Tornar

Almenara o Vessador de la Tandera

Codi
28
Denominació
Almenara o Vessador de la Tandera
Municipi
PATERNA
Comarca
L'HORTA OEST
Província
València
Ubicació
Sobre el marge dret del caixer de la Reial Séquia de Montcada, a pocs metres del molí de la Tandera.
Barri
La Tandera
Data construcció
S. XVII aprox.
Accés tradicional
Des de Paterna, per un camí rural que passa pel costat del molí de la Tandera, en direcció al riu i vorejant els camps de cultiu.
Edifici instal·lació
Almenara.
Estat contexte
Bo.
Referència catastral
46192A013090690000JP.
Tipologia
Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua
Autor
R. Lloría, S. Selma, E. Guinot.
Data
15/11/06
Notes
REVISIÓ FITXA ANY 2010 En el Catàleg del PGOU de 2009 es recull la sol·licitud de declaració Bé de Rellevància Local.
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

L¿almenara Tandera és un vessador de la Reial Séquia de Montcada que connecta este sistema hidràulic amb els de les séquies de Mestalla, Rascanya, Favara i Rovella. Quan cal s¿organitzen tandes de repartiment de l¿aigua, per això el nom de Tandera, i a través d¿ella es transfereixen cabals de Montcada a les altres séquies.
L¿almenara es va instal·lar aprofitant una torrentera natural que drena cap al riu Túria, abocant així les aigües derivades per ella just abans de l¿emplaçament que ocupa l¿assut de Mestalla. Era per este punt pel qual durant el segle XIX, quan hi havia sequera, es complia l'ordre de Jaume II de 1321 que obligava a Montcada a donar dos ¿taulons d'aigua¿ de l'almenara Reial als regants de Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella. Esta cessió es realitzava en tanda de dos dies per setmana, dilluns i dimarts complets, mentre durara la sequera.
La construcció de l¿almenara es va fer sobre el marge esquerre del caixer de la séquia principal. Allí es va obrir un buit que estava delimitat per grosses pedres clavades en el terreny on recolzar les posts de fusta. Probablement en el segle XVII la construcció existent en l¿esmentat emplaçament fou engrandida amb l¿edificació d¿una caseta d¿obra que albergara al seu interior l¿almenara.
En la fàbrica de la caseta s¿utilitzà la rajola com a element dominant, disposada en fileres planes i travada amb morter de calç. La planta és pràcticament quadrada, de 3 x 3 metres aproximadament, i a l¿interior està rematada amb una volta de rajoles. La coberta és de teules a quatre vessants, rematada amb una bola de pedra tallada i col¿locada en el punt central.
La porta d¿accés és de dimensions reduïdes, 57 cm d¿ampla i 115 cm d¿altura, i tota ella està feta amb carreus de pedra tallada, amb alguna motllura lineal a manera d¿ornamentació. Disposava d¿una porta de fusta folrada de metall que hui en dia es troba fora del seu lloc però a l¿interior de la caseta. Per davant just de la porta discorre la fila de Quart que està coberta i serveix de pont i accés a la caseta.
L¿interior és un terra de morter que es disposa per sobre d¿una volta de canó feta amb rajoles sobre el canal propi de l¿almenara. A la banda septentrional es troba la comporta de fusta que era accionada per un torn metàl¿lic, i que encara hui conserva la rosca on enganxar les travesses de fer palanca.
La construcció del nou caixer de formigó de la séquia va alinear les parets a l¿embocadura i els brancals de pedra de l¿almenara.

Procés

REVISIÓ FITXA ANY 2010 Paisaje de huerta degradado pero con una gran potencialidad paisajística por el curso de la acequia de Moncada, la de la Fila y la de la Tandera a la salida de la caseta de su partidor, además de los caminos de la Tandera y dels Molins y los puentes sobre la acequia y del Molí de la Tandera.

Calendari

REVISIÓ FITXA ANY 2010 Una FESA és, en sentit estricte, un clavill (el canter té una fesa, p.e.), un tall, un forat, en un recipient o un conducte d'aigua, etc. per la qual l'aigua surt d'aquest. Les Casetes de FESA tenen per finalitat guardar el mecanisme (normalment una comporta) que acciona I'eixida de I'aigua d'una fesa. Cavanilles al parlar de certs fets que es produlen a finals del s.XVIII escriu: "Podrian remediarse semejantes robos (de I'aigua) y mantenerse la buena fe, construyendo una casita sobre el partidor de las aguas, cuya puerta quedase entregada a un hombre íntegro, encargado de quitar y poner las tablas a su tiempo". Desde 1321 existe un privilegio real de Jaume II por el cual la Acequia de Moncada debía ceder agua a otras acequias (Mestalla, Favara y Rascanya) en tiempos de escasez, organizándose tandas de reparto de agua. En un pleito de 1839 entre el acequiero de Moncada y el propietario del Molino de la Tandera se cita el derramador. Por las técnicas constructivas y el material empleado de ladrillos de 29 cm de longitud el edificio puede ser de principios del s. XIX, aunque el derramador y acequia tendrían una antigüedad mucho mayor.

Croquis

Foto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.