Molí de la Tandera

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

22/06/12

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

17/10/14 Vore planejament

Data Publicació BOP

27/01/15 Vore BOP

El Vaig moldre de la Tandera és una construcció disposada de manera transversal sobre el caixer principal de la séquia que comptava amb 6 moles La construcció vuitcentista està assolada i, de fet, només conserva la façana i els estructures subterrànies, mentre que la resta de paraments, els cobertes i els plantes interiors han desaparegut. El complex és completava amb altres instal·lacions, hui arruïnades. Del vaig moldre primitiu és conserva un cacau a la dreta del canal (en el sentit del flux), amb fàbrica de maçoneria i reforços en els cantons de rajola, datable en època moderna. Actualment està reblit de llims, encara que conserva la roda motriu en el seu interior. El pont que creua la séquia, immediat a l'eixida d'aquesta del vaig moldre, posseeix elements de fàbrica semblants a l'esmentat cacau, per la qual cosa és pot datar la seua construcció en un moment semblant a la del vell artefacte moliner. Sobre l'estructura del cacau és va construir, probablement en l'últim terç del segle XIX, un casal moliner més ambiciós, amb almenys dos turbines, que afegien la seua força a la ja existent. És tracta d'una construcció canònica, de maçoneria i rajola, amb finestres regulars rematades en arc rebaixat. De la sala de moles no és conserva cap de bestiar, a excepció d'alguns suports per a la maquinària. Per l'exterior, la façana està molt refeta. Sobre els tallamars que divideixen els boques dels cacaus corre una galeria coberta, de fàbrica basta i cronologia recent si és jutja pel fet que tapa parcialment els vans cegats de l'edifici vuitcentista. Calç imaginar la façana sense aquesta galeria, amb un simple corredor dones del que s'accionarien els comportes. Resulta interessant el vessador del vaig moldre, el qual arranca, com és habitual, en la mateixa séquia a partir del punt en què aquesta comença a obrir-es per a entrar en els cacaus, però discorre immediatament en mina, separada del propi caixer per arcades de rajola, per damunt dels quals discorre el camí que dóna accés al complex, una distribució forçada per l'orografia del terreny i el trànsit paral·lel de la fila de Quart.

Procés

Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.). L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar. La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet. REVISIÓ FITXA 2010 Molino harinero construido hacia 1636 por la familia Lerma y segregado en dos mitades hacia 1858-1862. En torno al año 1900 volvieron a unificarse ambas propiedades tras su compra por Antonio Arnau, quien transformó el molino en una fábrica de harinas al introducir maquinaria y turbinas y en 1913 la energía electrica. En 1934 se incendió, aunque pudo seguir en funcionamiento. En 1971 se transformó en serreria de mármol.

Croquis

Fotos

Plànol