Tornar

Molí de la Tandera

Codi
25
Denominació
Molí de la Tandera
Municipi
PATERNA
Comarca
L'HORTA OEST
Província
València
Ubicació
Sobre el caixer principal de la séquia de Montcada, uns 50 m després de l'almenara Tandera.
Barri
La Tandera
Data construcció
1836
Data transformacions
Principis segle XX (fàbrica de farina); 1971 (aserradora de marbre).
Accés tradicional
Des de Paterna, per un camí rural que passa pel costat del molí de la Tandera, en direcció al riu i vorejant els camps de cultiu.
Estat contexte
Parcialment enderrocat, del molí original es conserven algunes dependències.
Tipologia
Edificis - Edificis industrials i preindustrials - Molins - Molins hidraùlics
Autor
R. Lloría, S. Selma, E. Guinot
Data
15/11/06
Notes
REVISIÓ FITXA ANY 2010 En el Catàleg del PGOU de 2009 es recull la sol·licitud de declaració Bé de Rellevància Local.
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Secció
Segunda
Clasificació
Bienes inmuebles 2ª
Categoria
Espai etnològico d'interés local
Estat
BRL (en Tramitació)

El Molí de la Tandera és una construcció disposada de forma transversal sobre el caixer principal de la séquia que comptava amb 6 moles
La construcció vuitcentista està assolada i, de fet, només conserva la façana i les estructures subterrànies, mentre que la resta de paraments, les cobertes i les plantes interiors han desaparegut. El complex es completava amb altres instal·lacions, hui arruïnades.
Del molí primitiu es conserva un cacau a la dreta del canal (en el sentit del flux), amb fàbrica de maçoneria i reforços en els cantons de rajola, datable en època moderna. Actualment està reblit de llims, encara que conserva la roda motriu en el seu interior. El pont que creua la séquia, immediat a l'eixida d'esta del molí, posseeix elements de fàbrica semblants a l'esmentat cacau, per la qual cosa es pot datar la seua construcció en un moment semblant a la del vell artefacte moliner. Sobre l'estructura del cacau es va construir, probablement en l'últim terç del segle XIX, un casal moliner més ambiciós, amb almenys dos turbines, que afegien la seua força a la ja existent.
Es tracta d'una construcció canònica, de maçoneria i rajola, amb finestres regulars rematades en arc rebaixat. De la sala de moles no es conserva res, a excepció d'alguns suports per a la maquinària. Per l'exterior, la façana està molt refeta. Sobre els tallamars que divideixen les boques dels cacaus corre una galeria coberta, de fàbrica basta i cronologia recent si es jutja pel fet que tapa parcialment els vans ¿¿cegats¿¿ de l'edifici vuitcentista. Cal imaginar la façana sense esta galeria, amb un simple corredor des del que s'accionarien les comportes.
Resulta interessant el vessador del molí, el qual arranca, com és habitual, en la mateixa séquia a partir del punt en què esta comença a obrir-se per a entrar en els cacaus, però discorre immediatament en mina, separada del propi caixer per arcades de rajola, per damunt de les quals discorre el camí que dóna accés al complex, una distribució forçada per l'orografia del terreny i el trànsit paral·lel de la fila de Quart.

Procés

Els molins fariners d¿aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L¿objectiu de conduir l¿aigua des de la pròpia séquia o des d¿una bassa al cacau on es troba la roda d¿àlems s¿aconseguix mitjançant la construcció d¿un cup vertical o d¿una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de ¿La Ferté¿), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.). L¿edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar. La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet. REVISIÓ FITXA 2010 Molino harinero construido hacia 1636 por la familia Lerma y segregado en dos mitades hacia 1858-1862. En torno al año 1900 volvieron a unificarse ambas propiedades tras su compra por Antonio Arnau, quien transformó el molino en una fábrica de harinas al introducir maquinaria y turbinas y en 1913 la energía electrica. En 1934 se incendió, aunque pudo seguir en funcionamiento. En 1971 se transformó en serreria de mármol.

Croquis

Foto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.