Tornar

Cementeri Municipal

Codi
30
Denominació
Cementeri Municipal
Municipi
PATERNA
Comarca
L'HORTA OEST
Província
València
Direcció
Polígon Nord 24. 0169617.
Edifici instal·lació
Cementeri.
Tipologia
Edificis - Edificis dotacionals - Construccions funeraries - Cementeris
Autor
Ajuntament de Paterna.
Data
26/10/09
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Procés

La corrent higienista de I'época, obliga al trasllat de I'antic cementeri, a I'emplaçament que actualment té. El finançament d'esta obra es realitza per mitja deis recursos obtesos en la desamortització. La data de la seua construcció és 1887, segons actes de I'Ajuntament, on s'abona I'import per I'alçament del planol a Manuel Cortina. AFUSELLAMENTS DE PATERNA Durant un Ilarg període (1939-1956), les tápies del cementeri de Paterna, així com del próxim camp de tir de colom, serien mut testimoni de les execucions "Iegals" del nou regim establit per lavictoria de les armes. Un total de 2.237 persones -Anarquistes,comunistes, republicans-, valencians majoritáriament, van ser allí passats per les armes darrere d'un juí sumaríssim i una sentenciescondemnatória. En total, quasí un cinquanta per cent de lesexecucions "Iegals" dutes a terme en el conjunt del País Valenciá. En les lIistes dels executats podem trabar ve'ins de les poblacions i comarques mes próximes, encara que igualment apareixen de les províncies de Castelló i Alacant, així com d'altres províncies de la resta de l'Estat espanyol. Grans fosses comunes situades a I'entrada del cementeri municipal -alguna de les quals compta amb mes de 400 cadávers- són el resultat de les execucions, quasi diáries en els primers anys de la postguerra (1939-1942).

Calendari

Fins a principis del segle XIX, les poblacions valencianes tenien, dins del seu nucli urba, un o més cementeris, al costal de les esglésies parroquials corresponents. Durant el segle XVIII es van produir diverses peticions perque estos recintes foren traslladats a l'exterior de les ciutats, perque es pensava que constitu'ien un perill per a la salut. Una Real Pragmatica de 3 d'abril de 1787 va ordenar la construcció de cementeris fora de les ciutats i va prohibir assabentar en les esglesies, a excepció deis casos previstos en el Ritual Roma. Així, alllarg del segle XIX, se n'aniran construint cementeris municipals en els afores del nucli urba de moltes de les poblacions de la Comunitat Valenciana. Un deis primers va ser el de la ciutat de Valencia, planificat per Cristóbal Sales en 1805 i inaugural per I'arquebisbe Joaquín Company en 1807. Al principi eren molt modestos, un simple recinte rodejat d'una reíxa amb una zona central on soterrar i uns nínxols adossats als murs de tancament. En alguns casos també disposaven d'una xicoteta capella. La resta de ciutats valencianes es van dotar d'esta infraestructura en estes mateixes dates, així la ciutat d'Alacant va abrir el seu en 1806. Les següents ciutats a dotar-se de cementeri municipal van serAlcoi (1812), Benicarló i Llíria (1818), Dénia (1843) i Xativa (1849). En Castelló de la Plana es va inaugurar al maig de 1861 i va ser constru'it per I'arquitecte Montesinos, Progressivament se n'aniran ampliant i dotant de millors servicis, com a accessos per a carruatges, sales de vela i autopsia i vivenda per al soterrador, entre altres coses. Cada vegada més este espai es convertix en un reflex de la ciutat i, entorn de la de cada de 1840, comenya a generalitzar-se la moda, per part de I'emergent burgesia económica, de construir luxosos panteons i tombes com a mitja de demostrar el seu poder económic, a més de legitimar-se com a estirp i enfortir els llaços familiars. A mesura que eta costum es va estendre a altres classes, es va generar tata una indústria "de pompes fúnebres", alhora que van sorgir una serie d'encarrecs a arquitectes i escultors, marbristes i tallers de forja i fosa.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto Inmueble