Assut, Goles, Almenara i Casa de Comportes de la Sèquia Reial de Montcada

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

22/06/12

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

17/10/14 Vore planejament

Data Publicació BOP

27/01/15 Vore BOP

- L'ASSUT és una construcció disposada de forma perpendicular al llit del riu situada en l¿extrem final d¿un meandre per tal d¿aprofitar-lo i, d¿esta forma, encarar directament el corrent d¿aigua cap a les comportes de la séquia. Està construït amb grans carreus de pedra i l'obra actual té un llom quasi pla que dibuixa una corba suau i aflora uns pocs centímetres per damunt de la làmina d¿aigua del riu
L¿obra construïda té una longitud aproximada de 30 metres i una amplària de 6 metres en la part no coberta d'aigua, podent passar a peu per damunt d'ell en condicions normals ja que reté i desvia totalment el cabal actual del Túria cap a les comportes de la séquia i de l'Almenara Reial
El seu estat de conservació actual és bo i, en la seua part superior, es distingeixen restes de formigó com a resultat d'alguns intents per elevar el seu nivell i desviar més aigua cap a la séquia
L¿assut ha estat objecte de periòdiques reparacions, sobretot després de riuades i avingudes o, e moments determinats, pel trànsit de fustes cap a la ciutat de València. A finals del segle XVII es va substituir l¿enllosat existent per grans blocs de pedra del terreny travats amb morter que feien 8 pams de llargs per 2 pams d¿altura i 3,5 pams de grossària. Els carreus es disposaren formant cinc fileres com les que hi ha hui en dia
- L'ALMENARA REIAL és una comporta situada immediatament a continuació de l'assut, la funció principal de la qual és regular el repartiment exacte del cabal d'aigua que va ser pactat històricament entre la séquia de Montcada i les altres séquies de la vega de València
Tradicionalment la formen quatre taulers de fusta de huit dits cada un d'altura, que mesuraven en conjunt ¿treinta palmos de larga y quince de ancha y otros quince de altitud¿ segons la visura de 1658. En alguns moments s'ha intentat alterar el nombre de taules i la seua grandària, tant a favor com en contra de Montcada, com va succeir a mitjan segle XIX que va arribar a tindre fins a huit o nou taulers. Estes modificacions sempre van acabar en plets judicials
Per a moure-la han sigut necessaris diversos jocs de corrioles i mecanismes que s'han anat fent més complexos amb el pas del temps, construint-se i reconstruint-se cada vegada que una gran riuada els destruïa. Les rodes dentades mogudes manualment i els engranatges de transmissió han sigut substituïts, en els últims anys, per un revolucionari sistema informatitzat que mesura la quantitat d'aigua que entra a la séquia
- En l¿extrem de l¿assut es troba l¿Almenara Reial i a continuació LES GOLES de la Reial Séquia de Montcada. Es tracta de dues goles amb les respectives comportes de fusta que regulen exclusivament el volum d¿aigua que entra al caixer de la séquia i que permeten, també, tancar per complet el seu pas quan s¿ha de procedir a la neteja del caixer. Les goles tenen una fàbrica sòlida de carreus de pedra tallada entre els quals discorren les comportes
- LA CASA DE COMPORTES és l'edifici que albergava estos elements i on es reunien els síndics amb el sequier major durant uns dies abans de fixar les pautes del reg anual. L'antiga casa de comportes estava situada a la vora i sobre la mateixa séquia, la qual cosa va provocar que patire les conseqüències d'algunes avingudes que van provocar el seu enfonsament parcial, sobretot la darrera riuada que va destruir tota la part posterior
- Actualment al paratge hi ha tot un complex de construccions format per: el nou edifici de reunió i hostalatge dels síndics que s'ha desplaçat unes desenes de metres sobre una lloma; el vell edifici, destruït en part, està actualment consolidat i conté unes pintures murals de gran interés; la caseta i el túnel on es troben tots els engranatges i transmissions de ferro que permetien alçar i baixar tant les comportes de la séquia com l'Almenara Reial després del seu primer procés de mecanització; finalment es troba la caseta des d'on es controlen tots els processos mecanitzats amb alta tecnologia per a la regulació del cabal d'aigua, així com la seua neteja i filtre abans de penetrar en el caixer de la séquia
De fet, després de les velles comportes de fusta de la séquia s'han instal¿lat unes noves que són metàl¿liques i s'eleven per mitjà de gats hidràulics de precisió. Amb esta innovació l'Almenara Reial i les comportes de la séquia han perdut la seua funció original i queden com a relíquies d'una forma manual de repartició de l'aigua

Procés

- L'ASSUT és una construcció totalment artificial realitzada sobre un curs d'aigua amb l'objectiu de retindre i derivar el seu cabal per a diferents usos En els sistemes hidràulics, este element es correspon amb el punt de captació de l'aigua, introduint-la total o parcialment en una xàrcia de séquies de distribució. Generalment tenen poca alçària, però poden ser molt llargs. Inicialment la seua construcció era simple, amb branques, pedres i terra disposant una espècie de barrera obliqua al curs de l'aigua, de poca consistència i necessitada de múltiples reformes després de les grans avingudes. Amb el pas dels segles, estes barreres artificials es van convertir en gruixuts murs construïts amb maçoneria i carreus La seua disposició era perpendicular al curs de l'aigua, ocupant tot el llit del riu o barranc, i derivant el cabal d'aigua cap a un o els dos costats del mateix. També existixen assuts amb una planta semicircular, de mitja lluna, que poden resistir millor els envits de l'aigua - LA GOLA amb la seua comporta és un punt clau de tot el sistema hidràulic, i va associada a tot tipus d'assuts, ja que és l'element que regula el volum i l'accés de l'aigua, retinguda pels assuts, a les séquies. Es tracta de punts que des de molt prompte es construïxen amb carreus i argamassa, independentment de com fóra l'assut. Generalment aguantaven bé les riuades, encara que es veien afectades per l'allau d'arenes i pedres que aquelles depositaven. La grandària i les dimensions de les comportes de la gola eren decisives per a aconseguir captar tot el cabal necessari per al reg de les terres. El repartiment estipulat de les aigües d'un mateix riu entre diverses comunitats obligava a tornar els cabals sobrants que captaven els seus assuts. És per això que, al costat de les goles, hi ha una almenara que permet evacuar els excedents d'aigua i mantindre les proporcions exactes del repartiment. Estos punts estan protegits tant de les riuades com de possibles manipulacions en les comportes amb la construcció de casetes de pedra i argamassa, sobretot a partir de l'època moderna

Calendari

REVISIÓ FITXA ANY 2010 El azud de origen islámico se cita en el Privilegio real de Jaume II de 1321. Su conformación actual inicia en le s. XVII. A finales de ese siglo se sustituyó el enlosado existente por grandes bloques de piedra del terreno trabados con mortero que hacían 8 palmos de largo por 2 palmos de altura y 3,5 palmos de anchura. Los sillares se dispusieron formando cinco hileras como las que hay hoy en día. En 1820 Jaubert de Passá levantó planos del azud con cinco escalones y poco más tarde, cuando el inglés C. R. Marckham visitó Valencia en 1867 el azud era una fábrica de cal y piedra sin obrar, el agua del río rebosaba sobre cinco escalones (cuya parte superior formaba la represa) y, en uno de los extremos, existía una compuerta. Durante la inundación de 1897, el agua casi destruyó la obra; la otra riada, la de 1949, averió las compuertas de presa de la acequia. La de 1957 eliminó la mitad de la caseta de compuertas (la mitad restante se puede ver hoy en día).

Croquis

Fotos

Plànol