Tornar

Molí de Ferrando o del Marqués

Codi
27
Denominació
Molí de Ferrando o del Marqués
Municipi
PATERNA
Comarca
L'HORTA OEST
Província
València
Ubicació
Sobre el caixer del braç dels molins de la séquia de Montcada després del partidor de la Uncia, al costat del molí dela Vila de Paterna o del Martinet
Barri
Testar
Data construcció
S.XVII-XVIII
Data transformacions
Inicis segle XX, instal·lació d'una fàbrica de caolí
Accés tradicional
Desde Paterna, pel carrer dels Molins i, després de travessar la via del tren, pel camí del Testar o de la Corruscosa
Estat contexte
Bo
Tipologia
Edificis - Edificis industrials i preindustrials - Molins - Molins hidraùlics
Autor
R. Lloría, S. Selma, E. Guinot
Data
15/11/06
Notes
REVISIÓ FITXA ANY 2010 En el Catàleg del PGOU de 2009 es recull la sol·licitud de declaració Bé de Rellevància Local.
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Secció
Segunda
Clasificació
Bienes inmuebles 2ª
Categoria
Espai etnològico d'interés local
Estat
BRL (en Tramitació)

El casal del molí de Ferrando és un conglomerat d'edificacions format per l'agregació de cossos de tipologia diversa al llarg de l'últim segle, la qual cosa fa particularment difícil comprendre la disposició original
L¿edifici del molí està situat sobre una bifurcació del caixer principal de la séquia que es produeix just després del partidor de la Uncia, per a moure els molins de Ferrando i el del Martinet, respectivament, i es tornen a unir en passar pels seus cacaus
Les notícies històriques ens parlen d'un molí fariner de 4 rodes, el qual obtenia la seua força motriu per l'eixamplament del mateix caixer, seguit d'una rampa per a canalitzar l'aigua. El canal moliner es dirigeix cap a un edifici d'aspecte fabril de planta rectangular, no massa gran, amb tres altures i coberta a dues aigües, construït en maçoneria i amb reforços de rajola a les cantonades. Es tracta d'una tipologia ben coneguda a finals del segle XIX i primeres dècades del XX, per la qual cosa es pot pensar en una reconstrucció partint d'un primitiu molí de menor potència. L'única evidència conservada d'esta instal¿lació anterior són els desguassos, en el punt en què s'ajunten els dos braços, construïts amb carreus
A començament del segle XX s¿abandona la producció de farines per a instal¿lar una fàbrica de caolí i arenes silícies. A este moment pot correspondre la construcció d¿una nau transversal amb porta d¿accés central al complex. Malauradament, esta nau ha estat enderrocada en els darrers anys.

Procés

Els molins fariners d¿aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L¿objectiu de conduir l¿aigua des de la pròpia séquia o des d¿una bassa al cacau on es troba la roda d¿àlems s¿aconseguix mitjançant la construcció d¿un cup vertical o d¿una rampa inclinada situats a la part posterior del molí. Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de ¿La Ferté¿), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats. A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent.

Calendari

Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.). L¿edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar. La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet. REVISIÓ FITXA ANY 2010 Según Enric Guinot , el Molí de Ferrando debe su nombre a Ramón Ferrando, propietario del edificio hasta 1887. Tambien se conoce como el del Marqués, haciendo refrencia al Marqués del Tremolar, propietario durante el siglo XIX. Su origen pudo ser bajomedieval, al igual que su vecino Martinet, con el que se confunde en ocasiones, pues en 1687 se alude alude al Molí del Martinet pudiendo hacer referencia al actual Molí de Ferrando. Al menos desde el siglo XVIII y durante el siglo XIX tiene un doble uso harinero y martinete metalúrgico. A finales del siglo XIX se divide en dos propiedades ambos harineros. En 1924, se incendió y ya no se rehabilitó cocmo molino harinero sino como fábrica de caolín.

Croquis

Foto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.