Embassament, Paratge i Aqüeducte de la Vallessa

És, junt a la pròpia ribera del Túria una dels poques reserves biològiques i I'últim residu de vegetació climatica que queda al centre de la plana valenciana. Segons el bioleg Vicente Pardo, aquest "pulmó verd" alberga espècies faunístiques de singular valor, algunes dels quals és troben en perill d'extinció com el blauet, el gall de canyar, la tortuga mediterrania o la geneta. Mes d'un centenar d'espècies hi ha catalogades en la zona entre peixos, amfibis, reptils, aus i mamífers. Tambe trobem especíes botaniques endemiques com I'albaida set gosa (Anthyllis henoniana subsp. valentina), el radet de gat d'espigola lIarga (Sideritis juryi) o el va estafar mascle (Teucrium edetanum), úniques al món. A més a més dels seus valors natural, ecológics. paisatgístics, botanics. etc, al seu interior hi ha elements de gran valor cultural i históric, com el poblat d'I'edat del Bronze de la LIoma de Betxí. També al seu ambit hi ha I'embassament al qual hem fet referencia i algunes construccions d'interés. Aquest paratge constitueix, amb el Parc Natural dell'Albufera i la Devesa del Saler, un doneu pocs espais naturals amb que compta I'area metropolitana de València, necessari pulmó i lIoc d'esplai d'I'aglomeració urbana. Aquest indret de la VALLESA constitueix una pe~a fonamental del possible EIX VERD de la RIBERA DEL TÚRIA, el qual, tal com ha estat assenyalat en diverses publicacions i estudis, podria formar part de la necessaria xarxa estructurant de "corredors verds" metropolitans, d'arees d'esplai comarcals, interconnectats, els quals, com oferta d'oci cultural i educació ambiental, deurien incorporar, a més a més doneu paratges naturals, els elements arquitectónics i d'infraestructures d'interés com assuts, xarxa de séquies, molins, masies, camins rurals i ponts antics, poblats histórics, etc. AQÜEDUCTE És tracta d'un aqüeducte per mitja del qualla séquia de Mandor salva el barranc del mateix nom. És un aqüeducte de 82 metres de longitud i amb una altura sobre el sol variable entre els 3,40 m de la seu a entrada i els 9 m en la seu a eixida, arribant a aconseguir els 11 m al punt més alt. L'amplaria de la séquia és de 80 cm. L'aqüeducte, tal vegada d'origen roma, aquesta constru.it amb diversos materials. La zona alta, per la que és poI circular, aquesta formada per una solera de formigó que cobrix la séquia i uneixes balustrades de rajola (que han substituit a uns murets de rajola esquerdejada anteriors); la part intermèdia, per la que transcorre la séquia, és de rajola vist, i la part inferior, amb arcs, és de ma90neria L'aqüeducte tènia deu arcs disposats en tres parts. La primera, amb tres arcs xicotets de mig punt que en aquest moment estan segellats. La zona intermèdia te un arc de mig punt. I, finalment, la tercera posseix sis arcs, 4 de mig punt i 2 ogivals. Aquests arcs són els més gran. L'aqüeducte aquesta rodejat per dues camins, un dels quals passa per davall del seu últim arc. Per davall del penúltim arc passa el Barranc del Mandor, i en la zona d'I'eixida d'I'aqüeducte és troba la finca de la Vallesa del Mandor. Dones del punt de vista estructural, I'aqüeducte presenta un bon estat de conservació, encara que requerix efectuar obres de manteniment. Els deterioraments més importants que presenta són: -Perforacions en la solera que cobrix la séquia. -Part de la balustrada de protecció ha desaparegut. Aquests deterioraments suposen un risc per al pas per aquest element Amés, en I'encontre d'I'aqüeducte amb el terreny hi ha talussos sense protegir amb una inclinació important.

Procés

EMBALSE Extensión emblase: 6,20 ha. Agua superficial dominante. Apatas para uso humano. Regulación del área de alimentación en pequeño azud-embalse. AQÜEDUCTE La importancia d'este tipus d'elements esta en relació amb la cultura de I'aigua de la conca del Túria. En tata la zona s'han conservat tatauna serie de trams de canalitzacions hidrauliques que formaven partd'una xarxa de reg que s'alimentava del Túria. Este tipus d'infraestructura es troba Iligada a I'aprofitament hidraulic per a regadiu que en esta zona té el seu origen en epoca romana.

Calendari

No disposem d'informació fidedigna per a la seua datació, perque, en absencia d'estudis arqueológics i documentals, resulta difícil propasar una cronologia per a este tipus d'infraestructures, ja que soluactar-se d'obres que tenen un periode d'ús molt prolongat o que s'han realitzat fins al segle passat.

Croquis

Fotos

Plànol