Molí de la Vila o del Martinet

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

22/06/12

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

17/10/14 Vore planejament

Data Publicació BOP

27/01/15 Vore BOP

El Molino el Martinet està situat en els voltants de la vila de Paterna en la zona denominada del Molins, és un edifici exempt i es troba envoltat per camps de cultiu "Les aigües de la Séquia de Moncada, van servir a més com a força motriu per als nombrosos molins existents a Paterna, dels quals es comptabilitzen a mitjan segle XIX . Entre ells caldria destacar El Vaig moldre el Testar en la partida del mateix nom o el Vaig moldre del Martinet, que com la seua denominació indica va albergar un martinet de nit per a batre coure i que en l'actualitat perdura com una gran fàbrica de farines" (Enciclopèdia Valenciana d'Arqueologia Industrial. Dirg. M. Cerdà i Garcia Bonafé, pàg. 485) Pedro Sucias Aparicio (1844-1917), en els seus manuscrits "Notes útils per a la história del Regne de València". València 1890-1911, en esmentar Paterna diu : "té deu molins fariners i algunes fàbriques de teixir cintes de cotó... Batán de Paños, bateria caserna... Martinito (refiriendose al molí), etc" A principis del segle XX tornarà a aparéixer esmentat el molí en la documentació de l'Arxiu Municipal; "1905 juny 13. B. Vila Bellver, instal·lar una màquina, una caldera de vapor. Vaig moldre el Martinet, partida dels Molins" (Arxiu Municipal de Paterna) En la "Matricula Industrial de Paterna. Any 1928-31" tornarà a esmentar-se el Molino Martinet "pertanyent als germans Cebriá. Llum elèctrica O.E. Sis unitats 10% de força hidràulica temporal" El conjunt del molí aquesta format per una sèrie d'edificacions de diferents altures que s'adossen fins a crear amb un tapial posterior un conjunt tancat, que a prop els patis, sitges, ximenera i les diferents dependències a les que no hem pogut accedir La façana principal mira cap a Paterna (c. 127/18,17), en l'actualitat és de dificil observació a causa de la mala herba i abandó que embolica el lloc, presenta dos cossos que s'alcen a diferent altura creant des de l'exterior una composició torreada. El cos de la dreta presenta una planta rectangular i un alçat de tres plantes en la façana principal i de dues en la seua testera lateral. Aquesta façana principal presenta la planta baixa separada de les dues restants per una imposta. La planta baixa presenta dos accessos d'entrada de llinda, el més gran per a l'edifici industrial i el més xicotet per a accedir a les dependències superiors, entre totes dues obertures se situen tres obertures de llinda amb motlura Les dues plantes superiors adquireixen un caràcter més urbà en presentar un mirador a les cantonades que unifica les dues plantes, aquest mirador alberga finestres de fusta de llinda, al costat dret del mirador se situen quatre obertures rectangulars amb motlura i repeu L'edifici lateral presenta les mateixes obertures de llinda cegues en la planta baixa i primer pis, en el pis superior (quart), romanen oberts i es tanquen amb finestres de fusta reixades. Sobre aquest cos s'han col·locat els signes de decoració i representació de l'empresa en rematar-se el conjunt amb un arc de triomf de llinda que presenta columnes toscanes de suport central i que porta col·locat en el frontó escalonat tripartit "FÀBRICA DE -EL MARTINET- FARINES" Les façanes laterals d'aquestes edificacions presenten a la vista des de l'exterior també buits de llinda en les dues últimes plantes Al costat d'aquesta edificació s'alça la ximenera industrial de rajola vista de forma entorxada en la rematada de la qual s'han col·locat a manera de decoració una espècie d'arquillos cecs en traceria, realitzats en el mateix material, que magnifiquen la seua composició i doten a la fàbrica de major reclam publicitari des de l'exterior L'edificació apareix barrada en la seua part lateral esquerre per un tapial amb revoque que presenta una porta cotxera de ferro, obertures cegues revoltades i un cobriment d'uralita, per darrere d'aquest mur sobreïxen les quatre sitges industrials i el castellet acompanyant a la ximenera Diferents edificacions s'aniran conformant el recinte fabril, així a la dreta d'aquest recinte principal trobem una edificació de planta rectangular d'un solo alçat, coberta de dos vessants per una crugia en perpendicular a la façana. Presenta a l'exterior obertures de llinda en altura a manera de troneres i una gran porta cotxera de ferro que permet l'eixida des de l'interior a una era, hui sense ús La part posterior del recinte apareix barrada per un tapial de maçoneria que aquesta perdent la mà de revoque (c. 127/8), a través d'aquest s'aprecia un edifici que des de la façana esquerra no es pot observar a causa de la mala herba i a una séquia, que presenta un alçat de tres plantes i porta adossat a la seua esquerra dues de menor altura amb vessants de dos aiguavessos. L'edifici més alt presenta una planta rectangular amb un cobriment de dos aiguavessos. L'edifici més alt presenta una planta rectangular amb un cobriment de dos aiguavessos i crugia en perpendicular a la façana principal, el pis superior presenta unes seriacions de tres obertures de llinda en la façana lateral i un en la posterior En les edificicaciones de l'esquerra s'han instal·lat en la planta baixa uns tallers de marmolistas, mentre que el recinte més alt està dedicat a la fàbrica de farines REVISIÓ DE L'ANY 2006 Ledifici del vaig moldre està situat sobre una bifurcació del caixer principal de la séquia que és produeix just després del partidor de la Uncia, per a moure els molins del Martinet i el de Ferrando respectivament, i és tornen a unir en passar pels seus cacaus El vaig moldre històric anterior a la industrialització tènia 3 mols farineres, els quals eren mogudes directament pel total daigua que circulava pel caixer de la séquia sobre la qual està construït el vaig moldre. En els diferents plantes de l'edifici principal és disposava la maquinària molinera, dones dels mecanismes de neteja i separació del gra, als trituradors, però hui en dia quasi no és conserva cap de bestiar de la installació original. Actualment els cacaus són de volta semicircular, de rajola, i en els parets del caixer subsisteixen carreus de pedra En la seua fisonomia actual, el vaig moldre del Martinet és un complex fabril de grans dimensions que va seguir en funcionament fins fa alguns anys en la seua funció de fàbrica de farina. Sens dubte aquest fet ha contribuït a emmascarar els anteriors tipologies constructives de l'enclavament moliner. El nucli dels installacions està format per un gran edifici de planta rectangular i quatre altures amb un escàs interés arquitectònic. Pel seu aspecte i els materials utilitzats és possible datar la construcció en els primeres dècades del segle XX, quan el vaig moldre és transforma en fàbrica de farines i saltera la fisonomia de ledifici. El seu estat és dabandó i totes els portes i finestres han sigut clausurades per evitar laccés a linterior Completa el conjunt un edifici de tres plantes adossat a la fàbrica, vivenda dels propietaris, així com 4 grans sitges metàllique - construïdes per l'empresa IMAD- per a lemmagatzematge de gra i la xemeneia de rajola per a obtindre vapor, a més d'altres installacions menors

Procés

REVISIÓN DEL AÑO 2006 Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

REVISIÓN DEL AÑO 2006 Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.). L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar. La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet. REVISIÓ FITXA ANY 2010 El origen corresponde a un molino conocido como Molino de la Villa de Paterna, propiedad del consejo municipal de la localidad de época bajomedieval del que se tiene constancia documental al menos desde del s. XV. El nombre del Martinet se refiere a su uso como molino para batir metal e incluso fabricar pólvora desde finales del s. XVII y el XIX. Desde 1859 deja de penenecer al municipio. En 1862 sigue siendo molino hidráulico con 4 muelas. En 1905 se instaló una caldera de vapor tras su conversión en fábrica de harinas por la familia Vila y en 1914 se introdujo maquinaria electrica. Se mantuvo hasta 1974.

Croquis

Fotos

Plànol