Tornar

Sèquia i Fesa de la Tandera

IGPCV
46.190-9999-000027
Denominació
Sèquia i Fesa de la Tandera
Municipi
PATERNA
Comarca
L'HORTA NORD
Província
València
Barri
La Tandera.
Data construcció
principis S. XIX
Accés tradicional
Des de Paterna, per un camí rural que passa pel costat del molí de la Tandera, en direcció al riu i vorejant els camps de cultiu.
Edifici instal·lació
Sèquia.
Estat contexte
Regular.
Referència catastral
46192A014090500000JL; 46192A014090500000JT.
Tipologia
Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua - Sèquies
Autor
Ajuntament de Paterna.
Data
26/10/09
Notes
En el Catàleg del PGOU de 2009 es recull la sol·licitud de declaració Bé de Interés Cultural.
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Segona
Classificació
Béns immobles 2ª
Categoria
Espai etnològico d'interés local
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BRL genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE

Una FESA és, en sentit estricte, un "clavill" (el cànter té una fesa, p.e.), un tall, un forat, en un recipient o un conducte d'aigua, etc. pel qual l'aigua surt d'aquest. El cabdal d'aigua que porta una séquia del sistema de regs de l'Horta es va distribuïnt des de la séquia mare (en aquest cas la SÉQUIA DE MONTCADA) a les diverses filloles mitjançant obertures practicades en el llit de la séquia. Aquestes obertures són de diverses formes i tamanys, amb la finalitat de poder controlar la quantitat d'aigua que es desvia, rebent diferents noms segons les seues característiques. "Rolls", "Rollets", "Cadiretes", "Canys", "Boqueres", "Partidors", etc. Quan l'obertura té per finalitat eliminar l'excés d'aigua que porta una séquia (o be l'excés de la que li correspon dur per drets històrics en determinats moments) vessant-la de nou al curs del riu, o a una altra séquia (situats sempre a una cota inferior), aquesta obertura es denomina "Derramador". Les CASETES DE FESA tenen per finalitat guardar el mecanisme (normalment una comporta) que acciona l'eixida de l'aigua d'una fesa. CAVANILLES al parlar de certs fets que es produïen a finals del s. XVIII escriu: ------ "Podrian remediarse semejantes robos (de l'aigua) y mantenerse la buena fe, construyendo una casita sobre el partidor de las aguas, cuya puerta quedase entregada a un hombre íntegro, encargado de quitar y poner las tablas a su tiempo" Per privilegi concedit per Jaume II el 1321, la Séquia de MONTCADA devia cedir, en temps d'escassesa d'aigua una part del seu cabdal a les séquies de MESTALLA, FAVARA, RASCANYA I ROVELLA. Quan era necessàri, doncs, s'organitzaven tandes de repartiment de l'aigua (d'ahí li ve el nom de "TANDERA" a la comporta que permet passar una part de l'aigua de la Séquia de Montcada al sistema de les altres séquies). Amb la regulació de l'aigua del riu pels embassaments, aquest privilègi històric ha caigut en desús, si be es mantenen alguns elements, com aquesta CASETA DE FESA, que serveix de testimoni històric. A la CASETA DE FESA de la TANDERA s'accedeix pel CAMÍ de la CORRUSCOSA. Està situada just en el marge dret de la Séquia de Montcada, uns metres abans de que aquesta arribe al denominat MOLÍ DE LA TANDERA, és una petita i senzilla caseta de fàbrica de rajola, de planta quadrada, de menys de 3 mts de costat i aproximadament uns 2,5 mts d'altura. Està coberta per una volta de rajoles ceràmiques col·locades de pla, recoberta per una teulada a quatre aigües, rematada amb una bola de pedra. La tècnica constructiva és molt acurada. Presenta la seua fàbrica una mena de sòcol en la part baixa i una espècie de cornisa en la part alta, resoltes amb la mateixa fàbrica de rajola sobreeixida. Al buit de la porta, de menudes dimensions, la llinda i els brancals són de pedra treballada, formant també una mena de faixó reixit que enllaça amb el sòcol de rajola. A l'interior encara es conserva la porta de fusta (tirada en terra), amb el seu forrellat de fusta, així com el mecanisme del torn que elevava la comporta per donar eixida a l'aigua, també resolt en fusta. El pany de fàbrica de rajola que recau a la part de la séquia recolza sobre una llinda de pedra d'una sola peça. Pel sistema constructiu i el llenguatge arquitectònic emprat, aquesta caseta pot datar de principis del s.XIX.

Procés

Cabdal d'aigua que porta una sèquia del sistema de regs de I'Horta i es va distribuint des de la séquia mare (en aquest cas la Sèquia de Montcada) a les diverses filIales mitjançant obertures practicades en elllit de la séquia. Aquestes obertures són de diverses formes i tamanys, amb la finalitat de poder controlar la quantitat d'aigua que es desvia, rebent diferents noms segons lesseues característiques. "RolIs", "Rollets", "Cadiretes", "Canys", "Boqueres", "Partidors", etc. Quan I'obertura té per finalitat eliminar I'excés d'aigua que porta unaséquia (o be I'excés de la que li correspon dur per drets histórics en determinats moments) vessant-la de nou al curs del riu, o a una altra séquia (situats sempre a una cota inferior), aquesta obertura es denomina "Derramador". Per privilegi concedit per Jaume II el 1321, la Séquia de MONTCADA devia cedir, en temps d'escassesa d'aigua una part del seu cabdal a les séquies de MESTALLA, FAVARA, RASCANYA i ROVELLA. Quan era necessari, doncs, s'organitzaven tandes de repartiment de I'aigua (d'ahí li ve el nom de "TANDERA" a la comporta que permet passar una part de I'aigua de la Séquia de Montcada al sistema de les altres séquies). Amb la regulació de I'aigua del riu pels embassaments, aquest privilegi históric ha caigut en desús, si be es mantenen alguns elements. L'aigua que ix pel derramador, en obrir la comporta d'aquest, segueix el curs de la denominada SÉQUIA DE LA TANDERA, i el DESAIGÜE DE LA TANDERA, pel BARRANC DE LA FONT, fins arribar al llit del RIU TÚRIA, tornant-li així I'aigua d'excés que portava la Séquia de MONTCADA. Les séquies JUSSANES (és a dir, inferiors o depenents) esmentades prenen I'aigua que els correspon als seus assuts, situats aigües avall d'aquest punt.

Calendari

FONTS DOCUMENTALS Enric Guinot: "...en un pleito del año 1839 entre el acequiero de Moncada y el síndico de Rascanya sobre el derramador situado aliado del molino (de la Tandera) se indica por ellos que tenía una antigüedad de tres años. La proximidad del casal a la Almenara Tandera obligó además al constructor del molino a negociar con la Real Acequia de Moncada la cuestión de las tandas de agua, llegándose al compromiso de que el molino no funcionaría cuando Moncada estuviese obligada a ceder agua a las acequias de la vega de Valencia por la sequía. La razón era no alterar la altura del agua de manera que pudiese salir". Juan Marco, Joan Mateu, Joan Romero: "'Un altre problema (de la séquia de Montcada) el constitueixen els barrancs que la séquia intercepta en el seu traçat i ocasionalment I'aterren o la trenquen. (') L'ordenació del reg és per torn setmanal, corresponent dos dies a cada sector. Ja en els braçals, es rega pel propietari "a tall arreu", és a dir de dalt cap a baix, sense programació temporal. (') Globalment la Séquia de Montcada es traba entre les més i millar organitzades. A aixo contribueix en gran manera la seua extensió, al voltant de I'optim, i la claredat del seu esquema organitzatiu. (') En tot el perímetre de Montcada hi ha una única Comunitat deI Regants. La seua experiéncia associativa, de més de set segles, constitueix una solera que refrenden els fets. Disposa de Casa de Juntes, personal técnico informatització, estatuts, etc. La Séquia de Montcada és una primera poténcia en el regadiu espanyol. (') L'area immediata al Túria. de sol molt permeable (La Tandera), podria ser un Iloc favorable per al reg localitzat comunitari". Vicenç M. Rosselló ("Els Molins d'Aigua de l'Horta de València"): "'(AI molí de la Tandera) el nom li ve probablement del Derramador de la Tandera que en passa ben prop i serveix per a donar aigua de gràcia a les séquies jussanes de Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella. El trajecte aprofita el caixer del Barranc de la Font que procedeix de la Vallesa de Mandor. (GOMEZ SERRANO, 1928)". Por las técnicas constructivas y el material empleado de ladrillos de 29 cm de longitud el edificio puede ser de principios del s. XIX, aunque el derramador y acequia tendrían una antigüedad mucho mayor.

Croquis

Foto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.