Tornar

Molí de la Vila o del Martinet

Codi
21
Denominació
Molí de la Vila o del Martinet
Municipi
PATERNA
Comarca
L'HORTA OEST
Província
València
Ubicació
Després del partidor de la séquia de la Uncia, sobre el braç dels molins de la séquia de Montcada
Barri
Els Molins / Testar
Data construcció
S.XIV-XV
Data transformacions
Primeres dècades del s.XX
Accés tradicional
Desde Paterna, pel carrer dels Molins i, després de travessar la via del tren, pel camí del Testar o de la Corruscosa.
Estat contexte
Bo, amb l'aparença exterior d'un gran complex industrial.
Tipologia
Edificis - Edificis industrials i preindustrials - Molins - Molins hidraùlics
Autor
I. Aguilar Civera (dir.) // R.Lloría, S.Selma, E.Guinot
Data
01/01/00
Notes
FICHA REVISADA EN EL AÑO 2006 REVISIÓ FITXA ANY 2010 En el Catàleg del PGOU de 2009 es recull la sol·licitud de declaració Bé de Rellevància Local.
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Secció
Segunda
Clasificació
Bienes inmuebles 2ª
Categoria
Espai etnològico d'interés local
Estat
BRL (en Tramitació)

El Molino el Martinet se encuentra situado en las inmediaciones de la villa de Paterna en la zona denominada del Molins, es un edificio exento y se encuentra rodeado por campos de cultivo
"Las aguas de la Acequia de Moncada, sirvieron además como fuerza motriz para los numerosos molinos existentes en Paterna, de los que se contabilizan a mediados del siglo XIX . Entre ellos habría que destacar El Molí el Testar en la partida del mismo nombre o el Molí del Martinet, que como su denominación indica albergó un martinete para batir cobre y que en la actualidad perdura como una gran fábrica de harinas" (Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial. Dirg. M. Cerdá y Garcia Bonafé, pp. 485)
Pedro Sucias Aparicio (1844-1917), en sus manuscritos "Notas útiles para la história del Reino de Valencia". Valencia 1890-1911, al mencionar Paterna dice : "tiene diez molinos harineros y algunas fábricas de tejer cintas de algodón... Batán de Paños, bateria cuartel... Martinito (refiriendose al molino), etc"
A principios del siglo XX volverá a aparecer mencionado el molino en la documentación del Archivo Municipal; "1905 juny 13. B. Vila Bellver, instalar una máquina, una caldera de vapor. Molí el Martinet, partida dels Molins" (Archivo Municipal de Paterna)
En la "Matricula Industrial de Paterna. Año 1928-31" volverá a mencionarse el Molino Martinet "perteneciente a los hermanos Cebriá. Luz eléctrica U.E. Seis unidades 10% de fuerza hidráulica temporal"
El conjunto del molino esta formado por una serie de edificaciones de distintas alturas que se adosan hasta crear con un tapial posterior un conjunto cerrado, que cerca los patios, silos, chimenea y las distintas dependencias a las que no hemos podido acceder
La fachada principal mira hacia Paterna (c. 127/18,17), en la actualidad es de dificil observación debido a la maleza y abandono que envuelve el lugar, presenta dos cuerpos que se levantan a diferente altura creando desde el exterior una composición torreada. El cuerpo de la derecha presenta una planta rectangular y un alzado de tres plantas en la fachada principal y de dos en su testero lateral. Esta fachada principal presenta la planta baja separada de las dos restantes por una imposta. La planta baja presenta dos accesos de entrada adintelados, el más grande para el edificio industrial y el más pequeño para acceder a las dependencias superiores, entre ambos vanos se sitúan tres vanos adintelados con moldura
Las dos plantas superiores adquieren un carácter más urbano al presentar un mirador en las esquinas que unifica las dos plantas, este mirador alberga ventanas de madera adinteladas, al lado derecho del mirador se sitúan cuatro vanos rectangulares con moldura y repisa
El edificio lateral presenta los mismos vanos adintelados ciegos en la planta baja y primer piso, en el piso superior (cuarto), permanecen abiertos y se cierran con ventanas de madera enrejadas. Sobre este cuerpo se han colocado los signos de decoración y representación de la empresa al rematarse el conjunto con un arco de triunfo adintelado que presenta columnas toscanas de soporte central y que lleva colocado en el frontón escalonado tripartito "FÁBRICA DE -EL MARTINET- HARINAS"
Las fachadas laterales de estas edificaciones presentan a la vista desde el exterior también huecos adintelados en las dos últimas plantas
Junto a esta edificación se levanta la chimenea industrial de ladrillo visto de forma entorchada en cuyo remate se han colocado a modo de decoración una especie de arquillos ciegos en tracería, realizados en el mismo material, que magnifican su composición y dotan a la fábrica de mayor reclamo publicitario desde el exterior
La edificación aparece vallada en su parte lateral izquierdo por un tapial con revoco que presenta una puerta cochera de hierro, vanos ciegos recercados y una cubrición de uralita, por detrás de este muro sobresalen los cuatro silos industriales y el castillete acompañando a la chimenea
Distintas edificaciones se irán conformando el recinto fabril, así a la derecha de este recinto principal encontramos una edificación de planta rectangular de un solo alzado, cubierta a dos vertientes por una crujía en perpendicular a la fachada. Presenta al exterior vanos adintelados en altura a modo de troneras y una gran puerta cochera de hierro que permite la salida desde el interior a una era, hoy sin uso
La parte trasera del recinto aparece vallada por un tapial de mampostería que esta perdiendo la mano de revoco (c. 127/8), a través de este se aprecia un edificio que desde la fachada izquierda no se puede observar debido a la maleza y a una acequia, que presenta un alzado de tres plantas y lleva adosado a su izquierda dos de menor altura con vertientes a dos aguas. El edificio más alto presenta una planta rectangular con una cubrición a dos aguas. El edificio más alto presenta una planta rectangular con una cubrición a dos aguas y crujía en perpendicular a la fachada principal, el piso superior presenta unas seriaciones de tres vanos adintelados en la fachada lateral y uno en la posterior
En las edificicaciones de la izquierda se han instalado en la planta baja unos talleres de marmolistas, mientras que el recinto más alto está dedicado a la fábrica de harinas
REVISIÓN DEL AÑO 2006
L¿edifici del molí està situat sobre una bifurcació del caixer principal de la séquia que es produeix just després del partidor de la Uncia, per a moure els molins del Martinet i el de Ferrando respectivament, i es tornen a unir en passar pels seus cacaus
El molí històric anterior a la industrialització tenia 3 moles farineres, les quals eren mogudes directament pel cabal d¿aigua que circulava pel caixer de la séquia sobre la qual està construït el molí. En les diferents plantes de l'edifici principal es disposava la maquinària molinera, des dels mecanismes de neteja i separació del gra, a les trituradores, però hui en dia quasi no es conserva res de la instal¿lació original. Actualment els cacaus són de volta semicircular, de rajola, i en les parets del caixer subsisteixen carreus de pedra
En la seua fisonomia actual, el molí del Martinet és un complex fabril de grans dimensions que va seguir en funcionament fins fa alguns anys en la seua funció de fàbrica de farina. Sens dubte este fet ha contribuït a emmascarar les anteriors tipologies constructives de l'enclavament moliner. El nucli de les instal¿lacions està format per un gran edifici de planta rectangular i quatre altures amb un escàs interés arquitectònic. Pel seu aspecte i els materials utilitzats es possible datar la construcció en les primeres dècades del segle XX, quan el molí es transforma en fàbrica de farines i s¿altera la fisonomia de l¿edifici. El seu estat és d¿abandó i totes les portes i finestres han sigut clausurades per evitar l¿accés a l¿interior
Completa el conjunt un edifici de tres plantes adossat a la fàbrica, vivenda dels propietaris, així com 4 grans sitges metàl¿lique - construïdes per l'empresa IMAD- per a l¿emmagatzematge de gra i la xemeneia de rajola per a obtindre vapor, a més d'altres instal¿lacions menors

Procés

REVISIÓN DEL AÑO 2006 Els molins fariners d¿aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L¿objectiu de conduir l¿aigua des de la pròpia séquia o des d¿una bassa al cacau on es troba la roda d¿àlems s¿aconseguix mitjançant la construcció d¿un cup vertical o d¿una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de ¿La Ferté¿), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

REVISIÓN DEL AÑO 2006 Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.). L¿edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar. La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet. REVISIÓ FITXA ANY 2010 El origen corresponde a un molino conocido como Molino de la Villa de Paterna, propiedad del consejo municipal de la localidad de época bajomedieval del que se tiene constancia documental al menos desde del s. XV. El nombre del Martinet se refiere a su uso como molino para batir metal e incluso fabricar pólvora desde finales del s. XVII y el XIX. Desde 1859 deja de penenecer al municipio. En 1862 sigue siendo molino hidráulico con 4 muelas. En 1905 se instaló una caldera de vapor tras su conversión en fábrica de harinas por la familia Vila y en 1914 se introdujo maquinaria electrica. Se mantuvo hasta 1974.

Croquis

Foto InmuebleFoto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.