Drama Sacro-Lírico del MISTERI D'ELX

El Misteri d'Elx és un drama líric d'origen medieval, enquadrat entre les representacions asuncionistas. Després de la prohibició de les representacions teatrals dins dels temples, a partir del Concili de Trento, el Misteri es va convertir en l'únic vestigi d'aquestes en aconseguir una butla del Papa Urbà VIII l'any 1632. La representació descriu la història i llegenda de la Mort, Asunción als cels, i Coronació de la Verge. L'obra es representa en la Basílica de Santa María cada 14 i 15 d'Agost; aquesta dividida en dos actes "La Vespra" i "La Festa". El text (Consueta) de la representació aquesta escrit en valencià, a excepció d'un salm i alguns versos en llatí, i consta d'un total de 259 versos. Les melodies de la part musical procedeixen de diferents èpoques, així trobem peces medievals, renaixentistes i barroques que van des de la monodía a la polifonia. L'escenografia de la representació es divideix en lineal i sentit vertical. En el centre de la Basílica s'alça el cadafal, que és un escenari quadrangular, al qual s'accedeix pel caminador, que és l'espai inclinat a través del que es dona pas. En sentit vertical, es troba després de la cúpula, la tramoia que mou la magrana, que una vegada oberta simula una palmera.