. Voltant l'edifici principal hi ha diverses construccions de menor interés arquitectònic i, generalment, en pitjor estat de conservació A l'esquerra del canal, abans de penetrar en els cacaus, advertim un parament d'edifici en rajola i tàpia, la planta corba del qual fossilitza un traçat de séquia hui desaparegut, potser una derivació cap a un antic cacau, ja que el canal principal sembla discórrer pel caixer primitiu, almenys en el tram que travessa la fàbrica, construït amb grossos carreus de fàbrica antiga. També és conserva una gran xemeneia de rajola de quan va ser introduïda l'energia de vapor a principis del segle XX. Representa un dels tres grans complexos industrials fariners de principis del Nou-cents en el curs de la séquia de Montcada

Procés

En el libro de "La matricula industrial de Paterna 1928-31" se refleja la existencia del Molino Batán propiedad de José Ricart Montes, explicando que es : Molino de cilindros 44 Dm y 10% de fuerza hidráulica temporal. Tiene luz eléctrica ME 9 unidades 10% de fuerza motriz REVISIÓN DEL AÑO 2006 Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

REVISIÓN DEL AÑO 2006 Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.) L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet. REVISIÓN FICHA AÑO 2010 El Molí del Batà o de Paraires presenta un origen bajo medieval siendo propietario este gremio textil destinado al abatanado de tejido al menos hasta el siglo XVI. Según Enric Guinot, en origen pudo ser harinero, uso que se destino en su transformación industrialen el siglo XIX, y en otras épocas fábrica de papel (S. XVII-XVIII). A prIncipios del siglo XVII está muy deteriorado y parcialmente abandonado. En 1840 se reconvierte en fábrica de harinas, introduciéndose maquinaria moderna, tónica que se mantiene durante todo el siglo XIX y primera mitad del siglo XX, momento en que se introduce la energia a vapor, se diseñan naves industriales y se introduce maquinaria siguiendo el modelo de molienda austro-hungaro.

Croquis

Fotos

Plànol